Mares més tard que mai

La mitjana d’edat a l’hora de tenir el primer fill s’endarrereix dos anys en una dècada i ja arriba als 31

En només una dècada, l’edat en què les dones catalanes tenen el primer fill s’ha endarrerit dos anys. Si el 2008 s’era mare per primera vegada als 29 anys de mitjana, s’ha passat als 31 el 2017, la xifra més alta registrada a Europa, que només les italianes igualen.

De fet, el retard en l’entrada en la maternitat de les dones no és nou -es remunta als anys 80-, i es va veure agreujat els primers anys de la crisi. Però el que és preocupant és que la recuperació econòmica no ha frenat la tendència de ser mare cada vegada més tard a Espanya i Catalunya. A l’Estat, la mitjana d’edat a l’hora de tenir el primer fill segueix a l’alça i arriba als 30,8 anys, mentre que en altres països de l’entorn la tendència ha sigut la contrària els últims anys i s’és mare abans. A Portugal i Alemanya està per sota dels 30 anys, i al Regne Unit i França no supera els 29.

¿Però fins a quin punt és alarmant que les dones siguin mares cada vegada més tard a Catalunya? Segons alerta l’investigador del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB Daniel Devolder, es pot generar una situació “quasi insostenible” si l’edat continua escalant al mateix ritme els pròxims anys. “Actualment hi ha un 25% de les dones a Catalunya que no tenen fills. Si el percentatge creixés fins a apropar-se al 30% seria preocupant”, avisa Devolder.

Ara bé, malgrat que una quarta part de les catalanes no tenen fills, l’investigador concreta que en les enquestes oficials el nombre de dones que manifesten que no volen tenir fills és només del 5% a Espanya. “Això vol dir que un 20% s’ho plantegen tard, i també explicaria per què Espanya és un dels primers països en reproducció assistida”, afirma l’expert en demografia. En canvi, en altres estats on la maternitat també arriba a edats més tardanes que fa una dècada, el percentatge de dones que manifesten que no volen tenir fills és més elevat que aquí.

La feina i l’habitatge, els perquès
Això prova, segons els experts, que les causes del retard en la maternitat són sobretot de tipus social i econòmic. “La precarietat laboral i les complicacions per accedir a l’habitatge són factors que poden explicar per què les dones decideixen tenir fills més tard”, explica Devolder. Així, les polítiques d’ajuts familiars que es plantegen els governs poden ajudar a tenir un segon fill, però no el primer. “Ser mare per primer cop va lligat sobretot a la idea de canvi de vida, quan veus un pla de futur sòlid”, apunta l’investigador.

Una altra causa també ha contribuït a endarrerir l’edat de la primera maternitat: l’efecte de la immigració és clau per explicar el retard. El descens en l’arribada d’estrangeres, que de mitjana són mares per primer cop més joves -als 30,3 anys-, no ha ajudat a frenar la tendència de ser mare cada vegada més tard a Catalunya.

En qualsevol cas, la recuperació econòmica no només no ha servit per reduir la mitjana d’edat en què s’és mare per primer cop, sinó que tampoc ha frenat la caiguda de la natalitat. Així, l’any 2017 el nombre de naixements a Catalunya va ser de 66.495, 2.479 menys que l’any anterior, i que suposen una caiguda del 3,6%. Aquesta tendència a la baixa va començar el 2009 i sembla que continuarà els pròxims anys, tenint en compte que ara arribaran a l’edat de tenir fills els nascuts a finals dels 80 i principis dels 90, que són generacions poc nombroses.

La natalitat no és l’única dada demogràfica que cau. L’indicador de fecunditat (el nombre de fills per dona) també ha baixat respecte al 2016, i passa d’1,39 fills a 1,36. El mateix passa amb la taxa bruta de natalitat: mentre que el 2016 hi havia 9,2 nounats per cada 1.000 habitants, l’any passat van ser 8,8.

El panorama demostra el poc impacte de la recuperació econòmica en la vida quotidiana dels ciutadans, que per ara no troben unes condicions socials i econòmiques prou bones perquè les dones puguin ser mares més joves.

El nom de Marc manté el liderat i Júlia recupera el primer lloc

Ja fa vint anys que el nom de Marc es manté com el més posat entre els nens, mentre que en les nenes hi ha hagut un canvi de tendència i les Júlies han recuperat el liderat després de tres anys en què Martina era el nom més freqüent.

Així, segons va publicar ahir l’Idescat, dels 34.297 nens que van néixer l’any passat a Catalunya, 719 es diuen Marc. Això significa que, malgrat que és el nom més repetit -és fort sobretot a l’àrea metropolitana, Tarragona, les Terres de l’Ebre i Ponent-, Marc va perdent terreny des del 2003: aquell any es va posar el nom de Marc a 1.640 nadons -51 de cada mil-, mentre que el 2017 van ser 21 de cada mil. Àlex (580) repeteix en segon lloc, i Pol (566), Nil (529) i Jan (507) pugen posicions en detriment de Martí o Hugo.

Canvis en les nenes
En canvi, el nom de nena més posat ha anat variant al llarg dels anys. Si Maria o Paula eren els més repetits fa uns anys, els últims tres registres coronaven Martina com el més comú, però aquest any hi ha hagut sorpasso i Júlia ha recuperat el primer lloc. De les 32.198 nenes que van néixer a Catalunya el 2017, 634 es diuen Júlia (19 de cada mil), i 601 Martina. Les segueixen Emma (563) i Maria (532), que s’enfilen en la classificació i avancen Lucía (531) i Laia (506).

Per territoris, l’àrea metropolitana, les comarques gironines, les Terres de l’Ebre i la Catalunya Central opten per Júlia, i Lucía és més freqüent a Tarragona, Carla a Ponent i Arlet (és el 14è nom més posat, amb 374 nenes que el duen) a l’Alt Pirineu i l’Aran.

Més continguts de