Violència masclista

Què hem après de la confessió de Rocío Carrasco sobre violència masclista?

El documental de Telecinco ha posat al centre del debat diversos conceptes jurídics i ha trencat alguns tabús sobre les agressions

BarcelonaAl llarg de 13 episodis, el documental Rocío, contar la verdad para seguir viva, de Telecinco,ha servit no només perquè Rocío Carrasco desgranés les seves pròpies vivències sinó per oferir en horari de màxima audiència un retrat de la violència masclista, en una cadena de televisió que ha fet calaix gràcies a explotar les misèries humanes. Han sigut més de dos mesos en què els espectadors han posat cara a un vocabulari jurídic excessivament tècnic però que a través de la història personal de la filla de Rocío Carrasco s'han posat en el centre del debat mediàtic.

La sèrie ha tingut tant impacte que, en la seva primera setmana d'emissió, les consultes als telèfons d'atenció a les víctimes es van multiplicar amb dones que mirant la televisió es van sentir reflectides en les situacions que explicava Carrasco o tenien dubtes sobre si elles també patien agressions sense saber-ho. Els experts no tenen cap dubte a donar-plena credibilitat al seu relat i a valorar que el seu testimoni ha fet més per donar a conèixer els rostres de la violència contra les dones que totes les campanyes i discursos que s'han fet fins ara. Amb dades que ha donat aquest dijous la ministra d'Igualtat, Irene Montero, en una compareixença al Senat, des de l'1 de gener del 2023 han estat assassinades 1.092 dones, 14 en aquests mesos del 2021, i 39 criatures des del 2013 (dues, aquest any).

Cargando
No hay anuncios

En el capítol final Carrasco va aprofitar per animar totes les dones que estan passant pel mateix infern que va passar ella fa dues dècades a no callar i denunciar-ho. "Que no facin el mateix que jo, que alcin la veu, que ho diguin des del minut zero. Ha sigut un error estar callada 20 anys".

1.

Maltractament psicològic

La violència contra les dones, la violència masclista, es mostra en diferents formes: hi ha agressions físiques, que són segurament les més evidents i fàcils d'identificar, però també l'assetjament psicològic, que normalment és l'avantsala de cops i pallisses. Amb la violència psicològica, l'agressor tracta d'atacar l'amor propi de la seva víctima, fer-la petita, atemorir-la i anul·lar-la. Si només dues de cada 10 dones acaben denunciant una agressió, en el cas del maltractament psicològic els experts adverteixen que és gairebé impossible provar-lo davant d'un tribunal perquè no deixa rastre físic. A més, moltes de les dones que en pateixen no en són conscients i atribueixen el comportament a una mala relació o, en el pitjor dels casos, a un error o mancança propis.

Cargando
No hay anuncios
2.

Violència vicària

Rocío Carrasco ha explicat amb impotència com el seu exmarit l'ha atacat a través dels seus fills, parlant-los malament d'ella i desqualificant-la. "Te'ls prendré i faré que t'odiïn", recordava que li deia. L'ús dels fills per fer mal a la mare és violència vicària, un terme establert per la psicòloga Sonia Vaccaro i que s'ha inclòs en el Pacte Estatal contra la Violència de Gènere. Es dona sobretot arran de la desesperació de l'home perquè no accepta que està perdent el control sobre la dona i sap que les mares viuran com a un fracàs personal que les separin de les criatures. Els casos més greus són els segrestos o assassinats de menors.

3.

L'inexistent síndrome d'alienació parental (SAP)

Cal insistir que aquesta síndrome, coneguda per les sigles SAP, no existeix científicament ni judicialment, però, malgrat tot, perdura en l'imaginari col·lectiu i és una manera recurrent de culpabilitzar la dona i assenyalar-la com a mala mare. Qui defensa aquesta síndrome estableix que un dels cònjuges (normalment la mare) manipula els fills per posar-los en contra de l'altre i obtenir un acord de divorci favorable o quedar-se amb la custòdia de les criatures. Fins i tot el Consell General del Poder Judicial demana als magistrats que no prenguin en consideració les acusacions d'aquest tipus de comportament.

Cargando
No hay anuncios
4.

Llum de gas

És un tipus de maltractament psicològic molt subtil que es pot resumir amb la frase "Són imaginacions teves". A Rocío Carrasco el seu marit sempre l'hi deia, i també la va titllar de "boja" quan ella li va dir que l'havia vist fent-se petons amb una altra dona estant ella embarassada del segon fill. L'agressor tracta d'anul·lar la víctima i fer-la dubtar d'evidències. En un procés de violència i assetjament, el llum de gas acaba fent forat en una dona que ha perdut l'autoestima i poc a poc ha quedat aïllada.

5.

Mala mare

A Rocío Carrasco se l'ha assenyalat com a mala mare perquè senzillament somreia o es mostrava feliç en les fotografies de casament amb el segon marit malgrat que no tenia relació amb els seus fills. El missatge que es desprèn d'aquesta creença és tan directe com fals: si tens una pena grossa, com ara no veure els fills, i passes per una gran depressió, no tens dret a cap diversió.

Cargando
No hay anuncios
6.

La violència dels fills

Carrasco ha revelat que la seva filla gran ha actuat de botxí amb ella clavant-li una pallissa i maltractant-la psicològicament amb insults i desqualificacions. És un tipus de violència, la de fills a pares, que sovint queda amagada i impune perquè els progenitors s'estimen més patir-la en silenci abans que denunciar-la. De fet, Carrasco no va denunciar els cops que li va donar la seva filla en una violenta discussió l'any 2012, però els experts recomanen anar als jutjats per tallar el cicle de violència.