El Delta es prepara per fer arribar els sediments a l'Ebre per la via judicial

Els ecologistes buscaran les escletxes legals per forçar l’alliberament dels fangs i les sorres acumulades als embassaments de l’Ebre

"La gestió dels embassaments i de les centrals hidrolèctriques és opaca en el compliment de les lleis la protecció ambiental, però també de seguretat ciutadana", assegura Josep Juan Segarra, portaveu de la Plataforma pels Sediments, que aglutina organitzacions com SEO/BirdLife, Ecologistes en Acció i la Plataforma en Defensa de l'Ebre. I ho diu amb contundència perquè des que es va crear la plataforma ara fa cinc anys, qualsevol crida per a solucions tècniques i polítiques a la problemàtica ha estat sovint com predicar en el desert.

La gestió d'aquestes infraestructures no és una qüestió menor. D'una banda, perquè no es coneix la seva adequació al reglament tècnic sobre seguretat de preses i embassaments. De l'altra, perquè el delta de l'Ebre retrocedeix fins a 15 metres a l'any –en les zones més fràgils– i la regressió d'aquest espai natural només s'aturarà si es millora la gestió dels pantans de Flix, Mequinensa i Riba-roja d'Ebre i s'alliberen els sediments que s'hi han acumulat els últims cinquanta anys.

De fet, l'any 2018 la Comissió d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient del Congrés dels Diputats va aprovar una proposició no de llei per desplegar un projecte pilot de transferència controlada de sediments des de l'embassament de Riba-roja d'Ebre a la desembocadura. D'acords semblants n'hi ha hagut d'altres. Però dos anys després, el govern espanyol no els té en compte en l'esquema provisional de planificació hidrològica. "Davant d'aquesta situació, la Plataforma pels Sediments farem arribar al govern espanyol una proposta plurianual per a la gestió dels sediments de la Conca de l'Ebre, amb la voluntat que els pressupostos del 2020 ja incloguin una partida per sufragar les primeres accions", explica Josep Juan Segarra. Accions amb un cost de 6,5 M€ que caldria desenvolupar els pròxims tres anys i que inclouen la redacció d'un pla de gestió integral del sediments, projectes pilots, estudis analítics i la posada en funcionament dels desguassos inferiors dels embassaments per on puguin transitar els sediments.

La solució del delta de l’Ebre, 90 quilòmetres riu amunt

Però per si aquesta via política i institucional s'encalla, els ecologistes ja treballen amb l'associació Enginyeria Sense Fronteres en l'anàlisi de les diverses normatives. L'objectiu és clar: trobar escletxes legals en la gestió dels embassaments. "Volem saber a quins controls estan sotmeses les empreses hidroelèctriques, quin paper hi té la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre o quines són les competències que poden exercir les administracions europees, estatals, autonòmiques i locals en la seva regulació. I sobretot, quin compliment fan de la normativa empreses com Endesa. De moment hi hem trobat alguns buits legals i la informació que n'hem obtingut és confosa", explica l'advocat Ramon Nadal, autor d'un estudi sobre la gestió dels sediments des del punt de vista jurídic. "Sabem que la via jurídica pot ser llarga i complexa, però és la nostra manera de pressionar, també, els polítics i les administracions. El temporal Gloria de fa dues setmanes ha posat el debat dels sediments sobre la taula i hem d'aprofitar-ho", conclou Josep Juan.