Precedents de condemna i d'absolució: quines responsabilitats pot haver-hi per la falsa amenaça al Prat?

BarcelonaEncara s'ha d'identificar el responsable de la falsa amenaça de bomba que aquest dijous ha provocat un aterratge d'emergència a l'aeroport del Prat, així com aclarir les conseqüències a les quals es pot exposar. Però els juristes consultats per l'ARA coincideixen que el passatger es podria veure assenyalat per un delicte de desordres públics. Les causes per falsos avisos de bomba no sovintegen, però a l'Estat hi ha hagut almenys una absolució i una condemna per casos que, salvant les distàncies, poden ser precedents d'un eventual procediment judicial pels fets a l'avió de Turkish Airlines.

Un missatge "de camí a volar l'avió"

El 3 de juliol del 2022, un jove nascut a l'Índia i de nacionalitat britànica estava a punt d'embarcar a Londres en un avió amb destí a Menorca quan va enviar un missatge de Snapchat a un grup amb sis amics. Hi deia en anglès: "De camí a volar l'avió (soc membre dels talibans)". Els serveis de seguretat van interceptar el missatge quan l'avió sobrevolava França i l'alerta va fer mobilitzar un Eurofighter de l'exèrcit espanyol per escoltar-lo. Un cop a terra i havent registrat l'aeronau, van comprovar que l'amenaça no era real: no hi havia explosius.

Tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat van demanar condemnar el noi a 19 anys de presó i a una multa de 22.500 euros per un delicte de desordres públics. També van demanar una indemnització de gairebé 95.000 euros per al ministeri de Defensa pel cost de mobilitzar l'aeronau, però el jove va acabar absolt.

L'Audiència Nacional va valorar que no es podia interpretar "ni remotament" que tingués la intenció de fer mobilitzar l'exèrcit ni cap altre equip d'emergències, que és l'element clau que requereix el tipus penal que se li atribuïa. La sentència també tenia en compte que el missatge no s'havia enviat a cap organisme oficial ni tampoc s'havia difós més enllà d'un grup privat.

El "llop solitari" de Vitòria

El 4 d'abril del 2015, un home va trucar al 112 d'Euskadi avisant que una bomba estava a punt d'explotar a l'estació d'autobusos de Vitòria: "Hola molt bones, soc el llop solitari, de seguida, en menys de 15 minuts, explotarà un artefacte a la nova estació d'autobusos, gràcies". Això va fer que s'activessin diversos efectius de l'Ertzaintza i de la policia local de Vitòria, si bé no van trobar cap objecte sospitós a l'estació.

Un jutjat penal de Vitòria l'havia de jutjar un any més tard, però l'home va acceptar una condemna sense que fos necessària la vista. Després d'un acord amb la Fiscalia, va admetre l'acusació i va acceptar set mesos i mig de presó per un delicte de desordres públics amb l'agreujant de reincidència.

De tres mesos a un any de presó

En els dos casos esmentats, es va formular una acusació d'una modalitat del delicte de desordres públics que recull l'article 561 del Codi Penal i castiga "qui afirmi falsament o simuli una situació de perill" i provoqui l'activació de la policia o equips de salvament. Les penes fixades poden anar des dels tres mesos fins a un any de presó, i els juristes consultats coincideixen que aquest és el tipus delictiu que es podria aplicar a la falsa emergència a Turkish Airlines, si bé també adverteixen que caldria estudiar detalls del cas que per ara no han transcendit.

El penalista Jorge Navarro, vicedegà del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (Icab), matisa que per a una condemna així cal que qui envia el missatge de falsa alarma ho faci amb aquesta intenció i, per tant, en quedaria fora una broma o un comentari en què l'acusat no volgués en realitat fer un fals avís. Afegeix que, a més de les possibles responsabilitats penals, es podrien quantificar els perjudicis econòmics que ha causat l'incident i l'acusat podria haver-se'n de fer càrrec. Per exemple, el cost de mobilitzar els equips d'emergències.

L'advocat i professor de dret penal a la Universitat de Barcelona (UB) Pol Olivet veu més improbable una condemna, però comparteix que l'únic tipus delictiu que es podria aplicar és el que recull l'article 561 del Codi Penal. Tot apunta que en la falsa alerta d'aquest dijous un passatger ha creat una xarxa d'internet en què el nom indicava explícitament que hi havia una bomba, però Olivet –a diferència de Navarro– posa en dubte que això es pugui considerar una comunicació activa del fals avís.

Fins i tot hi hauria la possibilitat, diu Olivet, que cap altre passatger hagués arribat a consultar el llistat de xarxes d'internet disponibles, i per tant no és el canal que escolliria algú que vol enviar una alerta. "Per mi el més important és com s'ha emès el missatge. Caldria saber en quin moment el passatger dona aquest nom a la xarxa i amb quina intenció ho fa", planteja.