El màrqueting escolar alimenta la batalla entre centres

BarcelonaFa més de dues dècades, l’Associació d’Economistes de l’Educació aconsellava als centres educatius, en un article al diari El País titulat “Arriba l’hora del màrqueting escolar”, “alimentar l’instint comercial” i “vendre escola”, perquè això és el que fan “totes les empreses si volen seguir existint”. Vint anys després, i condicionades per la baixada de la natalitat, les escoles s’han llançat a la tasca de donar-se a conèixer per atreure nous alumnes. La majoria ho fan a través de les portes obertes, però algunes també es promocionen amb anuncis en parades d’autobús, sales de cinema o tanques publicitàries. Aquest tipus de màrqueting, però, no agrada a tothom, i sectors de la comunitat educativa alerten dels perills de veure l’educació des d’una “lògica mercantilista”. En plena preinscripció escolar -acaba aquest dimarts, 24 d’abril-, la competitivitat entre els centres és més intensa. La rivalitat es produeix tant entre escoles concertades com també entre públiques i concertades.

El síndic de greuges, Rafael Ribó, fa dos anys ja alertava d’aquests riscos en un informe sobre la segregació escolar. Ribó va denunciar el context “de gairebé mercat” en què els centres escolars “competeixen per la demanda”. En aquesta dinàmica, subratllava, les diferències entre escoles semblen “més grans del que realment són”. Ribó avisava que “el relat del que es pot considerar com a bona educació i bona elecció” de l’escola té una “forta càrrega competitiva” entre els centres. I criticava que la Generalitat no intentés “combatre simbòlicament” aquests discursos.

Competència per “sobreviure”

En aquest context, les entitats en defensa de l’escola pública se senten en una posició de desavantatge. Consideren que com que els recursos als centres concertats depenen del nombre d’alumnes inscrits, aquestes escoles actuen com a “empreses”, a la caça de “clients”. “L’escola pública ha de tractar les persones com a ciutadans, com a usuaris, però la concertada tracta els pares com a clients”, afirma Belén Tascón, presidenta de la Federació d’AMPAs de Catalunya (Fapac). Davant aquesta “rivalitat”, Tascón afirma que “l’escola pública acaba imitant els mateixos valors que la concertada i entra en la lògica de la competència per sobreviure”. La Fapac atribueix aquest fenomen al fet que “l’administració potencia la concertada” i recorda els tancaments de línies de P-3, que Ensenyament xifra ara per ara en 11 i el sindicat de mestres USTEC-STES en 39.

El malestar i la sensació que les institucions “no fan res” per promocionar l’escola pública va ser el detonant perquè a Igualada s’engegués una campanya pionera en què les escoles públiques es promocionen conjuntament. En una ciutat de 38.000 habitants hi ha onze escoles concertades i cinc de públiques, una situació inèdita a Catalunya. Encara que feia anys que intentaven coordinar-se, les primeres accions conjuntes s’han fet aquest curs. Primer per Carnaval, quan les cinc escoles van apostar per “trencar la lògica de competició” i desfilar en una única comparsa. La prova de foc ha sigut amb la preinscripció, en què han organitzat una única campanya per promocionar-se sota el lema Una escola, cinc centres. “En realitat, és una campanya que no ens pertoca, perquè l’hauria de fer l’Ajuntament o la Generalitat”, afirma Bernat Ferrer, president de l’AMPA del Gabriel Castellà. Entre altres coses, han fet un vídeo conjunt en què diverses personalitats del municipi, com ara la membre de la mesa del Parlament Alba Vergés, animen les famílies a matricular els fills a la pública.

En canvi, des de la Fundació Escola Cristiana, que agrupa uns 400 centres concertats, denuncien precisament el contrari, i demanen que els ajuntaments “no es mullin” i s’abstinguin de posicionar-se fent campanyes a favor d’alguns centres en concret. És el mateix que aquesta setmana ha reclamat la Confederació Cristiana d’AMPAs de Catalunya. A través d’un comunicat, han criticat les campanyes d’alguns ajuntaments “a favor de l’escola pública, tot menyspreant les comunitats educatives de les escoles concertades dels seus municipis i condicionant la llibertat d’elecció de les famílies”. “Ningú no té dret des d’instàncies polítiques municipals de promocionar la pública per sobre de la concertada si en una ciutat conviuen els dos models”, afirmen al text. Malgrat que no citen el nom de cap municipi, fan referència a les campanyes que consistoris com ara els de Molins de Rei o Sant Feliu de Llobregat han impulsat en defensa de l’escola pública.

“Aconseguir clients”

En les seves campanyes, aquestes escoles reivindiquen el seu projecte pedagògic, però també la formació “en valors” que donen els centres. No només les escoles religioses utilitzen el màrqueting per anunciar-se durant la preinscripció. L’Associació Escolar Catalana (AEC), que agrupa les concertades laiques, també defensa el dret dels centres a donar-se a conèixer. “El màrqueting no l’entenem com una competència. Explicar el que fem és un fet natural”, defensa Eva Salvà, directora general de l’AEC. Segons diu, les campanyes de publicitat que fan per explicar el projecte de cada escola és “una estratègia per aconseguir clients”. “Si no expliques qui ets i què fas no tindràs clients, i per això hem de donar-nos a conèixer a través de les xarxes socials i hem d’obrir les portes dels centres”, assegura Salvà, que reivindica el “dret” dels pares a escollir el centre que volen per als seus fills.

De fet, per a l’empresari i formador d’empreses i organitzacions Daniel Gabarró, les escoles “han de saber explicar per què cadascuna és diferent”. “Cal adonar-se que són una empresa, encara que sembli estrany de dir. Ara bé, són empreses que no volen fer diners, sinó que tenen l’objectiu de donar el millor servei, en la línia de les empreses ètiques”, apunta. En plena preinscripció, que Gabarró defineix com “el moment de la venda”, les diferències s’accentuen i provoquen una guerra oberta entre dos models que, malgrat tot, estan condemnats a conviure plegats.