Mor el Pyros, el pare de gran part de la població d’ossos al Pirineu
Els descendents d'aquest os sumen 55 exemplars, 30 dels quals són fills directes d’aquest mascle, que va ser un dels primers reintroduïts a la zona
BarcelonaEl Pirineu està poblat per 40 exemplars d’os bru, un nombre que s’ha estabilitzat l’últim any, amb cinc nous naixements. Entre les tres baixes que han detectat els tècnics que fan el seguiment de l’espècie hi ha el Pyros, l’os que explica en gran mesura el creixement de la població les dues últimes dècades a l’àrea pirinenca que comprèn França, Catalunya, l’Aragó i Navarra.
Els descendents de l’os Pyros sumen 55 exemplars, 30 dels quals són fills directes d’aquest mascle, que va ser un dels primers reintroduïts a la zona gràcies al projecte PirosLife. Fa dos anys, els tècnics li van perdre el rastre i ha passat el temps sense donar cap senyal de vida. Això, a banda que el Pyros ja s’acostava als 30 anys, fa que se l’hagi donat per mort en el recompte del 2018.
Precisament per trencar amb la dominància reproductora del Pyros i aportar variabilitat genètica a la població d’ossos del Pirineu, el 2016 la Generalitat va alliberar el Goiat, un os jove provinent d’Eslovènia que s’ha guanyat mala fama i ha fet augmentar el rebuig dels ramaders del Pirineu pels seus reiterats atacs al bestiar.
El comportament “anòmal” del Goiat, reconegut pel mateix Govern, va fer considerar la idea de retirar-lo del Pirineu l’estiu passat, però finalment els tècnics van decidir que hibernaria encara a la zona mentre s’ultimava un protocol d’actuació. De moment, l’os porta un collar GPS que permet monitoritzar-ne els moviments, i així se sap que ara mateix continua hibernant.
A més del Goiat hi ha tres mascles no emparentats amb el Pyros. Són el Nere (d’estirp eslovena, nadiu de l’Aran i que ha tornat del Pirineu occidental), el seu fill Canellito (també provinent del Pirineu occidental) i el Cautxú (l’únic descendent conegut del mascle Balou).
