"Ens van a fotre als més febles": la Generalitat reclama milers d'euros a joves extutelats pels "pagaments indeguts"

BarcelonaLa direcció general de Prevenció i Protecció a la Infància i Adolescència (DGPPIA, que substitueix la DGAIA) ha començat a enviar correus electrònics a joves extutelats per reclamar-los suposats "pagaments indeguts" de les prestacions a què, per llei, tenen dret des de la majoria d'edat fins als 23 anys. Segons ha pogut saber l'ARA, se n'han enviat "centenars" i les quantitats reclamades pugen a més de 10.000 euros i, en alguns casos, la xifra arriba a superar els 36.000 euros. L'enviament d'aquests missatges arriba tan sols quinze dies després que la Sindicatura de Comptes xifrés en 167 milions d'euros els impagaments indeguts atorgats pel departament de Drets Socials i Inclusió a unes 230.000 famílies, dels quals 4,7 milions (el 2,8%) corresponien als que s'havien donat als joves que havien passat part de la seva infantesa en el sistema de protecció.

A la Maria, un nom fictici, li ha trucat una amiga plorant perquè havia rebut una carta de la DGPPIA reclamant-li uns 30.000 euros. "L'he volgut tranquil·litzar dient-li que devia ser un error", explica la noia, que té 22 anys. Però poc després, a ella mateixa li han notificat el mateix amb un llenguatge tan burocràtic que li ha costat d'entendre. "Em diuen que sembla que he viscut temporalment fora de Catalunya i que no he complert el pla de treball individual, però no és veritat perquè en l'any que em reclamen jo estudiava batxillerat i no tinc cap absència tan llarga i no tinc informes negatius de la meva referent", comenta indignada a aquest diari. "Sembla que ens vagin a fotre als més febles, posant-nos bastons a la roda; qui pot tornar aquestes quantitats?", es demana la noia, que afirma que coneix diferents casos. Entitats que acompanyen aquest col·lectiu també confirmen que hi ha molts casos amb "quantitats exagerades" que han sembrat de nerviosisme aquests joves i han fet que els telèfons i els WhatsApps treguin fum.

Les cartes, certament, estan escrites amb expressions típiques de l'administració, amb citacions d'articles de llei i conceptes poc adaptats al llenguatge formal fins i tot. "'L'import que es determini, si és el cas, a la resolució de liquidació de l'expedient de reintegrament, un cop finalitzat el procés de revisió, haurà de ser objecte de reintegrament per part de l'interessat. Aquest import s'haurà de reintegrar si un cop finalitzat el procediment de reintegrament queden acreditats l'abast dels fets segons l'acord d'inici", diu el text enviat, amb data de dimecres. Tot plegat fa que la Maria adverteixi que molts dels destinataris no sabran entendre què els demanen ni tampoc arribaran a entendre que disposen de deu dies a partir de rebre el correu per fer les pertinents al·legacions i per presentar la documentació. "Molts quedaran com morosos de veritat", lamenta.

Lentitud i incompatibilitats

En l'informe, la síndica Maria Àngels Cabacés havia constatat irregularitats en el cobrament de la prestació dels extutelats a joves que estaven treballant o vivien fora de Catalunya, criteris excloents per ser beneficiaris de l'ajuda. Com a resposta a la fiscalització, la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, va descartar que hi hagués mala intenció en aquestes prestacions irregulars i, per contra, va atribuir aquests pagaments indeguts a les deficiències tecnològiques del mateix departament per poder actualitzar les dades de les persones beneficiàries i al fet que no comparteix dades amb l'administració d'Hisenda o la Seguretat Social.

La Maria confirma la lentitud de la vella DGAIA amb la seva experiència. Fa un any va haver d'anar a les oficines de l'organisme per informar que tenia una feina remunerada perquè li recalculessin quina quantitat havia de rebre de la prestació. Com a resposta, afirma, va rebre un "tu segueix cobrant l'ajuda i a la declaració d'Hisenda de l'any vinent ja ho notificaràs". En altres casos, l'atorgament de la prestació triga de sis a dotze mesos, una espera que obliga aquests joves a fer un replantejament de vida. Sense suport econòmic dels pares, sovint l'única solució que troben és deixar els estudis i començar a treballar per sobreviure, sense ser conscients que, un cop els arribi la prestació, com que ja ingressen un sou, no tindran dret a cobrar la prestació o, almenys, no completament. Des de les entitats lamenten que la tramesa s'hagi fet sense avisar-les perquè puguin informar els joves que acompanyen i qüestionen que la via del correu electrònic sigui la correcta, perquè el missatge pot passar inadvertit o confondre's amb una estafa. Tampoc no hi ha una recepció certificada.

Nous mecanismes de control

Fonts de la DGPPIA han confirmat a l'ARA que s'han tramitat, de moment, "centenars de cartes" i que fins a finals d'any els tècnics revisaran els expedients dels joves en què s'hagi detectat algun pagament indegut en l'exercici del 2021, i que ja estan a punt de preescriure, així que ara per ara no saben quina serà la magnitud de les reclamacions. Aquest procediment és fruit de la posada en marxa dels nous mecanismes de gestió i control de les prestacions socials anunciats en la reconstitució de la vella DGAIA i que ha suposat la creació d'una nova subdirecció específica. L'organisme defensa l'enviament d'aquests missatges com una "obligació legal" davant "de qualsevol evidència de pagaments indeguts". "Admetem que aquests requeriments poden generar neguits o incomoditats als joves afectats, i lamentem les molèsties que això pugui ocasionar", indiquen.

A l'octubre de l'any passat, tres mesos després que l'equip de Martínez Bravo ocupés la conselleria, també va enviar cartes a milers de famílies vulnerables per reclamar-los quantitats "indegudes" a compte de la renda garantida de ciutadania i posteriorment el Govern va resoldre atorgant una "amnistia" col·lectiva, atenent que s'havia tractat d'un "error" de la mateixa administració. Amb la nova remesa de cartes als extutelats la DGPPIA ha indicat que caldrà esperar al resultat de les revisions abans de decidir què farà.