Medi Ambient
Societat  /  Medi Ambient 04/04/2022

Els coralls d'Austràlia i el Mediterrani, 'emblanquinats' per la crisi climàtica

Les onades de calor marines i altres fenòmens extrems són letals per a aquesta espècie

3 min
Una població sana de corall vermell al Mediterrani

BarcelonaAbans, fa 30 o 40 anys, passava només de tant en tant. Ara la freqüència és gairebé anual i pràcticament arreu del món. Les onades de calor també afecten mars i oceans. I ho fan d’una manera que ja està canviant les condicions dels hàbitats marins tal com els coneixem. No és només que les altes temperatures afavoreixin l’entrada d’espècies invasores o d’altres que substitueixen les autòctones, sinó que provoquen la reducció de biodiversitat a passes gegantines. Els esculls de corall, siguin tropicals o en qualsevol altra zona del planeta, han disparat l'última alarma. L’emblanquiment de la Gran Barrera de Corall, a les costes australianes, i la degradació dels coralls a la Mediterrània, són els signes més evidents d’una de les grans amenaces per a la biodiversitat marina.

La Gran Barrera australiana està patint just en aquests moments un episodi d’emblanquiment visible a ull nu des de l’aire de gairebé 1.200 km de llargada. Segons els responsables de la gestió d’aquest emblemàtic parc marí, és el sisè esdeveniment d’aquesta mena que es detecta a la zona. Segons els experts, la pèrdua del color vermell tan característic sol ser el pas previ a la mort d’aquests organismes vius. “Els esculls de corall tropicals i subtropicals són animals que viuen en simbiosi amb microalgues microscòpiques”, explica Joaquim Garrabou, investigador de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC). Quan hi ha un augment de temperatures, el corall expulsa les microalgues, cosa que provoca la pèrdua de color i la degradació de la seva funció biològica. “Si manca el simbiont, el corall ho té molt difícil per sobreviure”, afegeix.

Però no es tracta només d’un augment de la mitjana de temperatures, tot i que s’estima que si supera els 1,5 graus centígrads la supervivència dels esculls de corall estaria compromesa. “Són les onades de calor el que més preocupa”, assenyala Cristina Linares, investigadora Icrea i catedràtica d’ecologia marina a la Universitat de Barcelona. Una onada de calor marina s’enregistra quan la temperatura de l’aigua supera durant un temps determinat, normalment 5 o més dies, el 90% de la fracció més alta de la mitjana habitual. Es tracta, per tant, d’un fenomen extrem que arriba de forma sobtada i que sol estar lligat als corrents marins. En el cas de l’emblanquiment de la Gran Barrera de Corall, els corrents cíclics anomenats la Niña, enguany més càlids, es contraposen als més freds del Niño, el nom amb què es coneix aquest altre fenomen.

Efectes de les onades de calor sobre una colònia de gorgònia vermella: la meitat amb el teixit viu i l'altra ja només amb l'esquelet.

L’augment sobtat de la temperatura ha desplaçat les microalgues i ha “despullat” el corall fins a deixar-ne tan sols l’esquelet, diu Garrabou. Més enllà de l’efecte visible de la pèrdua de color, l’alta possibilitat de mort del corall amenaça també les funcionalitats ecològiques bàsiques dels esculls. D’una banda, les estrictament mecàniques. “Es tracta d’un conjunt d’espècies que habiten espais propers a la superfície i relativament a la vora d'ones costaneres”, aclareix l’expert. La seva posició frena possibles episodis d’erosió de la costa. D’altra banda, la seva pèrdua compromet la biodiversitat de la zona: “Els esculls donen protecció a multitud de peixos, mol·luscos i altres espècies animals”. No només protecció respecte a predadors, sinó també com a regió de cria. En termes humans, la mort dels esculls pot significar una disminució dràstica de la pesca.

El fenomen de la Gran Barrera s’ha observat fins a 6 vegades en els últims anys. “Han passat de ser episodis puntuals a ser habituals”, apunta Linares. No només això: “Passa a tot arreu on hi ha esculls i a tota la columna d’aigua”. A la Mediterrània, assenyala, es veuen situacions similars i a fondàries de fins a 500 metres. “Tots els esculls estan compromesos”, acaba.

El declivi al Mediterrani

"Si el Montseny es llevés un dia només amb tres arbres, algú s'atreviria a dir que és un bosc?" Aquest és l'escenari dantesc que descriuen els oceanògrafs de l'ICM-CSIC després d'un estudi recent dels esculls de corall en alguns punts del Mediterrani. Constaten reduccions de fins al 90% de la biomassa d'aquests boscos submarins en indrets protegits, com a la zona de Scandola, a Còrsega, segons un estudi publicat a la revista Proceedings of the Royal Society B.

L’estudi es remunta al 2003. Fins aleshores, la situació era "òptima" en aquesta zona mediterrània, amb frondoses praderies de corall, explica l'investigador de l’ICM-CSIC Daniel Gómez a l'ARA. Aquell estiu, però, una onada de calor marina va provocar una mortalitat "massiva" de diferents poblacions. Passats 15 anys, una nova immersió revela que la zona tendeix al "col·lapse". Les poblacions afectades poden considerar-se "pràcticament extintes des d'un punt de vista funcional".

L'escalfament de l'aigua d'aquell estiu del 2003 va ser un cop brutal, però a continuació les onades de calor recurrents –"n'hi va tornar a haver el 2009, el 2014, el 2016 i el 2017", enumera Gómez– han anat truncant la capacitat de recuperació de les espècies més emblemàtiques de la zona, el corall vermell (Corallium rubrum) i la gorgònia vermella (Paramuricea clavata).

stats