PANDÈMIA

Com ho han fet els mestres? Cal obrir les escoles? Responen els alumnes

En el debat sobre reobrir les escoles i instituts han parlat experts, sindicats, famílies i polítics, però ¿què en pensen els alumnes? L’ARA reuneix un grup de nois i noies de 6è a 2n de batxillerat per saber com han seguit les classes a través d’internet, què pensen de la tornada a les aules i com s’imaginen el curs que ve. Malgrat que no hi ha opinions unànimes, reivindiquen ser escoltats.

Com han viscut el confinament?

“M’ha fet il·lusió treballar només perquè em venia de gust, sense pensar en la nota”

“He proposat un debat per videoconferència amb els meus alumnes. Primer hem escoltat la compareixença de Josep Bargalló i després n’hem parlat. Els he demanat que fessin propostes: potser caldria escoltar-los”. El tuit de la professora de llengua i literatura Cristina Juher és la llavor d’aquest reportatge, perquè tothom parla dels alumnes, però els alumnes se senten exclosos del debat educatiu, malgrat ser-ne els autèntics protagonistes. La docent accepta la proposta de l’ARA de dinamitzar un debat amb els seus estudiants de Trinxat+9, un grup de nois i noies de les comarques gironines que es troben de tant en tant per fer tertúlia amb un convidat.

El debat arrenca amb la pregunta més important.

Com heu après?

El Guim Oliver trenca el gel. Fa 1r de batxillerat artístic a l’Institut Santiago Sobrequés, de Girona. “Els professors ens han posat molta feina però tinc la sensació de no haver après res”, assegura sense embuts. La Mar Llamas, que fa 1r d’ESO al Frederic Martí i Carreras de Palafrugell, opina el mateix.

La Isolda Fita, de 4t d’ESO, diu, en canvi, que el confinament li ha anat bé per aprendre a aprendre d’una altra manera. “No m’havia passat mai haver de treballar sense pressió. A l’institut ens condicionen molt les notes i el temps. Però ara sabíem que res del tercer trimestre podria tenir conseqüències negatives i no teníem la pressió d’ara hem de fer això i ara això altre”, diu.

D’altres han enyorat la figura del mestre com a referent. “És més ràpid preguntar dubtes amb el professor al davant”, diu l’Abril Llamas, de 3r d’ESO, que explica que només dos dels 11 professors han fet classes virtuals. Una cosa semblant apunta l’Esteve Oliver, que cursa 2n d’ESO a la Salle de Girona: “He trobat a faltar el diàleg entre jo i el professor i entre els meus companys i el professor. Als altres companys se’ls poden ocórrer preguntes que jo no m’havia fet però que tampoc sabia”.

¿Els professors ho han fet bé?

Aquí hi ha opinions per a tots els gustos. Des del Darío i la Isolda, que n’estan força contents, fins al Guim, que denuncia que hi ha professors que “ni s’han dignat a dir-nos què tal”. L’Esteve és conciliador: “Els meus profes ho han fet tan bé com han pogut, i ho han fet més o menys com ho feien a classe”.

Què ha marcat la diferència? Aquí sí que els alumnes ho tenen claríssim: el més important per a ells és que el docent “demostri que hi és”. “Hi ha professors a qui envies una tasca i ni responen, i d’altres que de seguida t’envien un e-mail i et diuen que ho han rebut”, exemplifica la Isolda.

El Guim va una mica més enllà: “Els que no se n’han sortit són els que volien fer-ho igual que a l’institut, els més clàssics. I els que per a mi ho han fet millor són els que han volgut innovar i fer aplicar els coneixements a partir de coses reals”. El Darío ho explica així: “El de música ha sigut molt encertat perquè ens feia mirar una pel·li i després respondre un formulari dient si reconeixíem alguna cançó o algun instrument”.

¿En treus coses positives?

