Lluís Ballester: "Hi ha nois de 14 anys buscant porno violent perquè l'altre ja els avorreix"

Dossier La sexualitat a internet Desplega

Xarxes i sexe

Més 'nudes' i menys sexe: així han canviat les xarxes les relacions dels joves

Misoginía a internet

Fora els 'planxacalces': el cau d'internet on s'amaguen els mascles alfa

Entrevista

"Hi ha nois de 14 anys buscant porno violent perquè l'altre ja els avorreix"

Educació sexual

"Menjant pinya el gust del semen millora?": un taller d'educació sexual a l'institut

Va ser abans de la pandèmia, però el temps li ha donat encara més la raó a l’estudi sobre pornografia i sexualitat que, el 2019, van publicar Lluís Ballester, doctor en sociologia de la Universitat de les Illes Balears (UIB), i la psicòloga Carmen Orte. A Nova pornografia i canvis en les relacions interpersonals van fer fins a 2.500 entrevistes a joves d’entre 16 i 29 anys. L’estudi analitzava com el porno s’ha convertit en un dels principals referents dels joves per conèixer el sexe i alertava de com està normalitzant la violència dins de les pràctiques sexuals. Ara el fenomen s’ha fet fins i tot més gran.

Com afecta els joves consumir porno?

— Provoca un modelatge de conducta inconscient. Molts de nois de 14 anys ens expliquen als tallers que gairebé ningú s'atreveix a tenir una relació sexual sense abans mirar porno. Els dona una falsa sensació de seguretat, que de retruc normalitza la cosificació i posa per davant el plaer masculí. Hi ha pràctiques sexuals que a les noies no els produeixen plaer, com pot ser l'asfíxia, però que assumeixen que han de fer perquè ho han vist als vídeos. Ells ho normalitzen i a elles encara els costa més posar-hi límits.

¿El patró de consum és diferent entre nois i noies?

— Les xifres s'han igualat molt darrerament, però en ells segueix tenint un major impacte. Mentre que només un 2% de les noies ens deien que feien servir el porno per masturbar-se, en els nois el percentatge és del 50%. Un de cada quatre joves a Espanya fa un consum problemàtic de porno. És a dir, el consumeixen amb tanta freqüència que acaben tenint dificultats per sentir plaer i mantenir una vida normal que inclou socialitzar o anar a l'escola.

Per què s'arriba a aquest punt?

— El porno és un generador de dopamina, una hormona que ens fa sentir bé. I, per tant, sempre en vols més. En canvi, no activa l'oxitocina, cosa que provoca una desconnexió de l'empatia, que és la que modera les conductes agressives. Com a conseqüència, cada vegada es desenvolupa més tolerància als continguts violents i, per tant, es necessita més per excitar-se. Hi ha nois de 14 i 15 anys que ens han dit que busquen continguts encara més violents, que inclouen pallisses, perquè l'altre ja els avorreix. Llavors l'algoritme registra que hi ha més demanda d'aquest tipus de contingut i, per tant, la indústria en genera més.

I als que no tenen un consum problemàtic com els influeix?

— Genera unes expectatives que no són reals. És molt difícil que un noi de 15 anys que vol imitar el sexe anal sense preservatiu que veu als vídeos ho pugui fer en les seves primeres relacions. Així i tot, no podem generalitzar, la influència del porno també dependrà d'aspectes com la personalitat o l'entorn de la persona. És més vulnerable qui té dificultats per establir relacions socials significatives, i el porno s’acaba convertint en una alternativa a aquesta mancança, ja que és un generador de dopamina assegurat.

Les violacions grupals gravades tenen relació amb el porno?

—  No es pot negar que hi ha una influència molt present. En els casos que han sortit a la llum hi ha quatre coincidències: s'imita el guió del sexe grupal que es fa en el porno, es grava l'acte repetint la fotografia i enquadraments del porno, es distribueix el vídeo i es fa un debat posterior. És una gravació pensada des del punt de vista de l'espectador.

Quin és l'abast del porno a internet?

— Només fa falta un clic per arribar-hi. Si un noi d’11 anys posa la paraula pits a internet, el cercador li mostrarà pàgines porno.

És fàcil també trobar vídeos a les xarxes.

— I això té un doble risc: el de consum i el de contacte. El de contacte és el que facilita entrar en aquest món de manera progressiva. Hi ha perfils que es dediquen a buscar fotos de noies amb biquini que acumulen més de 10.000 likes i les conviden a tenir una pàgina de segona capa. Per exemple, posar a Instagram un enllaç cap a OnlyFans, cap a pàgines de pagament amb contingut sexual. Quan hem contactat amb noies joves que han entrat en aquest món elles mateixes t’expliquen aquest procés. Llavors, ¿a on està acabant molta gent que ha acceptat això? Encara que potser no ho sembla, acaba en situacions de quasi prostitució. El càsting mundial del porno s’està fent en una xarxa tan normalitzada com Instagram.

¿Però si ets menor d'edat també pots accedir a aquestes pàgines?

— Als grups de discussió ens trobem nois de 14 i 15 anys que ens expliquen que tenen perfil a Onlyfans, quan en teoria no haurien de poder-n'hi tenir. Això passa perquè existeixen tutorials a internet per ensenyar a xavals molt joves com burlar el filtre de la plataforma.

¿El porno feminista és una alternativa?

— Crec que aquesta denominació és un absurd. Segueixen estant dins del mercat, que és molt competitiu i busca crear beneficis constantment amb un públic que pot demanar cada vegada continguts més extrems. És per això que crec que hem de representar el sexe des d'organitzacions que no estiguin al mercat o des de les mateixes administracions públiques.

Com es fa?

— Les administracions autonòmiques podrien fer convocatòries de pel·lícules escalades per edat i orientació sexual que representessin l’activitat sexual humana però sense situacions de dominació ni de violència. I sobretot, que estiguessin fora del mercat del porno. Aquest és el gran repte probablement, ja que no hem sabut com a societat tenir alternatives per respondre a la curiositat sexual de la gent jove i de tota la població.