Els imams expulsats feia anys que exercien a Figueres i a la Jonquera

Figueres / La JonqueraNo eren uns nouvinguts. Els imams expulsats pel ministeri de l'Interior per haver difós discursos de radicalització perillosos per a la seguretat pública feia anys que exercien a Figueres i a la Jonquera, segons han reconegut els responsables d'aquestes comunitats islàmiques.

El de Figueres, Mohammad Azougah, hi vivia des del 2011 i s'encarregava des del 2017 de dirigir l'oració en una de les mesquites del municipi, la que se situa al barri Marca de l’Ham. "Ho va deixar per decisió pròpia l'agost del 2023, després de rebre una carta de la policia", assegura el president d'aquest col·lectiu musulmà, que prefereix mantenir l'anonimat. Per la seva banda, el de la Jonquera va ser imam durant sis anys a l'única mesquita de la localitat. El desembre passat va ser reclòs en un centre d'internament d'estrangers (CIE) i després deportat al Marroc. “És una bona persona. No entenem què ha passat”, coincideixen a dir sobre els imams expulsats les dues comunitats musulmanes afectades. La de Figueres fins i tot va fer una recollida de firmes per expressar-li el seu suport.

A l'entrada hi ha un cartell mig desenganxat que diu “mesquita d'Al Imam Warsh”. Aquest és el nom de l'oratori on exercia l'imam de Figueres que ha estat expulsat. Està en una mena de polígon industrial, a pocs metres de la depuradora del municipi, al barri de la Marca de l’Ham, que és especialment pobre, i on entre el 60 i el 75% de la població és d'origen immigrant, sobretot magribina i subsahariana, segons dades facilitades pel mateix alcalde de Figueres, Jordi Masquef.

De fet, des de fora, la mesquita sembla una nau industrial més. Té una porta gran de ferro de color verd habilitada per a l'entrada de vehicles, i una altra de petita i metàl·lica exclusiva per a les dones: així ho indica un adhesiu amb un logo femení, com els que hi ha als lavabos, i la paraula “dames”. Poc abans de les quatre de la tarda, comencen a arribar homes que hi van a resar: alguns hi van en cotxe, d'altres caminant, un rider arriba en bicicleta…

Un membre de la junta directiva de l'Associació Comunitat Musulmana de la Marca de l'Ham, que s'encarrega de gestionar la mesquita, mira preocupat al mòbil un vídeo que Vox ha difós a les xarxes socials on diu que “la mesquita de Figueres” és “la més gran de Catalunya” i criminalitza la seva comunitat. A Figueres no hi ha una sola mesquita, sinó almenys quatre. I la d'Al Imam Warsh no és ni de bon tros la més gran de Catalunya.

“L'imam [expulsat] va marxar de la mesquita l'agost del 2023, després de rebre una carta de la policia. Ell mateix va dir que no hi volia continuar per no tenir problemes –assegura el membre de la junta directiva, que també s'estima més mantenir l'anonimat–. Ara tenim un altre imam. El vam portar del Marroc. Ho té tot: visat, papers que demostren que no té antecedents penals…”, insisteix per demostrar que ells estan dins de la legalitat. Això sí, admet que no entenen per què el ministeri de l'Interior ha expulsat l'imam que tenien abans. “Vivia a Figueres des del 2011 i els seus quatre fills han nascut aquí”, assegura per mostrar que l'home suposadament estava integrat. Per la seva banda, el president de l'entitat religiosa afirma: “Quan una persona respecta tothom i no fa mal a ningú, no s'ha de preocupar. I nosaltres no estem preocupats”.

Al carrer, és difícil trobar una veu dissonant. Un grup de dones magribines que fan petar la xerrada en una placeta a tocar del centre cívic Joaquim Xirau diuen estar al cas de l'imam expulsat, però cap d’elles sap res dels discursos radicals. Tampoc no en saben res dues adolescents d'origen magribí que també coneixien el mul·là. “A mi em feia classes d'àrab”, diu una d’elles.

La llei del silenci

Resulta que dimarts passat l’alcalde, Jordi Masquef, es va reunir amb el president de l'Associació Comunitat Islàmica de la Marca de l’Ham. A la trobada, però, no van parlar de l'expulsió de l'imam, tot i que la premsa local ja se n’havia fet ressò un dia abans. "En el si de la comunitat impera la llei del silenci –argumenta l'alcalde per justificar que no plantegés l'assumpte–. És un tema tan sensible que és millor que no flueixi la informació perquè hi poden haver filtracions", afegeix, mostrant-se comprensiu que la Policia Nacional no l'informés de la polèmica abans que saltés a la premsa.

En canvi, qui sí que havia plantejat el tema va ser la portaveu del grup municipal del Partit Popular, Àngela Domènech i Roqueta, que a l'últim ple del 6 de febrer va mostrar la seva preocupació per l'existència d'“un nou imam que sembla que està radicalitzant els seus fidels”, segons ha explicat ella mateixa i ha confirmat l'alcalde. El mul·là, però, no era nou; feia anys que era a Figueres. I llavors ja havia estat expulsat. "Hi ha una alarma social perquè sembla que molts nens i nenes, en tornar de les vacances de Nadal, arriben amb vel i gel·labes, i el que és pitjor, alguns ja no tornen perquè els han casat", va dir també la portaveu del PP al ple, reproduint informació difosa a la xarxa social X a mitjan gener per diversos usuaris.

Pel que fa al cas de la Jonquera, l'alcaldessa Míriam Lanero prefereix no pronunciar-se perquè “és un tema de seguretat nacional i, per tant, ho han de gestionar la Guàrdia Civil i la Policia Nacional”. La mesquita d'aquesta localitat se situa en un carrer paral·lel a la carretera N-II, on es concentren tota mena de botigues, bars, restaurants, hotels i aparcaments per a cotxes i camions. Quan comença a fer-se fosc, l'ambient és una mica sòrdid.

L’edifici de la mesquita, d’una sola planta i amb boniques finestres de ferro forjat, és completament nou: es va construir fa només quatre anys. En canvi, l’imam expulsat feia sis anys que exercia al municipi. “No esperàvem que això podria passar. Tothom el coneixia”, diu sorprès Hassan Essadek, que regenta una de les botigues de la N-II i que és president del Centre Islàmic Cultural El Firdaous, que gestiona la mesquita. Segons ell, el mul·là de la Jonquera havia fet arrels a Catalunya: els seus tres fills havien nascut aquí.

De moment, la comunitat musulmana de la Jonquera ha buscat un imam provisional de cara al Ramadà, que és a tocar: comença l'1 de març. La seva aspiració, però, és que l'imam deportat pugui tornar: “Hem agafat un advocat perquè presenti un recurs contra la seva expulsió”.