Precarietat laboral
Societat 22/08/2021

Las Kellys volen obrir el seu 'Booking' lliure d'explotació laboral

El col·lectiu de cambreres de pis denuncia que la pandèmia ha agreujat les seves condicions de treball

Clara López Alcaide i Paula Solanas Alfaro
4 min
Carmen Crespo, cambrera de pis i membre de les 'kellys', i Vania Arana, portaveu del col·lectiu.

BarcelonaNetegen entre 20 i 30 habitacions d'hotel en jornades de vuit hores com a màxim: en un vaivé de moviments a contrarellotge canvien llençols, s'endinsen amb el drap dins banyeres buides i revisen que sota els llits no quedi una sola prova que recordi que, fa unes hores, a les habitacions, que ara llueixen impol·lutes, hi havia uns altres hostes. "Començo a la una de la tarda i acabo a les nou del vespre. Durant tota aquesta estona faig llits sense parar. Com més habitacions facis, més content està l'hoteler", explica Carmen Crespo, cambrera de pis en un hotel de Gavà. Denuncia que fa temps que es medica per poder mantenir el ritme de treball "insostenible" que els seus caps li demanen, unes jornades que, després de nou anys d'experiència netejant hotels i empreses, li han acabat provocant problemes de ciàtica, lumbàlgia i de mobilitat a la mà.

Aquestes són les condicions laborals que fa anys que denuncien activament Las Kellys (acrònim de “las que limpian”), el col·lectiu de cambreres de pis que ha protagonitzat protestes a les principals ciutats de l'Estat exigint que es respectin els seus drets. Ara, però, volen anar un pas més enllà i impulsar la seva pròpia central de reserves hoteleres, una mena de Booking que inclogui aquells hotels que respectin els serveis de les kellys i siguin justos amb la seva feina. Per aconseguir-ho, el col·lectiu va posar en marxa el mes passat una campanya a la plataforma de crowdfunding Goteo amb l'objectiu de recaptar com a mínim 60.000 euros, una quantitat que permetria començar a crear l'aplicació. El projecte ha aconseguit de moment més de 52.000 euros i espera posar en marxa la central el 2022.

“Feia temps que estàvem madurant aquesta idea, però tot el que estem passant amb la crisi de la pandèmia hi ha influït moltíssim”, explica Vania Arana, portaveu de les kellys de Barcelona. El col·lectiu assegura que el fort cop del covid-19 contra la indústria turística s'ha traduït en cada vegada més acomiadaments i pitjors condicions laborals per a les seves companyes (la neteja d’habitacions és un sector molt feminitzat). "Algunes estan doblant jornades o cobrant un sou molt per sota del que marca el conveni". Arana recorda que moltes treballadores encara estan afectades per un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) o només les han recuperat per fer jornades parcials, amb la pèrdua de poder adquisitiu que comporta. “Quan tornes, l’acomiadament es veu molt pròxim”, insisteix la portaveu.

L'impacte de la pandèmia: més feina i menys sou

Cristina Crespo, que treballa per a una empresa de neteja subcontractada, va estar vuit mesos en ERTO. Quan es va reincorporar a la feina a l'hotel, ho va fer amb un contracte de 16 hores setmanals, un canvi de torn de la nit a la tarda i una reducció de salari substancial. Tot i cobrar menys, aquesta cambrera de pis explica que la sobrecàrrega de feina és la mateixa que abans de la pandèmia o més. "Hem de fer el mateix nombre d'habitacions però ara amb el protocol de desinfecció. S'ha de ser més curós i assegurar-se que tot està ben desinfectat. Això implica més temps, però a mi només m'han donat cinc minuts més per habitació i a sobre cobro menys que abans". Crespo assumeix que aquestes són les condicions que ha d'acceptar per mantenir la seva feina. "Ho he de fer, no em queda cap altra opció, si no ja sé el que hi ha", diu resignada.

Segons el conveni de l'hostaleria, les cambreres de pis haurien de cobrar uns 1.200 euros. La realitat, però, és que, al treballar per empreses subcontractades, moltes cobren entre 800 i 900 euros perquè estan sota el conveni de la neteja. Un salari que equivaldria a fer unes vuit hores de neteja al dia, però que el col·lectiu assegura que no es compleix. "Les companyes estan treballant el doble de la seva jornada", denuncia Arana. Explica que ha arribat a veure casos d'hotelers que ofereixen 38 euros per una jornada de vuit hores, quan el mínim establert per conveni és de 50 euros. Es mostra partidària d'un model turístic que "pugui generar benestar promovent els drets" dels seus treballadors. "Volem canviar aquesta idea de turisme i promocionar un turisme que doni feina de qualitat i estable, amb condicions dignes", afegeix la portaveu, que veu el nou projecte com "l'eina de transformació social" que va més enllà de reservar habitacions d'hotel.

Segell just i de qualitat

La central de reserves hoteleres de les kellys pretén demostrar que “si posem els drets laborals per davant dels mercantils, també som rendibles”. El projecte està vinculat al segell de treball just i de qualitat, una certificació impulsada per les mateixes treballadores per diferenciar els establiments que compleixen determinats indicadors sobre drets laborals. És a dir, els hotels que vulguin anunciar les seves habitacions a la plataforma hauran de garantir els mínims que estableix el conveni col·lectiu. Per exemple, contractar directament les treballadores en comptes de fer-ho a través d'empreses externes, ja que consideren la neteja i l'ordre de les habitacions "una activitat principal" dels hotels, o complir amb la normativa de riscos laborals, ja que és molt habitual que les cambreres de pis pateixin lesions cròniques als genolls o les espatlles per la gran càrrega de feina.

Des de Las Kellys ja fa temps que denuncien les males condicions laborals d'una feina essencial per al turisme. El 2018 van impulsar un segell de treball just i de qualitat que finalment es va aprovar al Parlament. Tres anys després, el col·lectiu lamenta que encara no s'hagi desenvolupat i que no hi hagi voluntat política per fer-ho. "Ens van dir que no es podia impulsar el segell perquè no s'havia arribat a un acord amb la patronal. Per això decidim impulsar la central de reserves, perquè veiem que és l'única manera per poder-ho fer i perquè, si no ho fan ells, ho haurem de fer nosaltres", explica Arana. Si aconsegueixen el cofinançament, a principis del 2022 la central de reserves hotelera estarà disponible a Barcelona, amb la intenció d'estendre's per tot el territori nacional. 

stats