L’Abril confia que aquesta manera de treballar sense tenir en compte la nota hagi arribat per quedar-se. “Així ens adaptem a la vida adulta. Els caps no et posen notes, sinó que miren que facis la feina bé i a temps. I t’has de planificar i és això el que compta”, argumenta. La Isolda també ho vol així: “Sempre m’ha semblat malament que el que ens hagi d’incentivar a treballar sigui un número. M’ha fet molta il·lusió veure que podia treballar només perquè em venia de gust”, assegura, després que s’anunciés que la tercera avaluació serviria només per apujar la nota i no per penalitzar.

En canvi, el Guim apunta que hi ha estudiants que s’han “apalancat massa”. Ell mateix admet que s’ha “relaxat”. “El fet que no em baixés la mitjana potser no m’ha ajudat a treballar més”, reconeix. Més pressió ha tingut el Pau Sabrià, que fa la selectivitat d’aquí unes setmanes. “He aprofitat molt el confinament per treballar i intentar apujar nota. Però crec que aquests mesos hauran beneficiat la gent que tenia les notes baixes i no els que ja les tenien molt altes, perquè els que han estat treballant tindran la mateixa nota que algú que ha treballat la meitat que ells”. L’Esteve estira aquest fil i opina que encara caldria incentivar més els alumnes “donant recompenses a qui fa la feina i càstigs a qui no la fa”.

Què pensen de la reobertura al juny?

“Vull tornar a l’escola per acomiadar-me dels amics”

Els nois i noies del Trinxat tenen coll avall que aquest curs s’acaba online i l’únic sentit que veuen a retornar a l’aula és, justament, per acomiadar-se’n.

“Jo no aniré a classe. Amb els companys ja ens veiem molt per videoconferències i a la majoria me’ls trobaré l’any que ve a l’institut. Prefereixo quedar-me a casa el que queda de curs i fer la feina de l’escola des d’aquí”, diu la Maria Encuentra, que fa 6è a l’Escola Puig de les Cadiretes, de Llagostera. El Darío Alonso, que també fa l’últim curs de primària a l’Escola El bosc de la Pabordia, de Girona, també té clar que el seu centre obre, però no per fer-hi classe normal. “Jo vull tornar-hi per acomiadar-me dels amics”, deixa clar. Pel que fa a tota la resta, ja s’ha acostumat a fer-ho per internet. “He après a organitzar-me i a fer un pla de treball: escric en un paper tot el que he de fer i quin dia ho he de fer”, explica amb desimboltura.

“Funcionaran com guarderies”

Els estudiants d’ESO tampoc veuen gaire clar el fet de tornar a l’institut. “No crec que hi vagi. Les escoles funcionaran com si fossin llars d’infants, com una guarderia”, opina l’Abril Llamas, que fa 3r d’ESO a l’Institut Frederic Martí i Carreras de Palafrugell. La seva germana Mar vol tornar a la seva aula, però per recollir el material que s’ha quedat allà durant tres mesos. “No hi anirem per fer classe”, assegura. Que lluny queda aquell 12 de març en què s’anunciava el tancament dels centres per 15 dies!

En canvi, els alumnes que posen punt final a una etapa educativa sí que tenen més ganes de tornar a l’aula. La Isolda Fita, que fa 4t d’ESO a l’Institut Jaume Vicens Vives de Girona, al principi dubtava de si tornar a l’aula li serviria d’alguna cosa. “Ara tinc clar que emocionalment necessito tancar l’ESO d’alguna manera. Ens van dir que marxàvem per 15 dies, no per sempre més”, assegura.

Al mateix centre acabarà el batxillerat el Pau Sabrià. Tot i que encara s’està pensant si anirà o no a classe -els instituts faran sessions per preparar la selectivitat-, admet que el posa trist acabar 2n i, per tant, tota l’etapa a l’institut, a casa, sense anar a l’aula i lluny dels amics.

Cristina Juher, la professora que dinamitza la trobada, els felicita per “la resiliència i la valentia” que han demostrat aquests tres mesos, en què els nois i noies han vist com s’escapaven, per no tornar, moments esperats amb candeletes, com colònies o excursions amb els amics de classe. “A mi se’m parteix el cor pensant que he perdut el viatge de final de curs i la graduació. Per això vull estar per últim cop a l’institut sabent que és l’últim cop”, afirma la Isolda.

