La pandèmia paral·lela de les 'fake news' es propaga amb el coronavirus

Experts adverteixen que l'intent de la Moncloa de perseguir-les pot limitar la llibertat d'expressió

Enganxats com estem al telèfon mòbil i l'ordinador durant aquest confinament en podem aprofitar les coses bones, però també estem exposats als seus perills durant més hores. En uns dies en què la pandèmia del coronavirus genera molts titulars, rodes de premsa constants i un debat públic encès, el torrent d'informació és més cabalós que mai, i precisament un dels riscos és que les aigües baixin enverinades, que en comptes de dades fiables, veraces i contrastades, regni la desinformació. Precisament per això, empreses, organitzacions, governs i partits han decidit posar-se les piles per actuar en contra de les fake news.

Que no se vayan de rositas. Aquesta expressió tan col·loquial va ser l'escollida pel ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, quan va anunciar que el seu departament revisarà els instruments legals disponibles per impedir la propagació de les fake news. La Policia Nacional xifrava fa uns dies en un milió i mig els comptes que es dediquen a crear spam sobre el covid-19 a les xarxes socials, i ahir el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va situar en 200 els “esdeveniments de desinformació greu” localitzats per la policia. “Tenim un problema com a societat”, va insistir Campo. Fa pocs dies, per exemple, va circular, fins i tot, una imatge falsa d'una pàgina del Butlletí Oficial de l'Estat. El retoc fotogràfic era tan fi que la falsedat no s'advertia a ull nu.

Des del punt de vista jurídic, diferents experts consultats per l'ARA coincideixen que ni el dret administratiu ni el penal disposen de mecanismes específics per combatre la difusió de notícies falses. De fet, en paraules de Josep Maria Aguirre, professor de dret administratiu de la Universitat de Girona, “seria perillós” fer-ho, perquè la col·lisió amb la llibertat d'expressió seria pràcticament segura. Tot i això, un altre jurista apunta que el Codi Penal ja preveu alguns supòsits aplicables a fake news, però només si acaben provocant algun efecte. Per exemple, si danyen l'honor o la intimitat d'alguna persona, poden ser considerats injúries o calúmnies, o delictes d'odi si ataquen un col·lectiu. Per contra, si acaben comportant la mobilització de policies, serveis d'assistència o salvament, també estan penats per un delicte hereu del que perseguia les denúncies falses de bomba en temps d'ETA. Però en tots dos casos es castiga la mentida per l'efecte que ha causat, no la mentida en si. En qualsevol cas, Aguirre insisteix que una crisi sanitària no és moment per regular aquest tipus d'aspecte. “Seria un despropòsit. S'ha de fer amb el cap fred”, adverteix en conversa amb aquest diari.

Els d'injúries i calúmnies són precisament els delictes pels quals el grup parlamentari d'Unides Podem al Congrés de Diputats va portar a la Fiscalia General de l'Estat un vídeo en què es denunciava la suposada venda per part del govern d'unes remeses de material sanitari a França. A banda, el grup confederal també acusava els autors d'organització criminal, desordres públics i delictes contra el mercat i els consumidors.

La Guàrdia Civil també va emetre fa dues setmanes una guia anomenada Blinda els teus perfils contra les 'fake news', amb quatre recomanacions: fer servir els buscadors d'internet per comprovar si una notícia és antiga o exagerada, contrastar buscant informació a mitjans de confiança o webs oficials, desconfiar de les imatges (que són fàcils de manipular) i identificar si el missatge està patrocinat, per desemmascarar publicitat camuflada.

L'OMS es blinda contra les notícies falses

Però no només des de les institucions s'està intentant posar fre a les notícies falses. L'aplicació de missatgeria WhatsApp ha pres recentment una decisió especialment encaminada a reduir les cadenes de fake news. Els missatges “altament reenviats”, que des de fa un any l'apli detectava i marcava amb una fletxa doble, només podran ser reenviats una vegada. Així, reduint-ne la velocitat de propagació, esperen tallar d'arrel la dimensió de la mentida. En una publicació al seu blog oficial, WhatsApp afirma que han observat “un augment significatiu de la quantitat de reenviaments, i alguns usuaris ens han explicat que això els fa sentir superats i que creuen que pot contribuir a estendre la desinformació”. A banda, l'empresa recorda que col·labora amb diversos ministeris de Salut i amb l'Organització Mundial de la Salut (OMS) a l'hora d'enviar missatges directes als usuaris que demanen informació i consell a través d'un portal.

Precisament l'OMS manté actualitzada a la seva web una pàgina en què desmenteix falsos rumors mèdics. Alguns semblen surrealistes (beure alcohol no prevé el coronavirus, aguantar la respiració sense molèsties durant 10 segons no indica estar lliure de covid-19 o ruixar-se amb clor no serveix de res), però si l'OMS els ha recollit és perquè algú els ha fabricat i molta gent ha fet que circulin.