Els incendis de sisena generació, l’amenaça dels boscos catalans

Barcelona“Era frustrant. El foc estava fora de la capacitat d’extinció: no el podíem aturar. No ens hi podíem acostar perquè es movia molt de pressa. Només podíem intentar protegir la gent”. Marco Pires, bomber de Setúbal -a la regió de Lisboa-, va participar en les tasques d’extinció dels incendis que l’estiu del 2017 van cremar milers d’hectàrees a Portugal, i que van deixar desenes de morts i centenars de ferits. “Eren uns fenòmens naturals molt greus i complexos. Amb les alteracions climàtiques n’apareixen més, i això és un problema. Les dinàmiques han de canviar perquè els boscos siguin menys vulnerables al foc. La política, la societat i l’economia de Portugal s’havien centrat en el litoral i les ciutats, i les zones rurals, i la seva agricultura, havien quedat abandonades”.

Pires va ser un dels ponents de les jornades que a principis de novembre van organitzar els Bombers de la Generalitat i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal (CTFC) coincidint amb els vint anys de l’incendi del Solsonès, on el 1998 van cremar 19.000 hectàrees en només 12 hores. A Portugal, fa dos estius, van cremar 100.000 hectàrees en només un dia. Si la situació del 1998 ja va desconcertar els operatius, la de Portugal alerta del perill dels incendis de sisena generació. “Són els que estan relacionats amb els fenòmens meteorològics: tenen un comportament difícil de predir i tenen una velocitat de propagació que no havíem vist. A Portugal el foc cremava a 20 quilòmetres per hora: aquí mai han superat els set quilòmetres per hora”, explica el subinspector del Grup d’Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers de la Generalitat, Asier Larrañaga.

Els incendis de Portugal han mostrat la proximitat de l’amenaça dels incendis de sisena generació als boscos catalans. “No estem parlant de l’altra punta del món. Per proximitat tenim el potencial de patir uns incendis així”. Larrañaga afegeix que el problema per combatre aquest foc no són els dispositius, sinó la necessitat d’impulsar “paisatges que no cremin amb tanta intensitat i mesures d’autoprotecció perquè la població sàpiga què fer” davant dels focs. Tant ell com Pires subratllen que un cos d’extinció avançat com el de Califòrnia, als Estats Units, tampoc pot aturar els incendis d’aquest tipus, que són més virulents i poden quedar descontrolats durant dies. “La situació de perill cada vegada va més enllà de l’estiu. Mentre hi ha precipitació la vegetació respon; quan no, es genera la capacitat de cremar”, assegura Larrañaga.

Per això els operatius avisen que davant un període de sequera severa -“que es tornarà a produir”- el comportament del foc pot ser diferent del que s’ha viscut fins ara. El cap de la regió d’emergències centre dels Bombers, l’inspector Francesc Boya, explica que el canvi climàtic “és una realitat” que es trasllada amb uns fenòmens que propaguen els incendis de sisena generació. Ho exemplifica amb el fet que un foc d’aquest tipus pot generar una columna de fum -provocada per la sequera en boscos amb molta massa forestal- que allibera una capacitat d’energia que fa imprevisible el comportament de les flames.

Boya admet que a Catalunya encara no s’ha produït una situació així, malgrat que en els incendis de Portugal es va concloure que el foc s’havia generat per unes condicions climàtiques extremes sumades a l’acumulació de combustible als boscos. Els Bombers i els Agents Rurals ja van avisar que no s’ha d’abaixar la guàrdia, tot i que l’última campanya d’estiu va ser la menys lesiva dels últims 15 anys, amb tan sols 115 hectàrees cremades, després d’una primavera plujosa que va permetre mantenir humits els boscos.

Els beneficis dels boscos nets

Des del CTFC, l’investigador Eduard Plana alerta que els boscos catalans tenen molta càrrega de combustible pel procés d’abandonament que s’ha viscut a les zones més àrides. “La superfície forestal s’ha mantingut, però la massa ara és molt densa. Hi ha més arbres, que es toquen entre ells, amb una capa d’arbustos que permet que les flames pugin a les capçades i generin un foc d’alta intensitat”, descriu Plana. Per això exposa que conservar els boscos més nets implica un cost, encara que també suposa uns beneficis. “Els projectes de ramaderia extensiva, de conreu de vinyes i oliveres o de producció de biomassa contribueixen a la prevenció dels focs. Mentre hi hagi un abandonament de la gestió forestal, hi ha un risc. Cada cop és més urgent discutir si s’ha de modificar l’estructura dels boscos”, adverteix Plana.