Tota una vida entrant i sortint de presó: "No estava acostumat a viure amb gent que ha matat"

Sant Esteve SesroviresBenjamín Vega té 60 anys i en fa 35 que va entrar a la presó per primera vegada. Des d'aleshores n'ha anat entrant i sortint. L'any 1991 un jutge de Tarragona el va "castigar una setmana" després que l'enxampessin robant a Salou tres vegades seguides en pocs dies, i reconeix que s'ho va prendre "com un joc". "El pitjor de tot és que no vaig agafar por a la presó, perquè si li hagués agafat por no hi hauria tornat a entrar", diu ara, amb dotze condemnes que –si no aconsegueix una reducció de pena com està intentant– acabarà de complir l'any 2039, quan tindrà 73 anys.

Estant a la presó ha tingut dos fills. Un noi que ja té 27 anys i una adolescent que en té 16, filla d'una dona a qui va conèixer al centre penitenciari. El maig serà avi per primer cop i ara fa dos anys que es va separar de la parella: "Podria dir que porto trenta anys amb una dona, però què hem viscut si al carrer només hi he estat un any? Ens coneixem de quatre vis-a-vis, de quatre vegades d'una hora o hora i mitja". A presó explica que ha conegut el Vaquilla, "un tio genial" amb qui assegura que va compartir la seva primera experiència a aïllament. També coincidia al poliesportiu de Brians 2 amb Dani Alves, que després de molt insistir va firmar-li pel seu fill unes botes del Madrid.

Després d'aquella primera setmana a presó l'any 1991, no va trigar a tornar-hi. Durant el seu primer permís va fugir a Granada, on tenia part de la família. Recorda que van ser exactament 1.165 dies els que va estar fugat, en un poble on tothom el coneixia des de petit, però ningú sabia que havia estat a la presó. Fins que la Guàrdia Civil el va enxampar delinquint en una fira d'Almeria. "Vaig donar el nom del meu germà i em van empresonar. Vaig pagar dos anys de presó a nom del meu germà i em van tornar a deixar anar". Admet que això li va portar problemes al germà, perquè els antecedents constaven a nom d'ell.

12 causes

Un cop fora continuava tenint pendent una condemna a Barcelona, aquesta a nom seu. No podia tornar a casa –"si ets intel·ligent, saps que t'hi buscaran"– i no tenia feina ni diners. "Un altre cop a la mala vida. Amb un amic vam fer un robatori i vam caure presos. A partir d'allà, quan em van donar permisos, vaig intentar fer les coses bé". A diferència del "joc" que va ser la primera setmana a la presó a Tarragona, a Barcelona s'hi va trobar "gent de tota mena". "Em va impressionar molt, jo no estava acostumat a viure amb violadors, amb gent que ha matat".

També estant a presó va conèixer la mare de la seva filla. Recorda com en aquell moment les activitats relacionades amb l'escola i el teatre eren mixtes. Quan s'acostava carnestoltes, podia haver-hi trenta o quaranta persones preparant les decoracions. "Una educadora o dues, no podien estar pendents de tothom. Aquell any crec que hi va haver dinou embarassos, se'n va anar de les mans", admet.

Durant la pandèmia estava en llibertat i es va veure vivint al carrer. Al final li van anul·lar totes les multes per no respectar el confinament. Va ser en aquell temps, però, quan va acabar acumulant les 12 causes que avui el mantenen reclòs. Ara treballa fent neteja dins la presó, viu al mòdul de toxicomanies, i la feina li dona el "privilegi" de no compartir cel·la com la majoria de presos. Diu que mai s'ha barallat, ni s'ha encarat amb els vigilants ni s'ha involucrat en motins. Als patis diu que hi ha vist tota mena de drogues, però que "el dimoni de l'heroïna per sort s'ha perdut".