L'habitatge ja és el primer problema dels barcelonins

Desbanca el turisme del primer lloc i marca una fita que no s'havia donat amb l'esclat de la crisi

L'habitatge es corona com el problema més greu a Barcelona

La crisi de l'habitatge que sacseja Barcelona –i que és especialment visible en l'escalada de preus de lloguers i l'expulsió de veïns– ja ha passat a ser percebuda pels veïns de la ciutat com el problema més greu a la capital. Si l'any passat les queixes vinculades a aquesta situació vivien un fort repunt en l'enquesta de serveis municipals, que és la més gran de les que fa el consistori, aquest any ja ha escalat posicions fins a desbancar el turisme com a principal preocupació. De fet, les mencions als problemes d'accés a l'habitatge es doblen en relació a l'any passat i és la preocupació més greu de la ciutat per al 12,8% dels enquestats, mentre que el 2017, quan ja va viure un repunt, ho era per al 6,7%.

És el primer cop, des que es fa l'enquesta, que aquesta és considerat el problema més greu de Barcelona. No ho va ser ni en els anys de l'esclat de la crisi, quan, primer, la inseguretat i, després, l'atur, regnaven com a principal maldecap. L'any passat va repuntar la difícil convivència amb el turisme i aquest any el focus es posa en l'habitatge. A partir del 2003, quan es va començar a fer sentir la bombolla immobiliària, aquesta preocupació ja va viure un boom i va arribar a situar-se com la principal preocupació per al 10,5% dels ciutadans, el 2006, però ni llavors no va desbancar la inseguretat que, en aquell moment, era el que es veia com a problema més greu.

El govern d'Ada Colau, que va arribar al consistori amb la bandera de fer front als desnonaments, es troba, doncs, que en el seu mandat és quan més s'ha disparat més la preocupació per l'habitatge i quan la convivència amb el turisme se situa en el segon lloc. I, de fet, ja fa mesos que fa seva la reivindicació a Estat i Govern per introduir canvis en el camp del lloguer. "Nosaltres ho estàvem dient des de feia molt de temps", ha remarcat el portaveu del govern municipal, Gerardo Pisarello, durant la presentació de les dades, i ha remarcat que hi ha una "consciència molt forta" que cal millorar els serveis de la ciutat però col·locant la defensa de l'habitatge al davant de tot. El govern treu pit, en aquest sentit, de mesures com la de reservar el 30% de les noves promocions a pisos de protecció oficial.

Els veïns que més acusen aquesta problemàtica són els de barris més turístics i gentrificats. Sobretot, als districtes de Ciutat Vella, l'Eixample i Gràcia. I, majoritàriament, joves d'entre 25 i 34 anys. A zones com la Sagrada Família o l'entorn del Parc Güell el turisme es manté com a principal preocupació, mentre que en barris com el Raval o la Vila de Gràcia és on més despunta l'habitatge. Trobar solucions a aquesta crisi també és la demanda que més repeteixen els enquestats al consistori a l'hora de buscar solucions per al conjunt de la ciutat. Quan el focus es posa en el barri, però, el panorama fa un gir i els veïns es queixen de la inseguretat, la neteja i el soroll. En aquest ordre. 

Inseguretat al Raval

En plena crisi pel repunt de l'activitat delictiva, sobretot al Raval, aquesta preocupació a nivell de ciutat, marca el seu mínim històric i només és vista com el problema més greu per al 5,6% dels veïns, cosa que la deixa en cinquena posició. Aquest problema, però, sí que es considerat el més greu si es pregunta pel barri. I això es nota especialment a Ciutat Vella, on és la principal preocupació per al 21,3% dels enquestats, i a Nou Barris (17,4%). En el cas concret del Raval, la droga, amb un 24,8% de les mencions, és vista com el principal maldecap. Segons el govern, això demostra que, en termes generals, "Barcelona no és una ciutat insegura", però que sí que hi ha una preocupació en determinades zones, com el Raval. La circulació es manté en el tercer lloc dels problemes més greus de la ciutat i despunta la inquietud pels problemes polítics, que se situen en el quart lloc. L'enquesta, que es fa des del 1985 a partir d'entrevistes presencials a 6.000 persones, es va fer entre els mesos d'abril i juliol. És a dir, que es va fer coincidint amb la presa de possessió del president Quim Torra i el triomf de la moció de censura contra Mariano Rajoy. 

Problemes polítics

Pel que fa al conjunt de Catalunya, l'encaix amb Espanya es consolida com el problema més greu (29,4%), i, en segon lloc, i després d'una forta crescuda, hi ha els problemes polítics, que superen l'atur i que són vistos com la preocupació més greu a l'Estat, per davant, a diferència del que havia passat els últims anys, de la corrupció. L'atur, això sí, es manté com el problema més greu en l'àmbit personal, tot i que en aquest punt l'encaix de Catalunya a Espanya viu un fort creixement com a preocupació: passa de 2,4% al 9,1%. En termes generals, millora la percepció de l'economia familiar. Els indicadors sobre l'economia, de fet, tendeixen a acostar-se als nivells precrisi.

Quan es valora la feina del govern municipal, Colau surt ben parada -tot i que amb matisos- de l'enquesta, que és l'última del mandat i que, segons Pisarello, es pot entendre una mica com a balanç de la feina feta. L'Ajuntament és puntual amb un 6,5, la nota més alta de la sèrie, mentre que la Generalitat es manté amb un 5,7 i l'Estat suspèn amb un 3,5. "Estem en màxims històrics de valoració de l'Ajuntament", ha emfatitzat Pisarello, després de remarcar que els resultats arriben després d'un "any complicat" pel que fa a la política. L'enquesta també mostra, però, que decreix el nombre de ciutadans que creu que la ciutat ha millorat l'últim any i el 38% dels enquestats creu, directament, que ha empitjorat. Aquest percentatge és molt més alt si es pregunta per Catalunya (49%) i per Espanya (60%). Pisarello ha atribuït aquesta mala puntuació a la convulsió de l'any polític que s'ha viscut i ha remarcat la "resiliència" de Barcelona en relació al Govern i a l'Estat. El 49% dels enquestats consideren que el consistori fa una bona gestió dels diners.

Pel que fa a la valoració dels serveis municipals pròpiament dits, els bombers, que fins ara no entraven a l'enquesta, són, amb un 8,3, els més ben puntuats, per davant de les biblioteques, que, tot i millorar nota i arribar al 8, se situen en el segon lloc i deixen de monopolitzar el rànquing –sempre han sigut el servei més ben valorat–. Només suspèn, amb un 3,9, l'aparcament, que, de fet, millora puntuació i obté la seva nota més alta.  

Millora la Guàrdia Urbana

En plena polèmica pels canvis que el govern vol introduir al cos de la Guàrdia Urbana i pels problemes de seguretat, la valoració de la policia local millora en relació a l'última enquesta i passa del 6,2 al 6,4, que és la puntuació més alta de les que ha obtingut. La neteja dels carrers, que és l'altre tema en discussió, obté exactament la mateixa puntuació que els dos últims anys: un 6,7. També mantenen nota la seguretat –tot i que hi ha més ciutadans que consideren que ha empitjorat– i el Bicing. En general, el gruix de serveis milloren la seva puntuació.

El primer tinent d'alcalde ha aprofitat els resultats per remarcar que, per continuar millorant els serveis, cal aprovar els pressupostos i fer-ho, ha dit, amb la triple entesa que defensa el govern de Colau per aprovar, en cadena, els comptes de la ciutat, el Govern i l'Estat.

Més continguts de