ENSENYAMENT

La innovació a les aules obliga a repensar els llibres de text

Les editorials creen recursos per adaptar-se al treball per projectes

“Volem exagerar la implantació de la idea contrària: estudiar sense llibre [...]. El llibre només té valor com a auxiliar per arribar al coneixement”. Encara que puguin semblar paraules d’algun impulsor dels nous moviments pedagògics, aquestes declaracions -recollides al llibre L’escola nova catalana 1900-1939 - les va fer fa prop de 90 anys el director de l’Institut-Escola de la Generalitat dels anys 30, Josep Estalella. Això evidencia que el debat sobre la validesa i la utilitat del llibre de text com a material didàctic ja fa temps que és damunt la taula. I més ara, amb l’inici de curs. L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha calculat que el preu dels llibres de text ha pujat un 3,4% respecte a l’any passat, de manera que els de primària s’enfilaran fins als 185 euros, i els d’ESO, fins als 249, de mitjana.

Però en els últims temps han irromput tres factors que han obligat el sector editorial a repensar-se: el primer, la crisi econòmica, que va estendre la reutilització de llibres de text a les escoles; el segon, l’avaluació per competències, que ha impulsat mètodes d’aprenentatge més vivencials i no tan memorístics; i el tercer, i més general, l’auge de la innovació educativa i de les noves metodologies pedagògiques, que en molts casos passen per eliminar progressivament el llibre de text.

Les editorials fa anys que s’esforcen per adaptar-s’hi i proven de convertir l’amenaça del treball per projectes en una oportunitat per crear nous materials. Fugint del tradicional llibre que recull continguts sobre una matèria, intenten popularitzar recursos pedagògics que es presenten com un “repte o desafiament” per a l’alumne, segons explica Antoni Garrido, president de la comissió de continguts educatius del Gremi d’Editors de Catalunya. Ho confirma Jaume Ríos, cap de projectes de l’editorial Teide: “Intentem plantejar reptes per estimular-los i perquè es mesurin ells mateixos”.

Plantejar reptes a l’alumne

Teide comercialitza una mena de subscripcions a una plataforma digital que proposa a les escoles i instituts projectes interdisciplinaris i també continguts de matèries concretes a partir d’un desafiament. Per exemple, l’encàrrec és fer un debat sobre les persones refugiades en què per arribar-hi s’hagi d’investigar qui són els refugiats, què fan les administracions al respecte o quina és la feina d’un periodista que cobreix la notícia. Per fer-ho, l’alumnat té també un quadern o un llibre de reforç. “Hi ha el fals debat que el llibre de text impedeix la innovació, però el cert és que es pot utilitzar un llibre i a la vegada fer que l’alumne sigui el protagonista: la idea és fer llibres que facin que l’alumne no sigui un element passiu”, resumeix Ríos.

La realitat, però, és tossuda, i malgrat que “poc o molt” totes les editorials s’han renovat, el Gremi d’Editors calcula que dos terços dels docents encara fan servir els llibres de text tradicionals. Conscients que encara hi ha molt de camí per córrer, els impulsors de la renovació a les aules reclamen més esforços a les editorials. El director d’Escola Nova 21, Eduard Vallory, afirma que hi ha escoles innovadores en què el llibre de text és un element de consulta, però mai s’utilitza com a “element prescriptiu” com abans, en què “la funció del docent era garantir que el que estava escrit al llibre estigués al cap de l’alumne”. Per a ell, la característica principal d’una escola renovadora és que l’alumne sigui protagonista i els aprenentatges estiguin personalitzats i, avisa, “això es contradiu amb el model del llibre de text tradicional, que té una estructura perquè tots els alumnes aprenguin el mateix i al mateix ritme”.

Qui també reclama que la indústria editora personalitzi més els recursos escolars és Antoni Zabala, director pedagògic de l’Institut de Recursos i Investigació per a la Formació (IRIF). “Els editors segueixen fent el de sempre, ara potser en format digital, però amb la mateixa dinàmica”, lamenta. Tant Zabala com Vallory denuncien la nul·la formació als mestres en aquest sentit i alerten de la “capacitat molt limitada” dels docents per crear material propi.

Ho saben bé els docents dels Jesuïtes. “Els nostres equips no són capaços de generar tots els continguts de totes les matèries”, admet Joan Blasco, director pedagògic de Fundació Jesuïtes Educació. En aquests col·legis s’ha optat per una “fórmula mixta que sigui sostenible econòmicament i humanament” en què en algunes assignatures s’utilitzen llibres de text i en d’altres els docents es “construeixen” els seus materials (sobretot quan es treballa per projectes), i també s’ha arribat a aliances amb editorials per compartir recursos. Tot per anar adaptant-se al nou context d’innovació educativa sense deixar de banda el llibre de text, que, malgrat tot, forma part de l’imaginari col·lectiu de l’inici de curs escolar.

Creix la compravenda de llibres per internet

La crisi econòmica i la dificultat de moltes famílies per assumir els llibres de text va esmolar l’enginy de moltes associacions de pares i mares, que van popularitzar fa uns anys la reutilització de llibres. La idea era que, a final de curs, els estudiants retornaven el material escolar perquè el poguessin utilitzar uns altres alumnes, a un preu molt inferior que si compressin els llibres nous. Encara que aquest lloguer es continua fent en moltes escoles i instituts, també s’ha estès la compravenda de material de segona mà a través de plataformes com Wallapop o Milanuncios.com. Aquest estiu, i només a Catalunya, s’han publicat a Wallapop gairebé 65.000 anuncis de llibres -més de la meitat, d’ESO-, cosa que suposa un creixement del 3.000% respecte als altres mesos de l’any, segons informa l’ACN. A tot l’Estat, dels 100.000 anuncis publicats, el 70% s’han acabat venent.

Etiquetes

Més continguts de