Mayte Quílez: "També ens indignem, però no podem fer 'El Jueves' enfadats"

Va néixer a Saragossa fa 54 anys. Amb 18 va venir a Barcelona a estudiar periodisme. Mentre feia primer, els dibuixants Tom i Romeu li van dir que muntaven una revista i que si s'hi volia apuntar. Era El Jueves: hi va entrar com a secretària de redacció i, després de fer tots els papers de l'auca, fa tres anys la van nomenar directora.

La primera directora que no és dibuixant. Com ho portes?

Quan m'ho van proposar m'imposava, perquè la part creativa no la domino tant. Però sóc capaç de posar ordre en aquest pou de creativitat. I el que sí que tinc per la mà és detectar de seguida si una pàgina és bona o dolenta.

Quin és el secret de la longevitat d' El Jueves , l'única revista d'humor creada durant l'esclat de la Transició que encara sobreviu?

El factor clau és que hem sigut capaços d'evolucionar.

"Ja no sou el que éreu". Aquesta frase us la diuen molt els lectors.

"Afortunadament!", els dic. Si fos el mateix Jueves del principi, ja no existiríem. Molts lectors han idealitzat El Jueves , perquè el més normal és descobrir-lo a l'adolescència, una època que es recorda amb nostàlgia. Ara ja no tant, però hi ha lectors que van descobrir el sexe amb la revista.

Prevèieu ser tan longeus?

De cap manera! Quan tens 18 anys, el que menys et planteges és la durabilitat. "A veure si arribem a l'estiu", deia José Luis Martín quan vam arrencar. Era una època fascinant, en la qual sorgien i desapareixien moltes revistes.

I quina és l'última adaptació que ha fet la revista?

El públic ara vol més actualitat i menys personatges. En aquesta època, tothom està enfadat i nosaltres intentem posar-hi humor. Nosaltres també ens indignem, però no podem fer El Jueves enfadats. Necessitem abans fer el nostre procés.

Però segur que sou font informativa per a més d'un lector.

Sí, molta gent ens diu que no llegeix cap altra premsa. En un primer moment em sorprèn, però després penso que jo també ho faig quan miro El intermedio , perquè, per veure un telediari manipulat, m'estimo més seguir el Wyoming.

Com a directora tombes molts acudits?

Ui, no pas. L'única censura, que ens afecta ara més que mai a tots els mitjans, és la de la publicitat. Però censura perquè algú s'ha passat, no.

Rebeu moltes trucades?

Ja no. El que va passar amb la portada aquella dels prínceps va estar fora de lloc: ells mateixos se'n van penedir perquè internet va fer d'altaveu i va sortir a tot arreu. Hi va haver una època, fins a mitjans dels anys 80, que cada setmana anàvem al jutjat. Amb el número 7, va venir la policia a segrestar la revista. I era surrealista perquè, com que teníem amenaces de bomba, hi havia un policia protegint-nos. Els dos policies es coneixien i es van posar a xerrar. Tot allò ja va quedar enrere.

Amb la casa reial fa molts anys que toqueu els Borbons...

Sí, per això ens va sorprendre el segrest. Als 90, amb Ivà, havíem fet portades molt més sagnants. I quan vam fer el nostre llibre Tocando los Borbones, cap televisió va voler passar un anunci molt light que havíem fet. Però crec que ara ja s'ha aixecat la veda amb la Corona.

Però segur que de tant en tant algú s'emprenya prou per buscar-vos les pessigolles.

Recordo una portada dura de Pedro Vera, quan van baixar els nivells d'exigència per ingressar a l'exèrcit: un sergent ens va denunciar. I una portada amb la duquessa d'Alba parodiant American beauty : també va haver-hi conat de denúncia. O Belén Esteban, que es va enfadar i ens va trucar...

¿Som un país amb un bon sentit de l'humor?

Sí: amb l'altre, però no amb nosaltres. Un acudit no hauria de tenir límits. Tant és si ets baixet, dona, gai, com si ets blanc o negre. Si allò està ben servit, no hauria d'ofendre.

El Jueves , com la majoria de publicacions, ha perdut vendes d'exemplars. Com afronteu el futur?

El futur no està escrit. ¿La fi del paper? Ja ho veurem. En principi no havíem de viatjar en tren i ara l'AVE torna a substituir l'avió. O la bici, que semblava cosa del passat i ara Barcelona n'està plena, torna a estar de moda. Això sí, amb la web hem estat molt prudents. Nosaltres som molt tontets, però des del primer dia -i tenim web des del 1997- sabíem que no podíem regalar els continguts. En tot cas, ara estem atents a com evolucionen els formats digitals: tauletes, etcètera.

Als joves d'ara els costa pagar per continguts.

Tenim més del 50% d'atur juvenil: això ens afecta molt. He rebut mails de lectors que m'han fet plorar, de debò. Una noia ens escrivia: "Vaig deixar d'anar a la perruqueria, però us seguia llegint. Vaig deixar de sortir de canyes, també. Però ara ho deixo, perquè ja m'hi va el menjar. No vull fer pena, perquè ja he plorat prou jo, però de seguida que trobi feina m'hi torno a enganxar". Imagina't. Notes com els lectors et veuen com si fossis de la família.