El forn més antic del País Valencià reobre després de la DANA: "La gent s'ho mereixia"

Picanya"La solidaritat de la gent ens va salvar". Sembla una frase massa bonica. Un titular de premsa excessivament rodó. Però, segons Batiste Rubio, un pastisser de 42 anys del municipi de Picanya, un dels més afectats per la DANA, això és el que realment ha fet possible la recuperació del Forn Baixauli, el més antic del País Valencià, que el 29 d'octubre passat va quedar completament destrossat pel desbordament del barranc de Poio.

Els responsables de la seva reobertura són molts. Hi ha actors principals, com Batiste, el seu cosí Vicent Baixauli –que és qui porta la comptabilitat de l'establiment– o la mare del Vicent, Amparo Aracil, que aprofita l'últim any abans de jubilar-se per transmetre els coneixements durant tota una vida. També hi ha intèrprets secundaris, com el Gremi de Forners i Pastissers de València, la Fundación Mapfre i l'ONG Cesal que han col·laborat en la reconstrucció del negoci i que impulsen un programa d'inserció laboral per a persones en situació de vulnerabilitat que alhora facilita que els comerços tradicionals trobin treballadors. I, finalment, hi ha un repartiment anònim i molt extens: els amics, veïns, voluntaris i empreses que primer van ajudar Batiste i Vicent a netejar el negoci i, després, els van donar equipaments i mobiliari. Alguns aparells han arribat des de les illes Balears o Bèlgica.

Fundat el 1745, el Forn Baixauli es troba al cor de Picanya i a poc més de cinquanta metres del barranc de Poio, gairebé en el punt on l'aigua es va emportar una passarel·la, una de les imatges més recordades de la catàstrofe. A Batiste, el desbordament de la rambla el va enganxar treballant. "Era al voltant de les 18.30 h [l'avís de la Generalitat va arribar a les 20.11 h], el meu germà em va dir que mogués el cotxe. Al moment van començar a sonar les campanes", recorda. Mitja hora més tard a l'obrador l'aigua ja arribava a la cintura. Assoliria els setanta centímetres. Aquella tarda i nit a Picanya van morir deu persones. 228 a tot el País Valencià.

Batiste i la seva família es van salvar, però el que tenien per davant era ben costerut. Explica que quan van obrir la porta i van contemplar "el mig metre de fang i que l’única màquina que funcionava era un microones", la seva idea "va ser tancar". No van ser els únics: una orxateria situada gairebé al davant, no ha reobert. A més, la catàstrofe els va colpejar quan no feia ni dos mesos que els dos cosins havien assumit les regnes del negoci familiar. Massa dificultats. “Vam treure el mobiliari amb l'ajuda d'amics, després ens va arribar gent que no coneixíem que ens preguntaven què necessitàvem. Vam arribar a ser quaranta persones. En dos dies teníem el forn buit. En eixe moment vam decidir que havíem de tornar, que la gent s'ho mereixia”, emfatitza el forner.

Van passar els primers dies, però la solidaritat no es va esvair. Molts veïns els visitaven per animar-los. "Heu fet el meu bateig, heu fet la meua comunió, la meua boda, no podeu tancar, ens deien", recorda Batiste. I el suport no es va aturar. El 85% del mobiliari i equipaments que tenen prové de donacions. "Sols hem comprat tres màquines", destaca. Dues de les més importants provenen de dos forns mallorquins, un de Palma que els va regalar un taulell de fusta i altres aparells i un d'Andratx, que els van donar congeladors, frigorífics... De Bèlgica han rebut dues caixes d’utensilis. "La nostra recuperació es basa en l'ajuda de la gent", insisteix. Sobre el paper de l'administració, el forner explica que van rebre un avançament "testimonial" i que estan esperant la indemnització del Consorci d'Assegurances. "Demanen fotos, factures de tot quan nosaltres som un forn molt antic. D’on trac jo una factura d'una màquina tan vella...", es queixa.

Un ofici en perill

Per escapar de l'atzucac també van rebre l'ajuda del Gremi de Forners i Pastissers de València i la Fundación MAPFRE i l'ONG Cesal que han impulsat la reobertura de set establiments. L'entitat destaca que la DANA ha afectat al voltant de seixanta forns, dels quals quatre o cinc podrien tancar definitivament. La continuïtat dels obradors també es veu amenaçada per la falta de mà d'obra. Ho destaca Laura de Juan, secretària general del gremi, que denuncia la pervivència d'una imatge distorsionada. "Fa molts anys que es va fer un canvi per aconseguir horaris menys extensos. Gràcies a les màquines de fermentar ja no es treballa de nit com abans. A més, és una feina ben remunerada i creativa", recalca.

Per aconseguir el relleu que garanteixi la pervivència de pastisseries i forns artesans, Cesal ja ha format quaranta persones en risc d'exclusió. Aquest dilluns comença un nou curs amb vint alumnes més. Dels primers, deu ja tenen feina i la resta s'han incorporat a una borsa d'ocupació del gremi. Un d'ells és Yassine Khalil, un jove marroquí de divuit anys que qualifica l'experiència de molt positiva. "He après un ofici que m'agrada, voldria dedicar-m'hi", destaca. La que també confia en tastar els seus dolços en el Forn Baixauli és Reme Francisco, una clienta habitual: "Hauria estat un drama perdre'l. Que duri molts anys!".