El mosquit comú, possible transmissor del virus del Nil que ha infectat 12 persones a Sevilla

Espanya ha registrat des del 2010 una desena de casos d'infeccions per aquest virus, que circula sobretot en animals com els ocells

El brot de meningitis detectat en dues poblacions de Sevilla que ha afectat 19 persones ha despertat moltes preguntes sobre l'origen de les infeccions. Almenys en 12 casos, s'ha confirmat la presència del virus del Nil Occidental i rere la ràpida transmissió hi ha el mosquit comú ( Culex pipiens) o un altre de la mateixa família ( Culex perexiguus), tots dos autòctons d'Espanya. Un d'aquests mosquits pot haver picat un ocell infectat pel virus (en són els principals reservoris) i després passar-lo als humans a través d'una picada, apunta l'investigador d'ICREA al CEAB-CSIC i al CREAF, Frederic Bartumeus, que subratlla que no existeix el contagi entre humans. El mosquit, doncs, no és el causant de la malaltia sinó el seu vector (transmissor).

El virus del Nil Occidental no és del tot desconegut a Espanya, tot i que tampoc és habitual un brot com el que s'ha donat a Andalusia, reconeix Bartumeus. Des del 2010 s'han registrat deu casos d'aquest virus a tot l'Estat, segons les últimes dades publicades pel Centre Nacional d'Epidemiologia (CNE) de l'Institut de Salut Carlos III, que arriben fins al 2018. 

La circulació del virus és sobretot entre animals. Els ocells en són el principal reservori, però també s'ha detectat contagi en cavalls. La detecció, fins ara, s'ha donat sobretot a Andalusia, on la circulació es veu afavorida per condicions com el clima i les àmplies zones humides (com les maresmes del Guadalquivir on s'ha produït el brot), així com el punt estratègic d'emigració d'aus que representa aquesta zona peninsular, resumeix Bartumeus, que també és director de l'aplicació Mosquito Alert, que permet fer un seguiment i detecció de mosquits a tota la geografia gràcies a informació que aporten els usuaris. La circulació del virus del Nil per Europa s'associa a les aus migratòries i es remunta als anys 50 del segle passat.

El cas de Sevilla ha generat certa confusió pel que fa al tipus de mosquit que ha transmès el virus del Nil. Tot i que d'entrada s'apuntava a l'espècie Aedes japonicus, un mosquit invasor, l'expert del CREAF rebat que són els Culex els que s'associen a la febre del Nil. Els Aedes –la mateixa família a la qual pertany, per exemple, el mosquit tigre– transmeten altres tipus de malalties com el dengue, el Zika o el chikungunya, endèmiques a les latituds subtropicals d'on són propis aquests insectes que ja es detecten a Europa.

Les transmissions de virus a través de mosquits "preocupen les autoritats europees" des de fa temps, explica Bartumeus, que vincula el fenomen a la globalització però també a altres aspectes com "els canvis en la biodiversitat, la degradació ambiental i l'activitat humana cada cop més pròxima a indrets naturals" on es propicia el contacte amb aquests virus. 

Les malalties zoonòtiques, que salten dels animals a les persones, s'estudien des de fa temps. En el cas de la febre del Nil, fins ara s'han registrat petits brots controlats i rars a Europa, on el virus no és endèmic entre els humans, detalla l'expert. Malgrat tot, afegeix que "s'hi ha d'estar a sobre" i investigar, en el cas de Sevilla, què ha propiciat un brot tan extens.