SALUT
Societat 26/03/2018

Els metges acusen l’Estat de voler retallar la cobertura sanitària

Qualifiquen el recurs contra la llei catalana al TC de “lamentable” i de “qüestió moral”

Gemma Garrido Granger
3 min
Una usuària entrant a un Centre d’Urgències d’Atenció Primària de Barcelona, en una imatge d’arxiu.

BarcelonaEl consell de ministres va interposar divendres passat un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei d’universalització de l’assistència sanitària catalana, aprovada el juny del 2017. La maniobra té el precedent del País Valencià, on la norma que permetia l’accés sanitari universal als immigrants en situació irregular ja va ser tombada pel TC després d’un recurs de l’executiu espanyol. En el cas del recurs a la llei catalana, el govern espanyol sosté que envaeix la normativa estatal, concretament el decret 16/2012, que restringia l’accés a la cobertura sanitària als immigrants, a excepció de les urgències, l’atenció a les embarassades i els nens.

El recurs al TC, que condueix a la suspensió de la norma, ha aixecat una onada de crítiques dels professionals sanitaris. Tant el Col·legi de Metges com el sindicat Metges de Catalunya coincideixen a dir que la llei catalana era una resposta lògica que garantia un dret social universal: l’accés a l’assistència sanitària.

El Col·legi de Metges de Catalunya lamenta la suspensió de la llei i qualifica el recurs del govern espanyol d’intent “d’eliminar el dret a l’atenció sanitària”. El president del col·legi, Jaume Padrós, va subratllar ahir que la llei va ser una “conquesta” per garantir el dret universal d’accés a l’assistència sanitària a tota persona resident a Catalunya, perquè comptava amb un ampli suport, tant dels professionals de la sanitat com de la societat catalana. “A efectes pràctics, espero que la suspensió no afecti la població més desprotegida”, va apuntar Padrós, alhora que va demanar al departament de Salut que es prenguessin “les accions necessàries per no perdre el dret”.

Rebuig a “instal·lar fronteres”

Ara bé, l’actual situació política de la Generalitat té la conselleria “lligada de mans”, segons el doctor Josep Maria Puig, secretari general del sindicat Metges de Catalunya, que creu que l’aplicació del 155 va facilitar que l’Estat recorregués la normativa, aprovada pel Parlament el juny passat.

“Fins que no es produeixi la declaració d’inconstitucionalitat de la llei, que tot indica que passarà veient l’actuació del Tribunal Constitucional en el cas del País Valencià, i no es constitueixi el Govern, el departament de Salut no s’hi podrà pronunciar”, va lamentar Puig.

El sindicat de metges va recordar que el seu posicionament respecte al decret que el govern espanyol va aprovar el 2012 va ser “clar” i es manté: “El problema amb el decret és ètic i moral, encara que es vulgui disfressar de reforma econòmica”, va assegurar el secretari. Puig va considerar que era impossible instal·lar fronteres en una situació com l’actual, perquè si una persona pateix una malaltia vírica i no se l’atén individualment provocarà un dany social contraproduent. “Aquest error ètic contra la universalitat sanitària del nostre país es tradueix en una injustícia social que ens afecta a tots igual”, va afegir Puig.

La llei d’accés a l’assistència sanitària catalana va ser aprovada arran del reial decret de l’any 2012 que limitava l’accés dels immigrants a l’atenció sanitària. Tot i que la Generalitat no el va aplicar, sí que va fixar que per accedir a la targeta sanitària s’havia d’estar empadronat un mínim de tres mesos.

Amb l’aprovació de la llei, el juny del 2017, es van eliminar els tres mesos d’empadronament però es va mantenir el padró com a condició prèvia per accedir a la targeta sanitària. Salut preveia que, en aquells casos en què no es pogués acreditar el padró, s’hi poguessin establir uns criteris per determinar l’arrelament via reglament. Però el desplegament parlamentari de la llei, que incloïa aprovar aquest reglament, va quedar pendent.

stats