Societat 28/02/2021

El 'miracle' de la Brisa Milagro: néixer a les 23 setmanes de gestació i sense seqüeles

Es considera que per sota de les 24 setmanes de gestació un fetus no és viable, però la Brisa ha desafiat les estadístiques

4 min
La Lorena Garcia i el Jordi Manzanas amb la seva filla Brisa Milagro abans de rebre l'alta després de 112 dies ingressada a la unitat de neonats de l'Hospital de la Vall d'Hebron
Disponible en:

BarcelonaLorena Garcia estava preparant el sopar quan va començar a notar contraccions de part que anaven en augment i cada cop eren més regulars. Tot normal si no fos perquè estava de 23 setmanes de gestació i per sota de les 24 setmanes es considera que un fetus no és viable. "Vaig pensar que em donarien medicació per aturar les contraccions, però quan vaig arribar a l'Hospital de la Vall d'Hebron ja estava dilatada per parir", explica. Una infecció del líquid amniòtic va desencadenar el part abans d'hora. Els metges els van explicar a ella i la seva parella, Jordi Manzanas, tots els riscos que suposava un part d'aquelles característiques. "Em van fer signar un munt de papers", recorda ell. Hi havia moltes possibilitats que la Brisa, el nom que la Lorena i el Jordi havien triat per a la seva segona filla, morís en el part o en les següents hores o setmanes o tingués seqüeles de per vida. Però no ha passat res d'això.

El cap del servei de neonatologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron, Fèlix Castillo, ho qualifica de cas "especial" i destaca la implicació dels pares en la seva recuperació. "L'espectacularitat d'aquest cas és que és un dels pocs nadons que han sobreviscut amb aquesta qualitat de vida", diu el neonatòleg, que no va amagar als pares totes les complicacions que un gran prematur podia fer. "Molts marxen amb una retinopatia greu, amb bombona d'oxigen, amb alteració intestinal, displasia pulmonar, havent fet hemorràgies greus... Aquesta nena no ha tingut res d'això", afegeix Castillo, que assegura que, després de trenta anys d'exercici, notícies com aquesta encara l'il·lusionen. Cada any neixen més de 4.000 nadons prematurs a Catalunya i la seva evolució és cada cop més satisfactòria gràcies a la qualitat de les cures rebudes.

Un nom significatiu

El part va ser un dels moments més difícils. "Va ser el moment més dur de tots i pensava més en la meva dona que en la meva filla, perquè ni imaginava que naixeria viva", recorda Jordi Manzanas, més de tres mesos després. Lorena Garcia, en canvi, va mantenir "la fe" en tot moment. "El risc de mortalitat era elevat. Hi havia una infecció a la placenta, i molts números que també hagués passat al nadó, però dilatada de nou centímetres sentia com la nena es movia. Estava viva i no em feia a la idea que pogués néixer morta. Tenia esperança". La Brisa va néixer amb 600 grams de pes el 6 de novembre del 2020, a les 23 setmanes i quatre dies de gestació, quan la data prevista de part era el 24 de febrer del 2021. Com que les constants eren estables, no va ser necessari intubar-la immediatament i la Lorena va poder fer pell amb pell amb la seva filla abans que la traslladessin a la incubadora.

Va ser llavors, amb ella a sobre, que la Lorena va decidir posar un segon nom a la seva filla: Milagros. "Amb un miracle en tenim prou, no en necessitem més", li va respondre el Jordi. I així va ser com Milagros va perdre la essa i la Brisa va passar a dir-se Brisa Milagro. "La família de la Lorena és del Perú i són molt religiosos –van fer una cadena d'oracions quan va néixer la nena– i ens han transmès aquesta fe, i els amics i la família d'aquí parlaven de positivitat, que no deixa de ser una forma de fe, i tot plegat ens ha ajudat", argumenta el Jordi.

Darrere de la recuperació de la Brisa hi ha la dedicació i la feina del personal sanitari i també la del Jordi i la Lorena que han aplicat els seus coneixements en osteopatia i nutrició, respectivament, a millorar l’estat de salut de la seva filla. “Quan la Brisa estava intranquil·la, el pare alineava la seva posició i es quedava tranquil·la, i les bradicàrdies i les taquicàrdies desapareixien. Et quedes sense paraules”, diu Castillo, que destaca que, en general, la implicació de les famílies en la rehabilitació dels nens prematurs “obra miracles”. La Lorena i el Jordi feien torns per estar amb la Brisa des de les 9 del matí fins a les 11 de la nit, ja que per les restriccions covid només hi podia haver un acompanyant. "El primer que ens van dir els metges i infermeres va ser que féssim contenció i poséssim les mans sobre el nadó, perquè està acostumat a l'úter matern, i això els osteòpates ho fem molt", explica Jordi Manzanas. La mare va seguir una dieta específica rica en peix blau per millorar la composició de la seva llet. “La Brisa ha digerit molt bé la llet materna i s’ha engreixat al mateix ritme que dins de l’úter”, diu la Lorena. Per això reclamen que aquestes figures sanitàries s’integrin a les unitats de neonats i, de fet, el Jordi seguirà en contacte amb el servei.

Els seus pares encara recorden el primer cop que van veure la seva filla: "Va ser impactant". "No tenia parpelles, els ulls eren una membrana, la pell aquosa, no tenia ungles i els dits estaven gairebé enganxats", diu el Jordi. El primer més també va ser "duríssim", recorden ara. "Constantment tenia dificultats per respirar i fins i tot es posava lila", diu el seu pare, que una nit va arribar a acomiadar-se de la seva filla pensant que no se'n sortiria. "Però sempre tirava endavant", afegeix. "És una nena que podia haver fet moltes infeccions, hemorràgies ventriculars, fer una llarga intubació o morir-se en les primeres 72 hores. És a dir, tot el que pot fer un gran prematur. Però no ha fet cap de les terribles complicacions que poden fer i marxa alimentada directament del pit de la mare", assenyala el cap de neonatologia de la Vall d'Hebron.

La Brisa Milagro ja pesa una mica més de tres quilos i divendres, després de 112 dies d'ingrés, va rebre l'alta. Marxa amb una retinopatia de grau dos, que pot ser reversible, i l'única infecció que va fer va ser al retirar-li les vies. Ara ja són a casa, per fi, tots quatre, per a alegria de la Sol, la filla de dos anys i mig, quedurant aquests mesos només ha pogut veure la seva germana a través d'un vidre. Saben que hauran d'afrontar molts reptes, però els seus pares destaquen que la Brisa Milagro és "una lluitadora": "L'hem vist en acció i és espectacular".

stats