La meitat de les treballadores de presons pateixen burles sexistes: "Està tan assumit que no es viu com un problema"

BarcelonaLa majoria són comentaris sexistes, burles o gestos inadequats que realitzen alguns treballadors de presons cap a les seves companyes, però també hi ha difusió de rumors de caràcter sexual sobre les treballadores o situacions d'assetjament. Un 52% de les treballadores de l'àmbit de l'execució penal han patit una situació de discriminació sexista, segons una enquesta pionera del departament de Justícia entre el personal penitenciari i de justícia juvenil. "Sovint està tan assumit que no es viu com un micromasclisme", explica una de les 60 referents de gènere que treballen a les presons catalanes i que prefereix mantenir-se en l'anonimat. De fet, l'enquesta indica que un 90% d'aquest tipus de conductes masclistes no es denuncien ni per la via penal ni en l'àmbit administratiu.

Segons la directora general d’Afers Penitenciaris, Paula Montero, no consta cap treballador expedientat per una d'aquestes situacions. "El problema és que no es denuncia", assegura. En canvi, sí que existeixen expedients disciplinaris a presos o usuaris dels serveis d'execució penal que han discriminat, assetjat o agredit sexualment una treballadora. Des del setembre del 2021 se n'han obert 132 en total, la meitat per conductes sexistes i l'altra meitat per algun tipus de violència sexual.

Un 7% de les treballadores que han accedit a contestar l'enquesta han admès que han patit algun tipus de violència sexual en els últims cinc anys per part d'algun company, cap o subordinat, i gairebé un 10% asseguren haver estat víctima d'un atac per part d'un intern o usuari dels serveis en els quals treballen. En un 20% dels casos referits per les dones agredides sexualment o físicament, l'autor va ser un comandament; en un 31%, un company del mateix equip de treball; en un 21,6%, un company d'un altre equip, i en un 23,5% un professional que ni formava part del seu equip ni era cap o subaltern.

La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, considera que només el fet que hagi calgut fer una enquesta i que sigui pionera tant en l'àmbit català com estatal "hauria de ser un missatge en si mateix", ja que sovint les institucions eviten facilitar aquest tipus de dades "per por que afectin la seva reputació".

Acompanyament i suport

Des de fa anys ja existeix la figura d'una referent de gènere a l'àmbit de les presons. Ara la idea del departament és actuar en tres eixos més, reforçant el suport institucional, la implementació d'una cultura no sexista organitzativa i el suport i acompanyament a les afectades. La referent de gènere que ja treballa en una de les presons explica que intenta acompanyar les treballadores que li expliquen un cas i els proposa "tots els recursos que ja estan en funcionament", com ara l'oficina d'atenció a la víctima o els serveis d'assistència jurídica. Explica, però que moltes de les companyes assumeixen com una cosa normal que hi hagi treballadors que tinguin aquest tipus de comportaments, "però això no s'hauria de tolerar, sobretot quan ens col·loquen en una posició d'inferioritat". L'enquesta revela que un 24,8% de les víctimes van considerar que el seu cas no tenia importància, el 21% creien que era millor resoldre'l d'una altra manera, un 5% van decidir no actuar per por de represàlies, vergonya o perquè temien que no se les creguessin, i un 2% es culpaven de la situació.

L'enquesta també dibuixa la bretxa de gènere entre el personal penitenciari: un 42% de les enquestades asseguren que alguna vegada en els últims cinc anys han vist com ascendien abans homes que tenien els mateixos mèrits que elles i un 48% expliquen que els han donat tasques de menys responsabilitat que les que els correspondrien per la seva categoria.