Un estudi revela que el 2% dels catalans no tenen el cognom del seu pare biològic
Els cognoms més comuns, com Ferrer, Soler, Vidal o Serra, ho són perquè es van fundar moltes vegades independentment
BarcelonaInvestigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i el Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) han revelat que el 2% dels homes catalans no té el cognom del seu veritable pare. La troballa, publicada a la revista 'European Journal of Human Genetics', atribueix aquest fet a una adopció, una falsa paternitat o una assumpció del cognom de la mare per part d'aquests homes, segons ha informat aquest dimecres la UPF en un comunicat.
Concretament, l'estudi ha detectat que, en cada generació, en una mitjana del 2% dels casos els homes catalans reben el cromosoma masculí d'una persona i el cognom patern d'una altra. Així doncs, aquest és el percentatge de casos en què no coincideix la transmissió del cognom amb la transmissió del cromosoma Y.
L'estudi també ha determinat que els cognoms més freqüents –com Ferrer, Soler, Vidal o Serra– ho són perquè es van fundar independentment moltes vegades, mentre que la majoria dels portadors de cognoms més estranys –com Balasch, Llach o Melis– són descendents d'un o pocs fundadors.
L'estudi genètic s'ha basat en el cromosoma Y de 2.500 homes procedents de tots els territoris de parla catalana: la participació ha estat voluntària i gratuïta, i s'ha dirigit a qualsevol home portador d'un primer cognom inclòs en una llista de 50 cognoms seleccionats per a l'estudi.
En el genoma humà, el cromosoma Y és el responsable dels trets sexuals masculins i es transmet d'una generació a una altra per la línia masculina de pare a fill, un comportament similar al de la transmissió dels cognoms al conjunt de l'Europa Occidental. És per això que els investigadors han pogut desxifrar la genètica que hi ha darrere dels cognoms catalans a través de l'estudi dels cromosomes Y dels homes.