Que no et renovin el lloguer per fer-hi un 'coliving': el futur d'un veí de Gràcia en mans dels jutjats

BarcelonaUn jutjat de Barcelona tindrà l'última paraula sobre el desnonament d'un llogater del barri de Gràcia de Barcelona. El fons d'inversió propietari del pis ha portat el cas a la justícia per forçar el desallotjament amb l'objectiu de convertir l'habitatge en un coliving. Es tracta del número 14 del carrer Sant Agustí, on ja hi ha quatre pisos que són colivings. Diversos expedients i multes fa temps que van constatar que les obres per trossejar els pisos s'havien fet de manera il·legal.

En canvi, l'afectat, Txema Escorsa, que s'ha negat a marxar de casa seva un cop finalitzat el contracte, vol que la justícia forci una pròrroga del contracte al·legant que es tracta d'una zona de lloguer d'habitatge tensionada i que es troba en una situació de vulnerabilitat. De fet, l'inquilí argumenta que no ha deixat de pagar el lloguer, de 775 euros, malgrat haver estat denunciat, i considera que el contracte continua vigent.

El fons New Amsterdam Developers (NAD), que recentment un jutjat va concloure que és un gran tenidor, va comprar la finca el desembre de l'any 2023 i des d'aleshores s'ha negat a prorrogar els contractes de lloguer. Amb els antics veïns ja fora de l'edifici, els pisos van dividir-se en habitacions que s'oferien per 840, 920 i 940 euros. El preu d'un sol pis va passar de 775 euros al mes a 2.700. A les portes de la Ciutat de la Justícia, Txema Escorsa ha recordat aquest dimarts com va rebre l'avís del fons d'inversió: "No va haver-hi negociacions. Va venir directament la demanda de desnonament".

Més afectats

NAD és propietari de tota la finca del número 14 del carrer Sant Agustí, on hi ha 11 pisos en total. Al mateix bloc hi ha quatre pisos que ja són colivings i dos més que estan buits. Dels tres llogaters del bloc afectats per un procés de desnonament, el cas d'Escorsa és el primer que ha arribat a mans de la justícia. També és l'únic en què no s'ha reconegut una situació de vulnerabilitat perquè no ho ha acreditat amb documentació. Amb tot, ell defensa que ha entregat al jutjat més d'una desena de documents que demostren que no està "en el millor moment econòmic".

El Sindicat de Llogateres, que representa l'afectat, ha valorat que aquest cas demostra la necessitat de la reforma de la llei d'arrendaments urbans (LAU) "per acabar amb el frau dels lloguers temporals i d'habitacions", que es votarà al febrer i se sumarà a la regulació aprovada al desembre al Parlament. "El cas del Txema és una mostra de les conseqüències de la barra lliure amb el frau que s’ha instal·lat en el negoci del lloguer d’habitacions. Com el Txema, a Catalunya hi ha centenars de milers de llogaters amb la por de què pot passar quan se’ls acabi el contracte", ha valorat el Sindicat.

Sancions de l'Ajuntament

L'any 2024, una inspecció de l'Ajuntament de Barcelona va considerar il·legals les obres que van permetre que part de l'edifici de Sant Agustí, 14 es convertís en un coliving. Malgrat que hi va haver diversos expedients i sancions a la propietat, el consistori no va aconseguir que NAD regularitzés la situació i les habitacions han continuat oferint-se.

Quan NAD va comprar la finca el desembre del 2023, va enviar un burofax a tots els veïns avançant-los que no renovaria els contractes de lloguer. El fons d'inversió no va trigar a dividir els pisos en tres habitacions que va passar a gestionar Enter Coliving, dedicada a la gestió de lloguers temporals. En poc temps, el lloguer per habitacions superava el triple del preu que pagaven per tot el pis els inquilins que hi havia hagut fins aleshores.

Els veïns van denunciar la situació el gener del 2024 i també s'hi va implicar el Síndic de Barcelona. Finalment l'Ajuntament va fer una inspecció a l'edifici i va determinar que com a mínim en dos dels pisos s'havien fet obres de manera irregular. El consistori fins i tot va ordenar enderrocar les obres fetes i restituir els habitatges tal com eren, i com que NAD no ho va fer va rebre una primera multa de 500 euros. Després n’hi ha una segona de 500 euros més.