El Govern regularà les mares de dia a Catalunya

Les educadores professionals que tenen cura de grups reduïts d'infants a casa s'hauran d'inscriure en un registre i acreditar una sèrie de requisits

Les mares de dia són una alternativa a l’escola bressol, professionals que tenen cura i ofereixen un projecte pedagògic per a infants de 0-3 anys. Hi ha quasi 200 professionals que exerceixen a Catalunya i la Generalitat ha anunciat que en vol regular l'activitat, que fins ara ha proliferat en un "buit legal".

Les mares de dia treballen en llars de criança –els seus propis domicilis– i atenen un màxim de quatre nens. Els últims anys ha crescut el nombre de famílies que s’han organitzat per escollir aquesta opció per als primers anys d’educació dels seus fills. "Regulem el buit legal i professionalitzarem l'activitat des del punt de vista laboral, com han fet els països avançats en polítiques d'infància", ha explicat la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa.

La regulació obligarà, per exemple, que les professionals tinguin una assegurança de risc i ofereixin un projecte pedagògic a les famílies. Des del punt de vista laboral, ha dit Bassa, les mares de dia hauran de ser  autònomes i la relació amb les famílies requerirà un  contracte signat que especificarà les quantitats, els serveis prestats i els horaris pactats.

Es posarà en marxa un registre on hauran de figurar aquest tipus de llars en funcionament a tot Catalunya i les instal·lacions rebran les inspeccions de la Generalitat que es determinin en el proper decret en què treballa el departament.

El sector, satisfet

Les professionals de l'associació Llars de Criança, l'entitat que representa el col·lectiu, ha rebut amb satisfacció el futur decret i ha destacat que el text ha estat molt consensuat. "Estem molt satisfetes que, després d'anys lluitant, les persones que treballen com a mares de dia puguin tenir cobertura legal i també les famílies", ha defensat la coordinadora de l'associació,  Raquel Pastor.

Fa quatre anys, quan va néixer Llars de Criança, les impulsores amb prou feines superaven la desena. Avui hi ha 190 professionals que s'hi dediquen i cada cop més gent tria aquest model: "Ens adrecem a famílies que busquen un ambient més de llar per als seus infants, una proximitat i un vincle diferents dels que es puguin crear en una escola bressol", sosté Pastor. La flexibilitat horària, afegeix, també és un altre tret característic de les mares de dia.

El futur decret formalitzarà també els requisits de formació necessaris per dur a terme l'activitat, que exigiran ser titulat en algun àmbit relacionat amb l'educació i la infància. Llars de Criança ja demana a les associades que, com a mínim, siguin tècniques d'educació infantil. Per obrir una llar així s'hauran d'acreditar un mínim de dos anys d'experiència en cura d'infants i tenir el carnet de manipulació d'aliments.

L'espai on es desenvolupi l'activitat pedagògica haurà de ser la llar de la mare de dia (no un local) i tenir unes dimensions mínimes –70 metres quadrats– i dues habitacions com a mínim per separar espais de joc i descans. Una altre dels aspectes que regularà el Govern seran les mesures de seguretat i confort de l'espai.

Bassa ha agraït la feina feta per les educadores professionals sense el paraigua legal fins ara i ha destacat que aquesta opció pedagògica pot ser molt útil en  petits municipis on hi ha pocs nens i no poden tenir servei de guarderia.

Més presència a Europa

El Govern vol aprovar el decret de regulació de les mares de dia la setmana que ve per intentar que entri en vigor al setembre, coincidint amb l'arrencada del proper curs lectiu. La regulació catalana s'inspira en la llei que Navarra ja té en marxa des de fa temps, segons han explicat a l'ARA des del departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

La figura de la mare de dia, pràcticament desconeguda fins fa pocs anys a Espanya, està molt més integrada en altres països europeus com Alemanya, França, el Regne Unit o Suïssa. De fet, el nom ve de l'alemany 'Tagesmutter', una etiqueta que l'associació catalana defensa que no vol excloure els homes d'aquesta activitat, sinó que reflecteix l'essència de la seva tasca, que defineixen com "maternar".

Més continguts de