MEDI AMBIENT

Com menys reciclis, més pagaràs: el futur de la taxa d’escombraries

Catalunya debatrà el 2018 una nova llei per impulsar el porta a porta i els contenidors intel·ligents

Com més reciclis, més econòmica et sortirà la taxa d’escombraries municipal. És un dels aspectes centrals que s’abordaran en el debat de la futura llei de residus a Catalunya, tot un repte per garantir el compliment dels objectius de la UE dels pròxims anys. Avui a Catalunya es recicla un 38,5% dels residus domèstics, un percentatge que està lluny del llindar del 50% que Brussel·les ha marcat als estats membres per al 2020. Només set comarques, de fet, estan per sobre d’aquestes xifres. Deu anys més enllà, el 2030, l’exigència encara serà més gran i els residus del circuit de la recollida selectiva municipal (els que van a parar a plantes de reciclatge) hauran de ser el 65% del total generat.

Per assolir els objectius comunitaris, la llei que s’ha de començar a discutir l’any que ve tindrà en la fiscalitat un dels seus pilars bàsics i beurà en bona part dels canvis que a finals d’aquest any anunciarà Europa. Després de dècades de campanyes per conscienciar i mobilitzar els ciutadans, és hora que no reciclar surti més car al contribuent. “La futura norma obrirà el camí cap a la individualització de la brossa, de pagament per generació”, explica el director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost. La tecnologia serà clau perquè això es pugui fer realitat. Tost assegura que gràcies als dispositius mòbils, els codis de barres o els contenidors intel·ligents, en els pròxims anys serà possible fer un rastreig de qui recicla i com ho fa.

Algunes de les mesures per millorar l’eficiència i els resultats del reciclatge, però, ja funcionen i estan creixent, com el model de recollida de la brossa porta a porta. El sistema ja funciona en 140 municipis i n’hi ha 170 més que estudien implantar-lo a mitjà termini. Les eleccions municipals del 2019 poden actuar com a frontera natural perquè alguns governs ajornin el repte de canviar el model, tot i que molts ja hi estan treballant, certifica Tost. Malgrat tot, el mètode porta a porta s’ha dut a terme només en nuclis de menys de 15.000 habitants, i la recollida selectiva en contenidor continua sent majoritària (en 640 municipis catalans) i més adient per als nuclis grans de població, on els sistemes per individualitzar la brossa es valdran més de la tecnologia, com ara els contenidors intel·ligents que registrin el que introdueix l’usuari, per exemple, sosté Tost.

Una manera de conscienciar el ciutadà sobre la necessitat d’anar cap a models que segurament “no seran més barats en el curt termini”, sosté Tost, és informar de què costa la gestió municipal dels residus. Ara aquest cost, lamenta el responsable de l’ARC, es troba “diluït i amagat” en la factura de l’aigua i en l’impost de béns immobles (IBI).

Robatoris de cartró

La generació de residus municipals va créixer el 2016 per tercer any consecutiu després de l’espiral de caiguda provocada per la crisi i la reducció del consum en bona part de les llars. Els 3,7 milions de tones generades són un 0,67% més, i equivalen a 1,36 quilos de deixalles per habitant i dia generades, una xifra lleugerament superior als 1,35 quilos d’un any abans. “L’economia es recupera però els residus no creixen al mateix ritme i això pot respondre ja a un canvi cap a un model de consum més sostenible”, reconeix Tost.

Per fraccions de recollida selectiva, la brossa orgànica és una de les que tenen més pes, però s’observa un estancament del reciclatge en els últims anys. El 2016 es van recollir 371.681 tones, un 0,24% menys que un any abans, i continua sent “una gran assignatura pendent”. A la tardor, la Generalitat prepara una campanya específica de conscienciació només per a aquesta fracció.

Un dels grans problemes de la recollida selectiva als municipis és la fracció del cartró i el paper. El constant buidatge dels contenidors blaus ha fet que durant l’últim any les tones recollides hagin caigut un 11,6%. Segons els càlculs del Govern, hi ha unes 200.000 tones de cartró que han desaparegut de les estadístiques, sostretes pels que roben paper i cartró dels contenidors. “Sense aquest efecte, calculem que la taxa de reciclatge a Catalunya arribaria al 42%”, sosté Tost. En canvi, tant la recollida de vidre com la d’envasos va créixer en l’últim any en un 4% en tots dos casos.

Per comarques, les que tenen més bones taxes de reciclatge són Osona, amb gairebé un 60% de recollida selectiva de residus, el Pallars Sobirà, amb un 55%, i la Terra Alta i el Moianès, que també passen del 50%, com el Montsià, la Segarra i la Conca de Barberà. En canvi, les que tenen pitjors registres són la Cerdanya, on el reciclatge no arriba al 24%, així com el Segrià, la Noguera, el Baix Penedès, les Garrigues i el Berguedà, que no arriben al 30%.