Violència Sexual
Societat  /  Justícia 17/11/2022

¿Es pot tancar l'escletxa legal que permet reduir la pena als agressors i abusadors sexuals?

Els experts consideren que no aplicar la norma més favorable per als condemnats seria inconstitucional

4 min
La ministra d'Igualtat, Irene Montero, en una imatge d'arxiu

BarcelonaEl degoteig cada cop més insistent de sentències que rebaixen la condemna a agressors sexuals a partir de la nova llei del només si és si ha deixat en evidència les escletxes d'una norma que estava pensada per protegir les víctimes i castigar amb més contundència la violència sexual, independentment de la forma en què es produeixi. La magnitud de les esquerdes en una llei amb només un mes en vigor és tal que la Moncloa ja es planteja revisar el text legal per mirar de tancar les fissures. Ara bé, ¿hi ha manera d'evitar aquestes rebaixes? Diverses fonts consultades per l'ARA apunten algunes vies per frenar una revisió massiva de condemnes, però totes coincideixen que hi ha un punt insalvable: el principi de retroactivitat obliga a aplicar sempre la llei més beneficiosa per al condemnat.

"Seria inconstitucional no fer-ho. En qualsevol llei cal aplicar el principi de constitucionalitat", explica el catedràtic en dret constitucional de la Universitat de Barcelona (UB) Xavier Arbós. Aquesta retroactivitat és un dels principis bàsics de l'estat de dret, i cal aplicar-la a tots els tipus de delictes, encara que el que estigui en joc sigui un delicte tan execrable com la violència sexual. Fonts de la Fiscalia consultades per aquest diari consideren que una de les alternatives seria no tocar la forquilla de penes que fins ara establia el Codi Penal per a les agressions sexuals. La nova llei elimina la distinció entre abusos sexuals i agressions sexuals, però al fer-ho modifica aquest interval per poder-hi incloure d'alguna manera el que abans es considerava un abús. Així, l'antic Codi Penal castigava una agressió amb entre 6 i 12 anys de presó, mentre que el nou article castiga aquest delicte amb entre 4 i 15 anys de condemna.

D'entrada, aquesta modificació ja implica deixar fora de la llei –o despenalitzar– alguns tipus de conductes abusives que abans eren considerades delictives. I, a més, obre la porta a revisar a la baixa les agressions sexuals que s'havien condemnat per la part baixa de la forquilla. De fet, el Consell Fiscal ja va advertir al consell de ministres que aquest nou catàleg de penes obria la porta a plantejar revisions de condemnes en els casos d'agressions sexuals sense agreujants, perquè es redueix la condemna mínima, per poder-hi incloure el que fins ara es definien com a abusos sexuals. "Això suposa una clara afectació del principi de proporcionalitat", advertia l'informe. "Pensin en una agressió sexual amb penetració, fent servir la violència i amb l'actuació conjunta de dues o més persones; amb la regulació actual la pena oscil·laria entre els 12 i els 15 anys de presó, mentre que amb la reforma proposada resultaria una pena, amb els mateixos fets, d'entre 7 i 12 anys de presó", exemplificaven.

També el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va advertir el govern espanyol que el fet d'eliminar els abusos i englobar totes les conductes en un sol delicte "xocava amb el principi de proporcionalitat" i podia generar un doble efecte: el de castigar "amb gran severitat" conductes "menys lesives" i fins i tot el de generar "desprotecció a les víctimes", perquè podria arribar a interpretar-se que seria indiferent com les ataquessin. Malgrat tot, l'informe del màxim òrgan de govern dels jutges se centrava en els problemes que plantejava la reducció dels límits màxims de les penes, que la nova llei confiava en neutralitzar a còpia de sumar-hi els agreujants que s'apreciïn en les sentències. "La reducció dels límits màxims de les penes comportarà la revisió d'aquelles condemnes en les quals s'hagin dictat les penes màximes conforme a la legislació vigent".

Precisament, la delegada del govern espanyol contra la violència de gènere, Victoria Rosell, recriminava als jutges que s'estiguessin "revisant les condemnes quan s'ha rebaixat la pena mínima i s'ha mantingut la màxima". "El CGPJ va advertir que no es rebaixés el màxim perquè si no hi hauria revisió de sentències", afegeix. Rosell assegura que hi ha jurisprudència que avala el fet de no revisar una condemna a la baixa si el delicte és el mateix i només varia la forquilla de les penes. Cita, en aquest sentit, la circular de la Fiscalia 3/2015. Ara bé, aquesta qüestió no està incorporada a la llei del només sí és sí, i és aquí on hi ha el debat jurídic, perquè alguns especialistes consideren que llavors aquesta jurisprudència no es pot aplicar al nou marc legal.

Ara caldrà veure si és el govern qui opta per modificar el text legal per intentar salvar les escletxes o si ho acaba fent el mateix sistema judicial. Fins ara totes les sentències conegudes que han rebaixat la condemna a un agressor o abusador les ha dictat una audiència provincial, fins i tot les que han optat per aplicar la nova llei abans que entrés en vigor, com la que ha acabat condemnant a tres anys i deu mesos de presó el violador d'una dona de 60 anys a Barcelona, que, d'acord amb l'antiga llei, podria haver estat sentenciat a una pena pròxima als 6 anys de presó. Això obre la via a la possibilitat que el Tribunal Suprem hagi d'abordar els recursos que es presentin a aquestes rebaixes i les seves sentències establiran jurisprudència.

stats