Com és (i com hauria de ser) l’examen de la selectivitat

Mentre que algunes proves han evolucionat, altres fa vint anys que tenen els mateixos enunciats

Un grup d’estudiants a la prova de selectivitat de l’any passat a la Universitat Pompeu Fabra. Aquest any les proves es faran entre el 12 i el 14 de juny. / PERE TORDERA

Els estudiants, que com a mínim han de fer cinc exàmens, s'enfronten a diferents models de prova. Les de biologia i ciències de la terra fa anys que fugen de preguntes memorístiques i avaluen un enfocament més competencial, donant importància a l'aplicació pràctica dels coneixements. En canvi, hi ha proves, com història de l'art, que fa dues dècades que tenen els mateixos enunciats; i d'altres, com les llengües, que s'esforcen per introduir preguntes pràctiques

Les que han evolucionat

Biologia i ciències de la terra, plenament competencials

Els exàmens de biologia de fa vint anys demanaven “fer un esquema de l’estructura dels paràsits intracel·lulars obligats i assenyalar-ne les parts principals”. Res a veure amb els que hi ha ara, en què es parteix d’un cas concret perquè els estudiants apliquin el que saben. Per exemple, l’examen de biologia de l’any passat preguntava sobre el pian, una malaltia infecciosa que afecta la pell i els ossos, i hi apareixia l’aportació del doctor Oriol Mitjà, que n’està estudiant la cura. David Bueno, el coordinador de la prova, explica que “l’objectiu no és que l’estudiant vomiti el que sap, sinó que apliqui els coneixements que té”. Cada any prepara, juntament amb set subcoordinadors, unes 300 preguntes per als cinc models de la selectivitat de juny i cinc més per a la convocatòria de setembre. Cada subcoordinador prepara almenys tres preguntes, que després es posen a debat per millorar-ne la redacció i l’enfocament. En total, quatre mesos de feina.

Els professors són conscients que les proves de biologia i de ciències de la terra són diferents de la resta. Xavi Martí, que ensenya biologia en un institut, ho explica així: “No ensenyo a memoritzar res, sinó a aplicar el mètode científic i els coneixements que ells tenen en situacions diferents, que són reals”. Tan reals que l’any passat el doctor Mitjà va agrair als responsables de la selectivitat que l’examen preguntés sobre el pian després de notar un augment de l’interès per la malaltia.

Alguns exemples:

BIOLOGIA

  • En David i en Miquel han anat a la fira Vadebirres, on els han explicat que la cervesa s’elabora a partir d’un cereal, l’ordi (‘Hordeum vulgare’), i els llevats del gènere ‘Saccharomyces’. En David afirma que els llevats són un tipus de bacteri que pertanyen al regne de les moneres. Creieu que en David té raó?

CIÈNCIES DE LA TERRA

  • En el subtítol de la notícia i en la imatge s’esmenta que la intensitat del terratrèmol va ser de 3 graus en l’escala de Richter, mentre que en el text es diu que la magnitud va ser de 3 graus en aquesta mateixa escala. Què mesura realment l’escala de Richter: la magnitud o la intensitat? Descriviu el paràmetre que mesura.

Les que no han evolucionat

Enunciats que són iguals des de fa 20 anys

L’examen de selectivitat d’història de l’art de l’any 2000 i el del 2017 tenen exactament els mateixos enunciats. Com és possible? Els estudiants s’han de memoritzar una seixantena de fitxes i a l’examen expliquen tot el que saben sobre dues obres d’art (cadascuna val cinc punts). És un examen estrictament memorístic, i això que si hi ha una disciplina que permet relacionar i interpretar és l’art. És una de les quatre assignatures que estan més allunyades de l’enfocament competencial que es vol donar a la selectivitat. La resta són dibuix tècnic, tecnologia industrial i electrotècnia, que té un test i alguns exercicis en què és necessari aplicar diverses fórmules que els estudiants han d’haver memoritzat.

Alguns exemples:

HISTÒRIA DE L'ART

  • 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s’ha de seguir per comentar una obra pictòrica.
  • 2. Apliqueu aquest esquema de comentari a l’obra ‘El crit’, d’Edvard Munch.

ELECTROTÈCNIA

  • La inductància equivalent de tres inductàncies de valor L = 6 mH connectades en sèrie és a) 0,002 H. b) 0,006 H. c) 0,012 H. d) 0,018 H.

Les que estan evolucionant (però tenen camp per córrer)

Les llengües i les mates, entre la memòria i els aspectes competencials

Els experts consideren que la majoria d’exàmens són memorístics, malgrat que una bona part incorporen alguna part competencial o relacional. La secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Mercè Jou, reivindica que 25 de les 29 proves “introdueixen preguntes de relacionar temes i això s’acosta al concepte de competencial”. Així, l’examen d’història fa preguntes a partir d’un text real, però fins a 2,5 punts són per a una pregunta àmplia en què l’estudiant ha d’abocar tot el que sap sobre un tema concret. L’examen de filosofia inclou almenys dues preguntes competencials (una en què es demana comparar l’autor del text amb un altre filòsof i una altra en què l’estudiant ha de donar la seva opinió). A matemàtiques, hi ha problemes que parteixen d’una situació real i d’altres en què només cal aplicar una fórmula.

Exemple de proves que han canviat:
FILOSOFIA

  • Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: “Si dues persones mantenen principis morals diferents, aleshores, com a mínim, una d’elles està equivocada”. Responeu d’una manera raonada.

Exemple de proves que encara no han canviat:

HISTÒRIA

  • Expliqueu els dos grans corrents del catalanisme durant la Restauració i les figures del bisbe Torras i Bages i de Valentí Almirall.

LLENGUA CATALANA I LITERATURA

  • Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra ‘La plaça del Diamant’, de Mercè Rodoreda, són verdaderes o falses.

MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

  • D’una funció y = f(x) sabem que la seva derivada és f(x) = x3-4x.  a) Determineu els intervals de creixement i de decreixement de la funció y = f(x).  b) Determineu les abscisses dels seus extrems relatius i classifiqueu-los.

Més continguts de