Catalunya registra un ictus cada 40 minuts: més de 13.000 l'any
Es tracta de la primera causa de discapacitat i la primera causa de mort entre les dones
BarcelonaL'ictus és la primera causa de mort entre les dones i, per aquesta raó, aquest dimecres que es celebra el Dia Mundial de l'Ictus, el lema és 'Jo sóc dona'. D'aquesta manera, el dia mundial pretén conscienciar la societat sobre el fet que les dones tenen més risc de patir un vessament cerebral i, a més a més, recorda que són també les dones els principals cuidadors d'altres familiars que han patit un accident similar.
L'ictus provoca cada any més de 13.000 ingressos anuals a Catalunya: un cada 40 minuts. D'entre ells, el 60% té a veure amb les dones. L'ictus es produeix per una alteració sobtada de la circulació de la sang al cervell, ja sigui per l'obstrucció d'una artèria o pel seu trencament, i tot i que principalment afecta a persones grans, també es tracta d'una de les deu causes més freqüents de mortalitat infantil -500 nens l'han patit en els darrers cinc anys a Catalunya-.
L'actuació ràpida és essencial per limitar els efectes secundaris d'un episodi, doncs l'únic tractament que s'ha demostrat eficaç per desobstruir l'artèria en l'ictus cerebral -el 85% del total- necessita administrar-se el més aviat possible. Per aquesta raó, Catalunya va crear l'any 2006 el Codi Ictus, que ja ha aconseguit triplicar el nombre de malalts que reben tractament. L'any 2013 van ser gairebé 4.900 malalts, una de les taxes de tractament més altes d'Europa. El departament de Salut calcula que els pacients reben ara tractament trombolític als 138 minuts dels primers símptomes, un temps que millora en 7 minuts el termini de l'any 2011.
A Catalunya hi ha 54.000 persones vives que han patit un ictus. Prop del 25% dels ictus es produeixen en joves i adults, entre els 19 i els 65 anys, i gairebé 600 són en joves menors de 45 anys. La recerca és cabdal, doncs tot i que els avenços en prevenció i tractament són importants, la incidència no decreix. A més a més, la rehabilitació és essencial per aconseguir la màxima capacitat funcional possible després de cada cas.