Els acusats pels atemptats de Barcelona i Cambrils, a judici per terrorisme però no per assassinat

El jutge tanca la investigació sense prou proves per atribuir als processats la seva participació en els atacs

Les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils han reclamat des del primer dia que els acusats pels fets d'aquell fatídic 17 d'agost siguin jutjats tant per terrorisme com pels setze assassinats que van provocar i els 140 ferits que van deixar els atacs. L'Audiència Nacional i la Fiscalia van descartar fa mesos atribuir als tres processats la participació directa en els atemptats, i aquest dimarts el jutge José Luis Calama, que des de fa un any porta la investigació del 17-A, ha tornat a tombar la petició de les víctimes. El magistrat ha enviat a judici els acusats per terrorisme però no per assassinat.

El jutge processa els tres detinguts pels atemptats terroristes a Catalunya

La interlocutòria que tanca el sumari del cas confirma que els processats pels atemptats –tots ells en presó provisional– són Mohamed Houli Chemlal, l'únic supervivent de l'explosió de la casa d'Alcanar; Driss Oukabir, que va llogar alguna de les furgonetes, i Said Ben Iazza, que va deixar la seva documentació per comprar explosius.

El magistrat atribueix a Houli Chemlal i Oukabir els delictes de formar part d'una organització terrorista, de fabricació i tinença d'explosius de caràcter terrorista i d'intentar causar grans danys del mateix caràcter. A Ben Iazza el fa responsable de col·laborar amb una organització terrorista. En cap dels tres casos, però, l'Audiència Nacional no veu prou proves per atribuir als tres processats els delictes d'assassinat o intent i de lesions i danys per les víctimes mortals i les persones ferides durant els atacs per no tenir-hi una participació directa. Una posició que el tribunal ha mantingut des de l'octubre del 2018, un any i dos mesos després dels atemptats, quan el jutge que aleshores portava el cas –el magistrat Fernando Andreu– ja va descartar processar els acusats per assassinat.

La radicalització exprés del 17-A

Les acusacions particulars i populars que representen les víctimes van recórrer la decisió de l'Audiència Nacional, tot i que temien que el jutge no els donaria la raó. "Les prop de 100 víctimes que representem no estan sorpreses, sinó molt decebudes amb el plantejament jurídic i de la Fiscalia", valora l'assessor de la Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT), Robert Manrique. "Com poden dir que uns terroristes del mateix grup dels altres que han mort no sabien què passaria ni en tenen responsabilitat?", afegeix. Manrique defensa que diverses incògnites que no s'han aclarit durant la instrucció judicial "haurien pogut rebre respostes més precises si s'hagués permès crear una comissió d'investigació al Congrés". De fet, Manrique qüestiona que la Fiscalia comparteixi la posició del jutge: "Ens explicaran la veritat?"

ERC i el PDECat tornen a intentar que el Congrés investigui el lligam entre l'imam de Ripoll i el CNI

"Hem plantejat recursos i arribarem fins al final perquè al judici puguem sostenir l'acusació que almenys dos dels processats, Driss Oukabir i Mohamed Houli Chemlal, han de respondre pels assassinats terroristes", considerava fa uns dies el president de l'Associació 11-M Afectats del Terrorisme, Eulogio Paz, malgrat que el magistrat els ha tornat a rebutjar la reclamació. "La posició de la Fiscalia i del mateix jutge de deixar fora els delictes d'assassinat, lesions i danys constitueix un gravíssim error que no arribem a entendre", deia. Els advocats de l'entitat que Paz presideix col·laboren amb la UAVAT per representar les víctimes en la causa judicial del 17-A.

Peticions a sis països

Pel que fa a la investigació, el jutge ha decidit tancar el sumari del cas dos anys i cinc mesos després dels atemptats. La causa s'ha allargat perquè, segons fonts de la investigació consultades per l'ARA, fa menys de mig any l'Audiència Nacional encara no havia rebut resposta de les sis comissions rogatòries que va enviar –a petició dels Mossos d'Esquadra– a Bèlgica, França, Holanda, els Estats Units, el Marroc i Alemanya sobre les connexions de la cèl·lula de Ripoll. De fet, no consta que finalment els països hagin aclarit totes les incògnites plantejades. Les peticions de Bèlgica i França es consideraven claus, perquè l'imam Abdelbaki es-Satty havia viatjat diverses vegades a Bèlgica –l'última a finals de març del 2017– i tres dels terroristes morts durant els atacs van ser a França pocs dies abans del 17-A.

Els jihadistes planejaven un triple atac simultani a Barcelona i París

La interlocutòria de l'Audiència Nacional que tanca la investigació també resol que dos dels detinguts pels atemptats, Mohamed Aalla –germà d'un dels atacants de Cambrils i d'un dels morts en l'explosió d'Alcanar– i Salh el Karib –propietari d'un locutori de Ripoll–, queden definitivament fora del cas i no seran processats perquè se'ls desvincula de l'acció terrorista. Fins ara el sumari judicial ha determinat que Es-Satty va ser el líder logístic del 17-A i que la cèl·lula estava formada per deu membres, inclòs l'imam i dos dels acusats que aniran a judici –Houli Chemlal i Oukabir–, i que va comptar amb la col·laboració de Ben Iazza.

La radicalització de la cèl·lula del 17-A al marge de l’imam