Ella, a més, afegeix un altre argument per obrir els centres. “És molt injust que hi hagi gent que pugui tenir bones notes perquè té ordinador i d’altres que no perquè no en tenen”, diu l’estudiant en relació amb la tan comentada bretxa digital. Obrir les escoles, creu, és l’única manera d’evitar-la. “Trobo malament que tinguin dret a l’educació només els que tenen recursos”.

Com veuen el curs que ve?

“Treballar amb grups reduïts pot ser molt positiu”

Tant els responsables del departament d’Educació com les direccions dels centres tenen clar que la màxima dificultat serà el curs que ve. A la conselleria volen que sigui com més presencial millor i que tots els alumnes vagin a classe cada dia. Res de fer torns. Els alumnes també ho volen així.

“Els polítics han d’entendre que l’escola és el nostre dia a dia, és allò a què dediquem més hores, és la nostra activitat principal i la nostra vida social”, comença la Isolda. Per això, ella demana a la conselleria que s’ho faci com pugui i “adapti els centres al màxim” perquè tots els alumnes hi puguin ser alhora. El més important, diu, és que no es permeti un curs mig presencial i mig telemàtic: “A casa faríem allò acadèmic, però ens traurien tot el que no és acadèmic”.

Així, segons el Pau Sabrià, de 2n de batxillerat, necessàriament s’haurà de treballar amb la meitat d’alumnes a les aules. Educació ja ha dit que el curs que ve hi haurà d’haver 15 alumnes a l’ESO i 13 a primària com a màxim. El Pau ho celebra. Ell, que fins a segon de primària era alumne d’una escola rural, és conscient dels beneficis que l’educació sigui personalitzada. “Quan treballem en grups petits sempre ens sentim més còmodes i el professor té més temps per atendre’ns. Crec que treballar en grups reduïts pot ser molt positiu”, sentencia. Inevitablement, la professora Cristina Juher avisa: “Això implica contractar més professorat”.

A partir d’aquí, la professora demana als nois i noies propostes per aconseguir compatibilitzar el fet que les classes siguin presencials amb la necessitat de complir el distanciament físic. La creativitat i ingenuïtat dels més petits deixa algunes respostes difícils d’aplicar. Per exemple, el Darío Alonso, de sisè, planteja fer tota la feina a casa i anar a l’escola només per entregar-la i rebre el feedback dels mestres, o bé fer classes a l’aire lliure. “Es poden fer grups petits i anar als parcs i al camp”, opina.

El Pau aprofundeix en la idea dels espais. “Potser tots els alumnes no podrem estar al mateix centre però segur que hi ha pavellons a prop que es poden habilitar per fer classes”, diu, en línia amb el que ja ha posat sobre la taula el mateix conseller d’Educació, Josep Bargalló. Aquest estudiant, que l’any que ve ja serà universitari -vol estudiar veterinària-, té una proposta més: “Als instituts podrien aprofitar les hores del matí perquè hi vagin els alumnes de batxillerat. I al revés: els d’ESO podrien fer feina a casa al matí i a les tardes anar a l’institut”.

Patis amb menys nens

La Maria Encuentra, que fa sisè, posa una idea sobre la taula per a les escoles. “A primària, al pati, s’hi amuntega molta gent. Potser es podrien fer torns”, assegura. No va gens desencaminada. A les instruccions que la conselleria ha enviat als centres, s’obliga a crear “circuits” per moure’s i horaris esglaonats a l’entrada i a la sortida de l’escola, i també a l’hora de sortir al pati o anar al lavabo, per evitar aglomeracions. A més, cada grup classe estarà “ubicat en un espai marcat i diferenciat” al pati per no barrejar-se.

Més enllà dels espais i els horaris, l’Abril Llamas adverteix d’un repte clau per al curs 2020-2021: “Haurem de fer moltes tutories perquè hi ha companys que no estan bé i és molt important parlar sobre com ens sentim”. Els alumnes d’ESO que participen al debat confessen que s’han sentit poc acompanyats emocionalment durant el confinament.