Una finestra a l’esperança per als malalts d’Alzheimer

BarcelonaLa hipòtesi amiloide és, des de fa anys, un motiu de discussió en el camp de la malaltia d’Alzheimer. La presència de mutacions en certs gens, vinculats amb el metabolisme amiloide, que produïen una malaltia d’Alzheimer amb un patró autosòmic dominant i d’inici precoç, n’ha sigut l’argument més sòlid a favor. Per contra, els seus detractors sempre s’han basat en el fet que, fins avui, cap assaig clínic amb fàrmacs antiamiloides havia mostrat resultats convincents. Aquest dimecres s’ha publicat a la revista Nature un article científic que confereix veracitat, mitjançant un assaig clínic realitzat en pacients amb malaltia d’Alzheimer incipient, a certs elements de la hipòtesi amiloide.

L’esmentat article demostra per primera vegada que un fàrmac, un anticòs monoclonal antiamiloide denominat Aducanumab, que ja havia demostrat en estudis preclínics que era capaç d’actuar tant contra la placa d’amiloide com contra l’amiloide soluble en forma d’oligòmers, redueix la càrrega d’amiloide del cervell i això s’associa a un benefici clínic. Aquest article recull els resultats d’un assaig clínic realitzat en pacients amb malaltia d’Alzheimer incipient, un assaig de fase 1b, amb l’objectiu de demostrar la seguretat de l’anticòs monoclonal i el seu mecanisme d’acció sense haver-se dissenyat per mostrar l’eficàcia. Habitualment, l’eficàcia es demostra en la fase 3 dels assajos, que inclou un nombre més alt de subjectes. La sorpresa va ser que va quedar demostrat que l’Aducanumab era eficaç tant per reduir, en proporció a la dosi de fàrmac administrada, la càrrega de proteïna amiloide acumulada al cervell, com per generar un benefici clínic associat. L’Aducanumab actua unint-se a la proteïna amiloide, que es troba tant a les plaques d’amiloide com als oligòmers, que serien com paquets de proteïna en forma soluble. Per aquesta raó, no és sorprenent que a l’assaig s’observés als 6 mesos d’administració del fàrmac una reducció de la proteïna amiloide acumulada i el benefici clínic aparegués al cap d’un any. El motiu d’aquest aparent retard en la millora dels símptomes és que, després de l’eliminació de l’amiloide tòxic, el cervell necessita un període de repòs per estabilitzar els processos cognitius.

Encara que hem de ser cauts, el resultat d’aquest assaig, que ara ha de replicar-se en fase 3, cosa que ja s’està iniciant a l’Hospital Clínic -també hi participarà el Sant Pau- i que inclou un gran nombre de pacients a tot el món, sens dubte obre una finestra d’esperança. I l’obre per dues raons. En primer lloc, perquè permetria disposar d’un fàrmac que actua contra proteïnes clau de la malaltia i que canviaria el curs evolutiu dels nostres pacients -en aquells pacients en què minvava considerablement la càrrega d’amiloide el deteriorament cognitiu es frenava-. La segona raó és que si l’Aducanumab i altres fàrmacs similars continuen demostrant que modificant la càrrega d’amiloide es modifica el curs evolutiu, es podrien assajar en persones sanes però que ja tinguin amiloide en el cervell. L’objectiu seria prevenir l’aparició dels símptomes de la malaltia. Això és el que denominem prevenció secundària i la bona notícia és que a Catalunya, al Barcelonabeta Brain Research Center de la Fundació Pasqual Maragall, no únicament estem realitzant un gran estudi observacional, anomenat Alfa, sinó que estem iniciant els primers assajos de prevenció de la malaltia d’Alzheimer.