Falgueres extintes reviuen ‘in vitro’ al delta de l’Ebre

DeltebreL’expressió popular “Ets més dolent que l’agret”, l’equivalent deltaic al “Mala herba mai no mor”, encara es manté ben viva entre alguns habitants del delta de l’Ebre. Amb aquesta anècdota es posa de manifest que, abans que comencés l’ús massiu d’herbicides, l’agret ( Marsilea quadrifolia ) -una petita falguera aquàtica amb un trèvol de quatre fulles- era un autèntic maldecap per als arrossaires de la zona. Res més lluny de la realitat actual, en què l’agret es troba extint en estat salvatge a tot l’Estat. Per aquesta raó, el catàleg de flora amenaçada de Catalunya li dóna el rang d’espècie en perill d’extinció i en gairebé la totalitat dels estats europeus forma part dels llibres vermells de flora amenaçada.

En aquesta lluita a vida o mort, el Parc Natural del Delta de l’Ebre ha intentat més d’una vegada recuperar la planta. L’última ha sigut fa unes setmanes amb la plantació de diversos exemplars en unes petites parcel·les d’arrossars situades a l’exterior de l’Ecomuseu del delta de l’Ebre. Els exemplars replantats d’agret provenen del Jardí Botànic de la Universitat de València, però els seus gens són deltaics perquè la plantació d’agret de València es va fer gràcies a unes espores recuperades al Delta, després d’un procés similar al de la fecundació in vitro. “Ho podem expressar així, perquè realment el que vam fer va ser forçar la fecundació, afavorint l’ambient i ajudant les cèl·lules sexuals femenines a trobar-se amb les masculines”, explica Ana Ibars, una de les investigadores del Banc de Germoplasma del Jardí Botànic de la Universitat de València, que, juntament amb Elena Estrelles, va participar en el projecte. “L’agret es reprodueix per espores i no per llavors, i això fa que el procés sigui molt més complicat i s’hagi de fer en laboratori”, apunta per la seva banda Toni Curcó, biòleg del Parc Natural del Delta.

A través d’espores

Aquesta germinació in vitro es va fer l’any 1996, a través d’unes espores extretes de les mateixes parcel·les de l’Ecomuseu on s’ha replantat ara. En aquell moment, la planta ja estava totalment extinta a Catalunya i a la resta de l’Estat i l’única manera de recuperar-la era a través d’aquestes espores. Se’n van recol·lectar 125 colant la terra amb un tamís. Després d’aquest experiment, l’agret es va tornar a replantar amb èxit a l’Ecomuseu l’any 1998, però a inicis del 2010 va entrar en un procés de declivi, sense cap causa aparent. “Hem intentat que es recuperés per ella mateixa, però al final hem optat per recórrer al Jardí Botànic de València”, assenyala Curcó.

La història d’aquesta falguera a Catalunya no deixa de ser curiosa. Fora del delta de l’Ebre només n’existeixen dades antigues de l’estany de Sils (Selva) i dels arrossars de Pals (Baix Empordà). Les dues poblacions es van extingir entre el 1950 i el 1970. Al delta de l’Ebre, en canvi, va ser relativament abundant fins als anys 70 i va començar a desaparèixer per l’ús massiu d’herbicides. A començaments dels anys 90 encara existia una petita població salvatge en uns arrossars de l’Ampolla (Baix Ebre) que, finalment, també va acabar desapareixent.

L’agret és una planta amb una “ecologia molt especial” que creix en indrets fluvials, amb una temperatura suau i que requereix d’una columna d’aigua dolça no gaire profunda que s’alterni amb períodes eixuts. Per tant, els arrossars eren el seu hàbitat ideal. Des del Parc Natural del Delta hi hagut intents de replantar-la en espais naturals que reuneixin aquests requisits, però cap ha acabat fructificant. Ara també s’haurà de veure com evolucionen els nous exemplars plantats a l’Ecomuseu.