Societat 04/09/2022

Per què la NASA no se’n surt d'enlairar el coet a la Lluna?

Cancel·la per segona vegada la missió després d’una nova fuita

3 min
El coet Space Launch System (SLS) a punt pel segon enlairament aquest dissabte abans que es cancel·lés la missió.

BarcelonaSemblava que tot estava pendent només de les condicions meteorològiques, amb una tempesta descarregant mar endins a la costa de Florida. Els problemes detectats fa només sis dies , dilluns, amb una vàlvula del motor número tres i una fissura al tanc d’hidrogen líquid, estaven aparentment resolts. Res feia pensar en un altre imprevist fins unes tres hores i mitja abans de l’enlairament de l'Space Launch System (SLS), l’enorme coet de la NASA que ha de transportar la nau Orion en el seu viatge orbital a la Lluna. Però en aquell moment la missió es va tornar a avortar. La causa va ser, de nou, l’hidrogen líquid. Ara els tècnics es plantegen donar-se més temps i a hores d'ara sembla pràcticament descartat que el proper intent de llançament es faci dilluns o dimarts vinent, tal com ha indicat la NASA aquesta mitjanit. Tot indica que es podria posposar fins a l'octubre.

Per què l’enlairament va fallar per segona vegada? “N'hi ha prou amb qualsevol entrebanc, per petit que sigui, per cancel·lar la missió Artemis”, havia advertit Michael Sarafin, un dels responsables de l’operació poc després del primer ajornament de dilluns. L’expert de la NASA s’esforçava en roda de premsa en definir l’intent com un “assaig general” i el comparava amb les missions Apolo, especialment les que van des de l’Apolo 7 a l’Apolo 12. “Estem fent tot el recorregut que van fer aquelles missions condensat en una única prova”, va dir. Això sí, amb “nous sistemes de control, comandament i comunicacions”. Noves tecnologies que es comproven per primera vegada un cop s’ha muntat tot el conjunt.

Tot i que el problema detectat en aquest segon intent sembla ser diferent del primer, la raó de fons podria ser la mateixa: la dificultat del maneig de l’hidrogen líquid a 253 graus centígrads negatius. “L’hidrogen és una molècula petita. Qualsevol esquerda, per minúscula que sigui, pot originar una fuita”, ha explicat Bill Nelson, responsable d’operacions de la NASA. Això és el que creuen els experts que va passar en el primer intent mentre es procedia a la càrrega del combustible, quan es va fer visible una fissura. En el segon intent hauria tornat a passar en un altre punt. Aquesta és la raó per haver tornat a interrompre aquest dissabte fins a tres vegades la càrrega de l’hidrogen líquid. A diferència de dilluns, en aquesta ocasió no s’ha detectat el sobreescalfament de cap vàlvula al motor número tres ni en cap dels altres motors de què consta la primera etapa d’enlairament.

“El coet SLS no sortirà fins que no n’estem segurs del tot”, ha justificat Nelson, una hora després de la segona cancel·lació, en roda de premsa. “Així és el negoci”, ha insistit, i ha recordat que, a banda dels dos intents d’aquesta setmana, ja s’havien suspès fins a cinc intents parcials durant els mesos previs. El problema tècnic d’aquest dissabte s’ha detectat al conducte d’entrada del combustible. Els tècnics han intentat reparar-lo amb heli, però han fet massa tard perquè ja s’estava esgotant el temps de finestra per al llançament.

Pendents d’una nova data

Ara cal veure si en els pròxims dies es poden aprofitar les finestres temporals –dilluns i dimarts–, si s’han reparat satisfactòriament les incidències en la càrrega de combustible i si hi ha temps material per solucionar qualsevol problema tècnic que sorgeixi. Tot això tenint en compte que les condicions meteorològiques sempre hi acompanyin. Si alguna d’aquestes condicions falla, el més probable és que la missió s’hagi de posposar fins que la Terra i la Lluna tornin a estar alineades.

Artemis I és una missió de proves no tripulada valorada en uns 4.100 milions de dòlars que té com a objectiu provar sistemes i equipament en un viatge orbital a la Lluna d’anada i tornada. Artemis II, prevista per al 2024, ha de fer un trajecte similar però amb tripulació a bord d’Orion. Si es compleix el calendari, Artemis III, que s’hauria d’enlairar el 2025, portarà quatre tripulants de nou a la Lluna, un d’ells una dona, la primera que trepitjarà el nostre satèl·lit cinquanta anys després que ho va fer l’últim , el 1972.

stats