SALUT

Per què no trobo ibuprofèn a la farmàcia?

Els problemes de subministrament de medicaments creixen un 25% i s’han agreujat els últims temps

L’Isaac depèn d’un antimigranyós, el Maxalt Max, per alleujar les seves recurrents migranyes, però durant unes setmanes va haver de fer un pelegrinatge per diverses farmàcies de Barcelona fins a trobar-ne. No és l’únic fàrmac amb problemes de subministrament a les farmàcies. També costa trobar-hi, per exemple, el Caverject, un medicament que es fa servir per tractar la disfunció erèctil en homes operats de pròstata. Quan això passa, el metge ha de determinar la possibilitat d’utilitzar altres tractaments comercialitzats, “però hi ha pacients a qui no els funcionen ni els tractaments orals ni tòpics, i això incideix en la seva vida quotidiana, ja que són pacients relativament joves i actius sexualment”, explica un metge de família. Aquests són només dos exemples. El centre d’informació sobre el subministrament de medicaments (Cismed), una plataforma creada pel Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics, elabora setmanalment una llista amb els medicaments amb problemes de subministrament més notificats per les farmàcies de tot l’Estat. En aquest llistat, que varia en funció de les setmanes, s’hi poden trobar des de fàrmacs específics com els esmentats anteriorment fins a genèrics d’ús comú com pot ser l’ibuprofèn o el Dolocatil.

Els problemes de subministrament no són nous, però sí que s’han accentuat en els últims mesos. Durant el primer semestre del 2019, l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (Aemps) va rebre 940 notificacions de problemes de subministrament, un 25% més que el semestre anterior, i ja va superar les notificacions rebudes en tot l’any 2017. Aquest increment, a més, coincideix amb la situació registrada a la resta d’Europa, per la qual cosa el problema es pot dir que és global i la mateixa Aemps reconeix que les conseqüències les pateixen, “en primer lloc, els pacients”. “Però, a més, suposen una important sobrecàrrega per a metges, farmacèutics i administracions sanitàries encarregades de resoldre-les amb elevats costos associats directes i indirectes”, afegeix l’Aemps en el seu pla de garanties d’abastiment de medicaments 2019-2022.

Les causes del desproveïment són diverses, tot i que el 60% es poden atribuir a problemes de fabricació o de capacitat, que acostumen a estar originats per un augment en la demanda del medicament que les línies de fabricació disponibles no poden assumir. Una altra dificultat afegida és la concentració de la producció de principi actiu en una sola o poques plantes. “Si la producció d’un fàrmac es concentra en només un o dos laboratoris, si hi ha qualsevol problema deixen de fabricar i tota la comanda recau sobre l’altre, que no pot cobrir tota la demanda”, explica Maria Perelló, cap del centre d’informació del medicament del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. “És un problema del qual no es pot fugir, l’economia d’escala. Si volem trencar amb això tindrem moltes petites plantes a un cost més car, cosa que crea ineficiència”, apunta Anton Giulio Manganelli, investigador del centre de recerca en economia de la salut de la UPF.

Problemes de qualitat, escassetat de matèria primera o increment puntual de la demanda també són al darrere del desproveïment de certs fàrmacs. Però també hi ha altres motius que tenen a veure amb el preu del medicament, que a Espanya és un dels més barats. “A qualsevol empresa li interessa vendre allà on pugui treure més rendiment i aquí la política de preus, amb contínues baixades, fa que també hi hagi més desproveïment”, explica Joaquim Nolla, president del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona. En el mateix sentit s’expressa Rosa Núria Aleixandre, presidenta del Col·legi de Farmacèutics de Girona, que considera que hi ha una “falta de visió de política farmacèutica” de l’Estat. I proposa apujar-ne una mica el preu -el fixa el ministeri de Sanitat- perquè “al laboratori li surti a compte vendre a Espanya”. “Perquè si tenen demanda d’altres països, aquí ens en quedem sense”. “La indústria farmacèutica és com qualsevol altra i ha de ser rendible”, diu.

Tranxilium i Adiro

Per grups terapèutics, els més afectats són els medicaments del sistema nerviós, però també del sistema cardiovascular -tot i que han disminuït- i de medicaments antineoplàsics i antiinfecciosos que ja tenen “un ampli recorregut en el mercat i que, en molts casos, ja estan instaurats com a tractament únic des de fa molts anys”, destaca l’últim informe de l’Aemps. L’impacte és baix perquè un tant per cent molt elevat són medicaments amb alternatives i substituïbles, però “els cardiovasculars i els del sistema nerviós, com antidepressius i ansiolítics, són un perfil de medicament que s’utilitza molt i l’impacte és més gran”, reconeix Perelló. És el cas del Tranxilium, un ansiolític que, tot i que ara es recepta menys perquè es desaconsella en gent gran, no té un equivalent amb el mateix principi actiu, de manera que el pacient afectat ha de tornar al seu metge de família perquè li recepti un altre fàrmac alternatiu. També l’Adiro, un fàrmac que s’utilitza per tractar problemes cardíacs i també es recepta a gent que ha patit un ictus, és un dels medicaments amb més problemes de subministrament a les farmàcies de la demarcació de Barcelona. Tot i que es pot substituir per altres amb els mateixos principis actius -àcid acetilsalicílic-, metges de família consultats reconeixen que és un dels que més queixes generen entre els pacients perquè és àmpliament utilitzat. “Els problemes amb l’Adiro són una constant que anem arrossegant”, reconeix Maria Perelló.

Els farmacèutics expliquen que la seva feina és “donar solució” i substituir el fàrmac afectat per un altre o per formulació magistral. Les farmàcies també treballen en xarxa per derivar el pacient a una altra farmàcia. “I, si no, el derivem al metge”, diu Nolla, que admet que hi ha una “falta de subministrament suficient” per complir amb la demanda: “No és desproveïment perquè el laboratori serveix, però no en les quantitats suficients. Si cobreix un 80%, hi ha un 20% que no. I l’Agència Europea del Medicament no hi veu una solució immediata”, conclou.

Fàrmacs més notificats

Ovoplex

És un anticonceptiu oral. Té problemes de subministrament en el 38% de les farmàcies de Barcelona del Cismed.

Tranxilium

És un ansiolític que cada cop es recepta menys, però té problemes de submnistrament en un 35% de les farmàcies informants.

Clotrimazol

És un antimicòtic per als fongs i té alternatives. L’han notificat un 33% de les farmàcies consultades.

Buscapina

És un antiespasmòdic que també té alternativa amb el mateix principi actiu.

Adiro

S’utilitza molt per tractar problemes cardíacs o pacients que han tingut un ictus. Com que les unitats són limitades, s’està fent una distribució controlada.

Laboratoris

Entre els laboratoris amb més notificacions de problemes de subministrament el primer semestre del 2019 hi ha Mylan, Pfizer, Sanofi, Bayer o Kern.

Més continguts de