Barcelona, una dècada amb relleu de veïns

BarcelonaLa capital catalana és un cas d'estudi demogràfic a part. "És epicentre i pol d'atracció, però en lloc de créixer molt s'ha mantingut més o menys estable durant l'última dècada", avança la doctora en geografia humana de la UB Arlinda Garcia Coll, experta en migracions internes, internacionals i en mobilitat residencial. "Barcelona està plana pel component de substitució", explica la demògrafa. En resum: no creix tant perquè les persones que arriben acaben substituint –o expulsant– les que ja hi vivien.

En els últims 10 anys, Barcelona ha passat dels 1,6 milions de persones a 1,7 milions. Això representa un augment de població de poc més del 5%, mentre que l'Hospitalet ha crescut un 11% i altres ciutats de l'àrea metropolitana oscil·len entre el 10% i el 13%, com és el cas de Sant Cugat o de Rubí, o s'enfilen molt més, com és el cas de Sant Just Desvern, amb un 27% més d'habitants. Segons les últimes dades de l'Ajuntament de Barcelona, la capital catalana també creix impulsada per l'entrada de nova immigració, mentre que els naixements i les defuncions tendeixen a estabilitzar-se.

Ja hi ha, però, algunes dades recents que reforcen la tesi de Garcia Coll. Barcelona creix, però a un ritme cada vegada més lent, i el nombre de famílies amb fills menors van a menys i no arriben ni a la quarta part dels domicilis (21,8%). A més, la població autòctona no para de caure i el 2019 es va produir un canvi significatiu i, per primera vegada, el nombre de persones empadronades no nascudes a la ciutat va ser superior al de les persones nascudes a la ciutat. Actualment, la població autòctona representa menys de la meitat, el 45%. A més les persones amb nacionalitat estrangera empadronades van en augment i ja són el 26% de la població.

"Hi ha un canvi de població: una expulsió de la classe mitjana, mitjana-baixa i fins i tot la mitjana-alta de tota la vida, que s'està substituint per estrangers d'alt poder adquisitiu i lloguer turístic", sentencia Garcia Coll. "Els barcelonins de tota la vida estan marxant perquè, fins i tot aquells que tenen estabilitat laboral i un sou digne no poden pagar-se un habitatge", explica. La demògrafa detalla que els que "entren" són "persones estrangeres, amb alt nivell adquisitiu, que transformen el barri tant pel que fa al comerç com als serveis".

En paral·lel, les sortides es caracteritzen per la recerca d'un habitatge més barat i fins i tot per un fenomen cada vegada més creixent, que és anar-se'n a viure a la segona residència. "Hi ha pares que marxen per deixar el pis de Barcelona als fills o fills que decideixen fer vida fixa al que era la segona residència dels seus pares", detalla l'experta.

Tot plegat fa que la població a Barcelona no hagi experimentat cap gran repunt de població. Això malgrat el boom generalitzat que es viu a Catalunya. "Té coses bones? Sí, hi ha més i millors llocs de treball, per exemple, i més moviment de diners, però el que veiem, en termes generals, és que la gentrificació i la turistificació és greu i està arrasant la vida als barris i tot el teixit associatiu i de cohesió social que tenia la ciutat", conclou.