Valls I, salvador de Barcelona
Barcelona“Si abans em deien que era el candidat de les elits, després d’avui encara m’ho diran més”. Amb aquesta frase Manuel Valls es va dirigir ahir al públic que va omplir un saló de l’Hotel Eurostars Grand Marina de Barcelona convocat pel grup hoteler Hotusa, i que confirmava que les bases de l’exprimer ministre francès les formen majoritàriament senyors amb americana i corbata amb residència a la part alta de la ciutat. Entre el públic hi havia l’expresident de Foment, Joaquim Gay de Montellà, l’escriptor Valentí Puig, l’economista Antón Costas i l’ex-CiU i ara Lliures Antoni Fernàndez Teixidó, que va ser rebut amb grans abraçades com el fill pròdig que torna al centrisme constitucional.
L’acte era un col·loqui entre Valls i Josep Piqué, que sempre ha tingut una mala relació amb el PP local i ahir no va dubtar a fer costat a l’exministre francès. Els seus discursos van ser una successió d’hipèrboles. Valls va ser clar: ha vingut a “salvar Barcelona” de la diabòlica aliança entre populistes i separatistes. “El gran debat no és entre esquerra i dreta sinó entre una Barcelona oberta i una altra de tancada, entre la capital d’una república imaginària i una ciutat europea”, va dir. Quan Josep Piqué va prendre la paraula va doblar l’aposta. Parlant de les municipals, però també de les europees, va dir que a les eleccions del maig el que estava en joc era “l’herència de la Il·lustració i del Segle de les Llums”. I no es va estar de demanar el vot pels “bons”, és a dir, els constitucionalistes que defensen la democràcia liberal i els valors europeus que sostenen la UE.
Semblava difícil superar-ho però Valls ho va fer. Va dir que les eleccions a Barcelona, lluny de ser una cita electoral per parlar del Bicing i dels llums de Nadal, representava un “combat per la civilització” del qual estaria pendent mig món. I va apel·lar a la responsabilitat dels presents, que cada vegada se sentien més aclaparats per la responsabilitat històrica que havia caigut sobre les seves espatlles.
Missatge al PSC i al PP
I aquí Valls, hàbil i ben entrenat, va col·locar el seu missatge del dia, dirigit al PSC: “El que demano als socialistes és que siguin clars i diguin abans de les eleccions amb qui volen pactar. Jo em comprometo a no pactar ni amb populistes ni amb separatistes”. L’ex primer ministre francès va fer una crida a unir forces entre tots els constitucionalistes, en una clara maniobra per apel·lar al votant unionista del PSC.
Quan se li va preguntar amb quines palanques comptava per forçar aquesta unitat es va limitar a contestar, amb un displicència molt seva, que li semblava important que el PP fos al consistori. Era una manera de dir, gens elegant, que el vot al PP era un vot perdut perquè podia acabar sent inútil. A les primeres files l’escoltava, per cert, la diputada popular Àngels Esteller. En canvi, no s’hi va veure cap càrrec important de Cs.
Valls va fer servir el seu to contundent habitual contra els sobiranistes i els comuns. “Com pot ser que aquesta mentida [l’independentisme] hagi prosperat aquí? Com podem ser l’única ciutat que fa fora Uber i Cabify?”
En el torn de preguntes, el ciutadà Albert Segarra va dir que el debat li havia semblat “aire fresc” perquè no s’havia parlat del Procés, cosa que no era certa del tot perquè la major part del debat es va dedicar a blasmar l’independentisme. Valls va recollir el guant i li va contestar que més que una pregunta li havia fet una “declaració d’amor”, cosa que va provocar les rialles del públic.
A la sortida, una parella comentava que els havia agradat el discurs i afegia: “Però no sé si per l’idioma o què, el to m’ha semblat altiu”. Bé, aquest és el to de Manuel Valls I, el cavaller que ha vingut a salvar Barcelona.
