Jornada intensiva: una mesura que divideix el sector educatiu

Aquells que s’oposen a la mesura consideren que no beneficia la salut de l’alumnat

Els defensors de la jornada compactada reivindiquen que aquest horari permet donar més autonomia a l’estudiant, així com encapsular les hores d’estudi per després donar temps per reposar i entendre el que s’ha après a l’aula. “Nosaltres pensem que pedagògicament és el millor per als alumnes, perquè sortir i tornar a entrar a classe provoca que la jornada sigui molt llarga, al final”, afirma Ramon Font, portaveu del sindicat de mestres USTEC-STEs.

Ara bé, també afegeix que és indispensable que, a la vegada, el departament d’Educació cobreixi econòmicament el temps de menjador i de les activitats de lleure a la tarda per tal de garantir la conciliació familiar.

Els partidaris de l’horari compactat -que ja s’aplica als instituts- asseguren que la mesura afavoreix jornades més curtes per als nens i nenes. “Hi ha molts alumnes que fan horaris que no desitjo a cap adult -afirma Font-. Comencen a les 8 i si fan extraescolars poden acabar a les 9 del vespre”, concreta. Un altre argument que posen sobre la taula és que l’horari compactat redueix l’absentisme escolar a la tarda en aquells alumnes que van a dinar a casa.

A més, consideren que no fer jornada intensiva els provoca un greuge comparatiu amb els instituts -on els funcionaris fan jornada intensiva-, però també amb les escoles concertades. “Hi ha diferències que s’haurien d’equilibrar unificant criteris en tots els centres sostinguts amb fons públics”, reclama Font.

Aquells que s’oposen a la jornada intensiva consideren que no beneficia la salut de l’alumnat, que pot mostrar signes d’esgotament al final del matí i, en molts casos, retarda el dinar fins passades les tres. La sociòloga i cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill, Elena Sintes, que ha fet estudis sobre horaris escolars, assegura que “no hi ha evidències que la jornada intensiva comporti millores de rendiment educatiu”. I afegeix: “Al contrari: perjudica seriosament els alumnes més desavantatjats”.

Més enllà de l’impacte acadèmic, Sintes esgrimeix també un argument social: la jornada intensiva “dificulta l’oferta de menjador escolar”, perquè en moltes escoles el servei desapareix -deixa de ser sostenible- i també es perd la possibilitat d’accedir a beques. “En termes de salut i nutrició, aquest horari és molt perjudicial”, afirma. A més, com la Fapac, Sintes alerta que la jornada intensiva pot agreujar les desigualtats entre l’alumnat, perquè aquells amb més dificultats econòmiques “no tenen oportunitat d’accedir a activitats de lleure a la tarda”.

Sintes argumenta que, si el departament optés per la jornada compactada a les escoles, estaria anant en contra de la resta d’Europa, on diversos països -com Alemanya- van cap a models més amplis, amb pausa per dinar al centre. “Estaríem adoptant models obsolets i horaris que no són saludables; no hi ha cap país on els alumnes dinin a partir de les 2. Les tendències internacionals van cap a entorns d’aprenentatge més rics, que donen cobertura als alumnes desavantatjats i que acaben a primera hora de la tarda”, adverteix Sintes.

Més continguts de