Múrcia es rebel·la contra la construcció del mur de l’AVE

Enviat Especial MúrciaUn petit pas a nivell al popular barri de Santiago el Mayor, a l’extrem sud de Múrcia, ha esdevingut el cor d’una ciutat que des del mes de setembre passat protagonitza un dels moments més convulsos de la seva història recent. El motiu són les obres que han de permetre l’arribada de l’AVE a la ciutat i que inclouen la instal·lació d’uns plafons d’insonorització que els ciutadans han batejat com “el mur” perquè travessa la ciutat. El govern espanyol assegura que el mur és temporal a l’espera del soterrament de les vies, però els veïns estan lluny d’abandonar la lluita.

Aquest divendres el conflicte va arribar a la xifra de 200 dies consecutius de protestes al carrer, 176 dies d’acampada ininterrompuda de col·lectius al costat de les obres, destrosses per valor de 400.000 euros, presència policial les 24 hores del dia i 40.000 euros imposats en multes a prop de 50 veïns per presumptament alterar l’ordre públic, realitzar manifestacions no comunicades i interrompre el trànsit ferroviari, entre altres delictes. El balanç evidencia la tensió d’una societat que viu amb els nervis a flor de pell i que tem que el mur es consolidi i ampliï la cicatriu que, en forma de línia fèrria, divideix la ciutat d’una punta a l’altra. La capacitat de mobilització veïnal aconseguida per la Plataforma Pro Soterrament, capaç de fer sortir al carrer el 30 de setembre passat 40.000 persones en una ciutat que no arriba al mig milió d’habitants, ha obligat l’executiu de Mariano Rajoy a modificar parcialment els seus plans. Així, si l’any 2012 l’exministra Ana Pastor va anunciar que el govern espanyol no podia complir amb el compromís assumit sis anys abans pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero de soterrar les vies en un tram de 7,2 quilòmetres amb una inversió de 195 milions d’euros, l’actual titular de Foment, Íñigo Gómez de la Serna, ha esmenat la seva predecessora i ha acceptat finalment soterrar-ne 1.113 metres amb un cost de 50 milions.

A la reducció de la proposta del govern de Zapatero cal afegir-hi una ampliació dels terminis, perquè el govern espanyol actual planteja l’actuació en dues fases. La primera permetria concloure les obres de manera provisional perquè l’alta velocitat arribi a la ciutat aquest mateix 2018. En una segona etapa, que s’iniciaria a finals d’any, començaria el soterrament que s’acabaria entre el 2020 i el 2023. Mentre es duen a termes les obres, i per substituir els passos a nivell suprimits, entre ells el de Santiago el Mayor -on cada dia, i sota un estricte control policial, es concentren els veïns durant dues hores-, s’instal·larien unes passarel·les.

Però els veïns no accepten la proposta de Foment i exigeixen que l’AVE arribi soterrat. Defensen que la ciutat pot esperar la connexió amb l’alta velocitat els dos anys que el govern espanyol assegura que necessita per construir el túnel. El col·lectiu ciutadà va néixer ara fa 35 anys i des del juliol del 2012 s’ha mobilitzat cada setmana per reclamar que s’eliminin les vies en superfície. Des del desembre, davant l’amenaça del pas de l’AVE i els plafons, les protestes són diàries. Per a Joaquín Contreras, portaveu de la Plataforma Pro Soterrament, la proposta i “les presses” de Foment tenen un únic objectiu: “Portar l’AVE el 2018 perquè el 2019 hi ha eleccions regionals i municipals”. Un altre element clau en el conflicte és la desconfiança. I és que els ciutadans de Múrcia tenen ben present que l’estació principal de la ciutat manté la seva situació de “provisionalitat” des de l’any 1863, quan es va edificar. Sintetitza aquest escepticisme Pedro Arques, també membre de la plataforma, que assegura: “Si fan l’AVE en superfície tindrem mur durant 20 anys”.

Les diferències entre la plataforma i el ministeri de Foment són tan grans que el delegat del govern espanyol a Múrcia, Francisco Bernabé, es va negar a assistir a la comissió especial de seguiment de les obres del Parlament autonòmic, com tampoc hi van anar els presidents de l’Administració d’Infraestructures Ferroviàries (Adif), Juan Bravo, i de l’entitat Múrcia Alta Velocitat, Julio Gómez-Pomar.

Fusells per protegir les obres

L’última espurna va saltar el 15 de març quan els agents que vigilen les obres van acudir al pas a nivell de Santiago el Mayor amb fusells. Francisco Bernabé va justificar la mesura en compliment del protocol d’alerta antiterrorista activat a tot l’Estat, però que sols es va prolongar durant un dia. “Qui no ho va entendre va ser un nen que quan anava a l’escola amb la seva mare, travessant el pas a nivell, es va espantar quan va veure l’arma. La mare va criticar la poca vergonya dels agents, que atemorien la gent. La resposta va ser l’habitual: 601 euros de multa”, relata Loli Sánchez, una mestressa de casa jubilada entregada a la lluita veïnal i que no dubta que les sancions volen “desmoralitzar” els veïns. Però “no ho aconseguiran”, sentencia.