Un jutge avisa que no renovar el permís de residència a un jove extutelat estranger és "discriminació"
La interlocutòria posa en qüestió el punt de la llei d'estrangeria que el govern de Pedro Sánchez vol modificar
BarcelonaTchacka D. és un jove de Ghana que va arribar a Catalunya sent menor d'edat i que va aconseguir, no sense problemes, un permís de residència. Va ser tutelat per la Generalitat, però quan va fer els 18 anys es va quedar sense aquesta protecció. El permís de residència, que no de treball, perquè aquest no se'ls concedeix, va caducar, i en el moment de renovar-lo Estrangeria l'hi va denegar. Això el convertia en un noi estranger de 19 anys i sense feina que en quasevol moment podia ser expulsat. L'advocat Albert Parés, que forma part de l'Associació Noves Vies, ho va recórrer i va demanar al jutjat contenciós administratiu número 17 de Barcelona que adoptés unes mesures cautelars contra la no renovació del permís almenys fins que hi hagués una sentència. I el jutge els hi ha concedit, segons la interlocutòria a la qual ha tingut accés l'ARA.
El Tchacka acaba de guanyar uns mesos de tranquil·litat i, gràcies a la seva causa, ha obert una escletxa que pot portar cua. I és que el jutge diu que, "tenint en compte que es tracta d'una persona extutelada i sota la protecció d'una entitat social i d'interès públic, es fa necessari tutelar els interessos del recurrent, per evitar situacions de discriminació". És a dir, el jutge tem que negar la renovació del permís de residència a un jove estranger que ha estat tutelat per l'administració pública pot ser discriminatori respecte als menors tutelats autòctons. "És clau que el jutge faci servir la paraula discriminació", diu el lletrat del jove, i és que "obre la porta a dir que aquest punt de la llei d'estrangeria és inconstitucional", ja que és molt difícil que un noi que acaba de fer els 18 anys tingui feina si no té un permís de treball.
Segons explica el lletrat, per aconseguir una renovació del permís de residència cal acreditar prou ingressos per poder sobreviure, però per valorar aquest criteri no es tenen en compte les ajudes públiques, és a dir, que sense feina, no hi ha renovació. "Sense el permís de treball, encara que tinguis el de residència, cal que una empresa et faci un contracte, però després cal fer uns tràmits que es poden allargar entre dos i tres mesos. I les empreses no contracten a tant llarg termini", denuncia l'advocat.
Una llei que es vol reformar
La llei d'estrangeria, aprovada el gener del 2000 pel govern de José María Aznar amb els vots del PP, CiU i Coalició Canària, ha generat conflicte des del primer dia. En aquella votació, el mateix PSOE ja va denunciar que es tractava d'una llei contrària a la Constitució i als drets humans i, des d'aleshores, moltes entitats han denunciat que deixa sense protecció les persones immigrants i, en molts casos, no els permet treballar, cosa que els avoca a la pobresa. L'actual govern espanyol prepara una reforma que afectaria, principalment, la renovació del permís de residència dels nois que, quan eren menors, havien estat tutelats per l'administració pública, com és el cas del Tchacka. L'esborrany de la reforma, al qual ha tingut accés l'ARA, reconeix que per culpa de l'actual redactat "molts menors no acompanyats es veuen empesos, en el moment de complir la majoria d'edat, a una situació d'irregularitat sobrevinguda, tal com posen de manifest les institucions públiques i privades". El canvi que proposa l'actual govern espanyol és que, a partir d'ara, "es tingui en compte la participació del jove en programes desenvolupats per institucions públiques o privades i es promogui un correcte desenvolupament personal i una millor inclusió del jove a la societat". D'aquesta manera, les ajudes públiques que rebessin els nois afectats sí que es tindrien en compte si té prou recursos per sobreviure.
El ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha anunciat aquest dissabte a través del seu perfil de Twitter que l'esborrany del reial decret per aquesta modificació "ja està en audiència pública" i ha calculat que les propostes en les quals estan treballant "contribuiran a la inclusió de 8.000 menors i 7.000 joves extutelats", segons ha recollit l'agència Efe. A més de tenir en compte també els ingressos públics que puguin tenir els nois, l'esborrany també preveu que el permís de residència sigui de dos anys (en lloc d'un), renovable cinc anys més mentre l'interessat sigui menor. Quan el permís caduqui, es podrà renovar dos anys més i optar a un permís de llarga durada.
