Barcelona.L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que es remunta al 1401, travessa la crisi institucional més greu dels seus 600 anys d'història. Amb un forat econòmic de gairebé 50 milions d'euros, intervingut temporalment per la Generalitat per garantir-ne la viabilitat, amb un gerent en funcions que substitueix el que va dimitir per problemes de salut atribuïts al clima de tensió i amb un divorci entre la direcció i el comitè d'empresa. A tot això, s'hi ha de sumar l'allau de demandes presentades al jutjat pel comitè d'empresa, que fan de l'hospital més antic de Catalunya un centre judicialitzat. Dues de les demandes -tot i que una n'inclou 424 d'individuals- fan referència a la reducció del 5% del sou que es va aplicar als treballadors com a empresa pública.
Una sentència va considerar que no es podia aplicar pel fet de ser un hospital privat i l'altra va determinar que sí, perquè el va considerar públic. De fet, aquesta és l'arrel del problema del Sant Pau i l'origen de la majoria de demandes: la complexitat de la seva forma jurídica. Els treballadors denuncien que quan convé és públic i quan convé privat. Sant Pau és propietat de la Generalitat, de l'arquebisbat de Barcelona i de l'Ajuntament. Consta de tres fundacions -la patrimonial, que és privada; la de gestió de l'activitat mèdica i la científica- amb recursos separats. Això significa que els beneficis immobiliaris -que són molts- de la fundació que gestiona el patrimoni no repercuteixen en la de gestió, que té dèficit. Això també ha estat denunciat als jutjats pels treballadors, a més de les demandes penals contra exdirectius per malversació de fons. Tot plegat fa del Sant Pau un polvorí enmig de l'Eixample.
