El fotoperiodista Gabriel Casas reneix de l’oblit
El MNAC recupera les imatges d’una de les figures capdavanteres de la fotografia dels anys trenta
BarcelonaEntre els anys 1929 i 1939, el fotoperiodista Gabriel Casas va trencar motlles en l’àmbit de la fotografia a Catalunya. Va esdevenir-ne una de les figures capdavanteres, especialment per la nova mirada que aportava a tot el que immortalitzava.
Va ser el primer que va usar els picats i els contrapicats, el primer que va elaborar fotomuntatges i un dels primers que pretenien causar sensacions, com el vertigen o la velocitat, a través de les imatges.
El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) dedica una exposició a la seva obra, amb 120 fotografies de la seva època de maduresa professional. Segons explica el comissari de la mostra, Juan Naranjo: “Gabriel Casas usava qüestions psicològiques per fer les fotografies, i va connectar amb l’avantguarda europea gràcies a unes imatges que escapaven a la producció fotogràfica de l’època.”
De fet, el fotògraf va experimentar ben aviat amb les tendències artístiques del moment, sobretot amb el llenguatge de la Nova Visió, i fins i tot es va avançar a alguns fotògrafs que actualment gaudeixen d’un gran reconeixement internacional.
Del reconeixement a l’absència
Casas va treballar per a diaris i revistes importants i va ocupar càrrecs de relleu a la Generalitat de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona. Retratava grans esdeveniments de la ciutat, plasmava la quotidianitat dels carrers de Barcelona i es va especialitzar en fotografia esportiva. Les seves fotografies socials pretenen mostrar la Barcelona més gamberra i bohèmia, però també denuncia les condicions de vida al Barri Xino i la situació dels nens del carrer.
Després de la Guerra Civil, en represàlia per les seves activitats, se li va prohibir exercir el fotoperiodisme. Tot i això, els seus retrats també són innovadors. En aquests retrats, per primera vegada, el model no posa davant del fotògraf i desprèn una naturalitat inimaginable en aquell temps, la qual cosa s’anomena fotografia càndida.
Però el pas dels anys va fer que Gabriel Casas caigués en l’oblit, i no va ser, tal com assegura Naranjo, fins a finals de la dècada dels vuitanta que Catalunya va apostar definitivament per recuperar el patrimoni històric i preservar d’una manera institucionalitzada la història de la fotografia. Les imatges de Casas que es conserven pertanyen a l’Arxiu Nacional de Catalunya i es poden consultar a través de la seva pàgina web.
