Salut
Societat 04/08/2022

Confirmades les dues primeres morts per la nova hepatitis infantil a Espanya

Un nen de 6 anys i un nadó de 15 mesos no han superat el trasplantament de fetge

ARA
2 min
Imatge d'arxiu d'un laboratori

MADRIDEl ministeri de Sanitat ha notificat aquest dijous les dues primeres morts a Espanya causades per l'hepatitis infantil d'origen desconegut. Es tracta de les defuncions de dos infants que no han pogut superar el trasplantament de fetge a què es van sotmetre. Segons es recull a l'informe de seguiment de la malaltia del ministeri, dels 46 casos detectats a Espanya, 3 han hagut de passar per quiròfan per a un trasplantament hepàtic: una nena de tres anys a l'Aragó (que evoluciona favorablement) i un nen de 6 anys a Múrcia i un nadó de 15 mesos a Andalusia, que no van poder superar la intervenció i van morir al cap de 24 hores. En qualsevol cas, Sanitat assegura que, fins ara, el nombre de casos d'hepatitis de causa desconeguda en nens i els trasplantaments observats "es troben dins dels esperats segons les estimacions fetes amb dades d'anys previs".

Fins al 28 de juliol s'han notificat a Europa un total de 507 casos en 21 països diferents, la majoria (273 casos) al Regne Unit, on es va detectar per primer cop aquesta nova hepatitis . A Espanya se n'han identificat 46 en infants i adolescents de 0 a 16 anys amb clínica compatible, un 60% dels quals eren nenes d'entre 0 i 5 anys. Segons l'informe de la Xarxa de Vigilància Epidemiològica, cinc dels afectats tenen menys d'un any i tres d'ells són nadons que van ingressar a l'UCI entre els tres i els 48 dies posteriors al seu naixement. Els casos s'han registrat en deu comunitats autònomes, sense vinculació entre ells. Madrid és la que més n'ha diagnosticat, amb 15, seguida per Catalunya (9). Les Balears n'han notificat 4; Castella-la Manxa, 3; Andalusia, 3; Múrcia, 3; Castella i Lleó, 2; Canàries, 1, i l'Aragó, 1.

Segons Sanitat, però, una anàlisi comparativa entre territoris no ha observat un augment dels casos d'hepatitis greu d'origen no conegut en nens de 0 a 16 anys en el període de gener a maig del 2022 si es compara amb el mateix període dels cinc anys anteriors. "No es va detectar tampoc entre gener i juliol del 2022 en l'àmbit nacional més incidència d'hepatitis fulminants en l'edat pediàtrica que requereixin trasplantament hepàtic respecte a la mitjana estimada per al mateix període entre el 2012 i el 2021", resumeix el ministeri.

L'adenovirus, present en la meitat dels casos

Entre els casos de què es té informació, els símptomes notificats amb més freqüència han estat malestar, vòmits, febre i dolor abdominal. La meitat dels pacients també presentava icterícia –que provoca un color groguenc a la pell i les mucoses–, el 29% va patir diarrea i el 25%, problemes per respirar.

Els primers indicis apunten cap a un "vincle" amb una infecció provocada per un adenovirus, un patogen molt comú entre els humans que acostuma a causar infeccions dels aparells respiratori i digestiu, sobretot en nens. I, de fet, el Centre Nacional de Microbiologia (CNM) de l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII) ha realitzat investigacions microbiològiques i ha detectat set casos positius en virus herpes i 10 dels 21 analitzats (47,6%) han sigut positius en adenovirus.

stats