L'alt cost de la vida i l'excés d'incidències expulsen els maquinistes de Rodalies

BarcelonaEl maquinista català és minoria a Rodalies. La xarxa ferroviària es nodreix, any rere any, de conductors que provenen d'altres comunitats autònomes. La majoria són joves –tenen entre 20 i 30 anys– i trien Catalunya per instal·lar-se temporalment i formar-se. Des del sector afirmen que el servei ferroviari català és un planter de maquinistes per a Renfe, però també admeten que és innegable que pocs d'ells decideixen quedar-s'hi indefinidament: n'hi ha que canvien de destinació al cap de dos o tres anys, sigui per tornar a casa o per buscar un altre servei de trens menys problemàtic.

Fonts del sector confirmen a l'ARA que aquesta tendència fa anys que es dona, malgrat que s'estan fent passos per intentar retenir els maquinistes i, sobretot, per incentivar l'interès de potencials aspirants residents a Catalunya. Per exemple, amb cursos subvencionats per la Generalitat, que poden cobrir fins a la meitat dels 20.000 euros que costa la formació. Mentrestant, però, sindicats i treballadors assenyalen dos motius darrere de la desbandada a Rodalies: Catalunya té un cost de vida més elevat i l’estructura ferroviària més complexa d’Espanya.

Pel que fa a l'alt cost de la vida, cal tenir en compte que el sou d'un maquinista oscil·la entre els 22.000 euros a l'inici de la carrera i els 45.000 euros en categories superiors (incloent-hi els complements), però aquest salari no genera la mateixa estabilitat econòmica a Barcelona que a Màlaga o Vigo. D'altra banda, hi ha els traçats de les vies, que són les més enrevessades o antigues de l'Estat –hi ha molts túnels, moltes bifurcacions i encreuaments i un solapament diari de diferents serveis (Rodalies, Regionals, Mitjana Distància) als mateixos raïls–, i les múltiples incidències que s'hi registren: des d'avaries i obstacles a les vies fins a incivisme, sabotatges i atropellaments mortals.

"Rodalies és un banc de proves: tenim la plantilla de Renfe més jove de tot Espanya", afirma Francisco Cárdenas, maquinista amb més de 40 anys d'experiència. Segons el també representant ferroviari de la UGT, els maquinistes que trien la xarxa ferroviària catalana per formar-se aprenen la professió durant cinc o sis mesos i treuen el títol "amb nota". Després, quan marxen a altres regions, no s'hi troben res semblant. I, de fet, això és el que molts volen: treballar en un sistema menys "intens". "A gairebé totes les xarxes d'Espanya passa que hi ha maquinistes que hi treballen de forma temporal, no passa només a Catalunya, ja que la convocatòria és estatal. Però ara és cert que veiem molta gent que no es vol quedar, ni tan sols els catalans, i no sabem per què passa", admeten a l'ARA fonts de Semaf, el sindicat majoritari dels conductors de Renfe a l'Estat.

Primers brots verds

Per obtenir el títol de maquinista cal ocupar una plaça en un dels dotze centres de formació que Renfe té a Espanya –a Catalunya està ubicat a l'Hospitalet de Llobregat–, fer una formació de més de dos anys, amb pràctiques i múltiples exàmens, i passar un test psicotècnic. Els aspirants amb les millors notes obtenen una de les places que Renfe publica anualment a tot l'Estat. I com passa amb qualsevol plaça d'ocupació pública, el maquinista que treballa en un lloc assignat per l'empresa pot sol·licitar un trasllat o un canvi de destinació posteriorment, que s'atorgarà en funció de les necessitats i convenis de l'empresa, així com de les vacants disponibles. "Aquí treballem amb una permanència de tres anys, però no es pot negar a algú que demani un canvi abans d'acabar-la ni obligar-lo a treballar on no vol", admet Cárdenas.

L'any passat, però, per primera vegada, les 28 places d'aspirants a maquinistes del centre de formació que Renfe té a l'Hospitalet estaven ocupades per alumnes catalans. Fins i tot hi havia aspirants catalans que s'havien quedat sense plaça aquí i van haver de marxar fora. Tot i que es tracta d'un primer brot verd, des del sector confien que això suposi un canvi de tendència.