Llistes d'espera per atendre la violència sexual dels menors per falta de personal

BarcelonaLes Barnahus, els serveis integrals que la Generalitat va posar en marxa per als menors víctimes de violència sexual, estan sota mínims. Dels vint-i-sis professionals que treballen a les catorze cases que hi ha en tot Catalunya, només sis continuen als seus llocs, mentre que la resta de places, o estan vacants o el nou personal encara no està format. Aquesta situació està provocant que es retardin les atencions a les criatures i una sobrecàrrega de feina per als professionals que s'hi han quedat.

Aquesta situació és fruit de l'estabilització i del concurs de trasllats, dos processos que la Generalitat ha hagut d’impulsar en els últims anys per reduir el nombre de personal interí i la temporalitat, i, en conseqüència, augmentar el nombre de funcionaris. El ball de treballadors d’un departament a l’altre ha deixat alguns serveis amb les plantilles coixes, a l’espera que es resolguin els recursos i es tornin a fer nomenaments de places que han quedat vacants. El problema és que la Barnahus és un servei que tracta uns usuaris molt sensibles, que arriben per haver patit abusos sexuals de tota mena, fins i tot violacions. I els nous treballadors que han guanyat la plaça no tenen cap formació al respecte perquè qualsevol persona del cos amb una categoria requerida hi podia optar.

Un cop tancats els dos processos, en aquest servei hi ha hagut un terrabastall. Només sis dels vint-i-sis tècnics de l’estratègia Barnahus (coneguts per les sigles TEB) que van ser contractats de manera interina s’han mantingut al seu lloc de feina perquè han guanyat la plaça. En canvi, onze d’aquestes places han quedat vacants i estan a l’espera que es cobreixin a través dels candidats inscrits a la plataforma de la Generalitat per a noves contractacions, i les vuit restants estan ocupades per funcionaris provinents d’altres serveis i departaments que “s’han de formar”, segons el departament de Drets Socials i Inclusió, del qual depenen les Barnahus.

Del pla pilot a catorze cases

L'any 2020, el departament va obrir la primera Barnahus a Tarragona com a prova pilot i a partir del 2023 n'ha anat creant de noves per tot Catalunya. Es tracta d’un model originari de Finlàndia que, textualment, es pot traduir com la casa dels nens, i es caracteritza per col·locar els menors i les famílies al centre de l’atenció perquè siguin els professionals els que es moguin fins a les dependències del servei per fer-ne el diagnòstic i el tractament.

Sense funcionaris formats en violències sexuals en la infància, el departament va contractar els professionals i els exigien currículums i experiència en psicologia, treball social, criminologia o pedagogia; disposar del certificat ACTIC, que acredita competències en tecnologies de la informació i la comunicació, i tenir coneixements del funcionament del sistema de protecció de menors. “[El departament] volia l’excel·lència, va dedicar gran pressupost, ens va oferir formacions durant hores i hores, ens demanava compromís i ara, per a res, perquè hi vagin funcionaris que no han vist mai una criatura i s’espantin dels casos que veuen”, es queixen a l’ARA treballadors que han quedat fora de la plantilla i altres que es mantenen. “No és cap enrabiada, però sap greu que hi hagi aquest maltractament en els equips, que ja estaven consolidats”, afirmen.

Els TEB s’encarreguen de rebre els casos de possibles abusos sexuals derivats de serveis sanitaris, escoles i policia. Són els que valoren si un cas ha de ser traslladat a una Barnahus i, a partir d’aquí, es coordinen amb altres departaments de la Generalitat (Mossos d’Esquadra, Salut, Educació), així com amb la Fiscalia per tal que hi hagi una atenció integral en un espai segur. Amb la plantilla a mitges, denuncien que els TEB han d’assumir l’agenda de diverses cases. Les conseqüències, afirmen, ja es noten perquè com que no donen l'abast per analitzar els expedients, els terminis de derivació s’allarguen “fins a tres mesos” i, per tant, s’està trigant més del compte per elaborar un pla d’intervenció personalitzat per a cada infant.

Cos per a la infància

Les places TEB són una excepció a la DGPPIA, la direcció general de Prevenció i Protecció de la Infància i Adolescència, perquè es van crear com a A22 i no A21. La voluntat era reconèixer la tasca d’aquests tècnics que no segueixen uns horaris funcionarials estrictes i tracten casos molt durs emocionalment. “Quan ens van contractar sabíem que podria passar, no ens van enganyar i sabíem que érem interins que podríem saltar, però va en detriment del servei”, expliquen els treballadors.

Les Barnahus són una de les iniciatives que tots els consellers que han passat per Drets Socials s’han fet seva i, fins i tot, l’actual titular, Mònica Martínez Bravo, ha manifestat la voluntat d’obrir-ne de noves. El Govern hi ha destinat més de set milions d’euros per desplegar el model que, amb les dades a la mà, funciona per fer aflorar violència sexual contra la infància.

Experts en violències masclistes apunten que una bona solució per evitar aquests buits de plantilla, a l'espera que el nou personal estigui format mínimament, és crear un cos de funcionariat per a la infància, com passa amb els cossos dels Mossos d'Esquadra, sanitaris o mestres i professors, que tenen convocatòries de places exclusives per a candidats amb formació específica, mentre que per a Barnahus, hi han entrat funcionaris de carrera sense cap experiència prèvia.