Durant la presentació de la nova oficina tècnica per coordinar les obres, el president d'Adif, Luis Pedro Marco de la Peña, ha tingut l'oportunitat de dirigir-se als passatgers de Rodalies. Ha reconegut que hi ha "marge de millora" i ha recordat que només el 2024 s'han invertit 607 milions d'euros a Rodalies, tot i que aquesta inversió ha d'anar acompanyada d'altres mesures que permetin als usuaris percebre les millores. "Demanem disculpes i paciència. Sabem que les obres ferroviàries són complexes i lentes, i de vegades no impacten directament en els temps de viatge, sinó en qüestions com la fiabilitat o la resiliència davant d'incidències", ha afegit.
L'enginyer Luis Ubalde dirigirà la nova oficina tècnica que coordinarà totes les obres de Rodalies
L'oficina i tot el personal, un total de deu treballadors, dependran directament d'Adif
BarcelonaLa nova oficina tècnica que ha de coordinar totes les obres en marxa del Pla de Rodalies ja té director. L'encarregat de coordinar totes les actuacions a la xarxa serà l'enginyer Luis Ubalde, que fins ara era gerent tècnic de l'enginyeria pública Ineco i responsable de les obres de la nova estació de La Sagrera. Ell i nou persones més, que completaran l'equip, seran els encarregats de liderar aquesta oficina de nova creació, que té per objectiu millorar la coordinació entre el Govern i la gestora de les infraestructures (Adif) posant els usuaris al centre, i reduir les molèsties ocasionades per les obres.
Així ho ha anunciat aquest dijous al matí la consellera de Territori, Sílvia Paneque, en la presentació oficial del nou organisme. Els sous dels nou treballadors i del director seran assumits per Adif, de qui dependrà orgànicament, i la seu s'ubicarà a l'estació de La Sagrera. Paneque ha destacat la seva confiança en el projecte, que, segons ha dit, "simbolitza treballar d'una manera més organitzada, col·laborativa i amb més transparència i rigor" per aportar coneixement i transformar la xarxa de Rodalies amb el mínim impacte possible sobre els viatgers.
La nova oficina tècnica també s'encarregarà de dirigir obres que no siguin actuacions singulars ni treballs de manteniment, donarà suport en la preparació d'expedients i licitacions, i detectarà noves necessitats complementàries als projectes en curs. A més, col·laborarà en la comunicació de les actuacions i assessorarà en el disseny de fases d'obra amb incidència en el servei.
Una oficina sense Renfe
Així, al capdavant de l'organisme hi haurà el tàndem Adif-Generalitat, però Renfe –que és l'operadora que transporta, de fet, els passatgers i qui hi té una relació directa, per exemple reprogramant els serveis quan hi ha obres– n'ha quedat més al marge. Adif i Govern justifiquen aquesta decisió al·legant que al capdavant de l'oficina hi haurà els dos màxims responsables de les obres (Adif) i el servei (la Generalitat n'és la titular) i han assegurat que amb Renfe "hi ha un contacte diari" i "la coordinació està garantida".
"No les tenim totes", ha respost la portaveu de Dignitat a les Vies. La plataforma s'ha mostrat desconfiada amb la posada en marxa de l'oficina i ha qüestionat la suposada bona comunicació entre Renfe i Adif. El director adjunt de construcció de línies en explotació de la zona est d'Adif, Ángel Contreras, ha assegurat que l'oficina "neix amb la vocació de millorar i coordinar". "Estem tots coordinats cada setmana, per molts temes diferents, i ara també ho estarem per aquest", ha resolt. Per la seva banda, el comissionat per al Traspàs Integral de Rodalies de la Generalitat, Pere Macias, ha coincidit en el fet que "la Generalitat ja parla cada dia amb l'operadora" i per tant, ha explicat, ja traslladaran el que calgui a Renfe.
Contreras i Macias han fet aquesta valoració des d'unes jornades organitzades per Comissions Obreres titulades Present i futur de la mobilitat en transport ferroviari públic a Catalunya, coincidint amb la Setmana de la Mobilitat. Tots dos representants del sector participaven en una taula rodona on han hagut de donar resposta a les peticions dels usuaris i les plataformes que també estaven convidats a l'acte.
La petició: una "policia ferroviària"
Tant els sindicats com els usuaris –representats per l'associació Promoció del Transport Públic (PTP), Dignitat a les Vies, Aliança Ibèrica pel Ferrocarril i les plataformes d'usuaris de l'Avant i el Baix Llobregat– han expressat obertament el seu malestar i han criticat durament tant Adif com Renfe per l'organització de les obres. "És clar que volem inversions, i obres, i millores, però és que ens estan portant a un límit insuportable", deia Anna Gómez, la portaveu de Dignitat a les Vies. "Estem molt fotuts; portem molts anys de desinversió en què els diners només es destinaven a l'alta velocitat, i en canvi el 95% dels usuaris van en trens convencionals, que no han tingut cap inversió en 15 anys", recordava el vicepresident de la PTP, Carles García. "Estem fent obres a totes les habitacions de la casa i continuem vivint aquí, és un problema", ha assenyalat.
Totes les plataformes han coincidit, també, en subratllar el problema del vandalisme com un altre dels factors que alteren el servei. "Tenim una xarxa molt extensa i des de Renfe estan cansats de netejar grafits, de trens apedregats... Reclamem una policia ferroviària que posi mà dura", ha dit García, una sentència que ha estat aplaudida per la resta de plataformes.
Renfe ha explicat que correspon al departament d'Interior aportar o no aquests efectius, i el comissionat per al Traspàs, Pere Macias, ha respost que entre les línies estratègiques previstes al full de ruta ferroviari hi ha el fet que els agents ferroviaris (treballadors, maquinistes, interventors) siguin catalogats per llei com a agents de l'autoritat. "Volem que agredir un d'aquests treballadors sigui el mateix que agredir un policia, però per a això cal un canvi a les lleis espanyoles que ja està previst demanar, perquè els agents ferroviaris siguin considerats com agents de l'autoritat", ha conclòs Macias.
Entre les crítiques que més han hagut d'escoltar els responsables del servei ferroviari a Catalunya també hi ha hagut queixes pel mal funcionament d'ascensors i escales mecàniques i la falta d'andanes i trens adaptats per a persones amb la mobilitat més reduïda.