Els neandertals també eren artistes

Una nova datació de pintures rupestres confirma la capacitat cognitiva d'aquests homínids

Ja fa temps que se sap que els neandertals van conviure amb els humans moderns des de fa almenys 100.000 anys fins que es van extingir, ara en fa 40.000. També se sap que aquesta convivència no va ser només contemplativa, sinó que es van produir aparellaments, de manera que avui dia fins a una mica més del 2% del genoma de la majoria d'habitants del planeta és d'origen neandertal. Tot i que aquests homínids practicaven ritus funeraris i es decoraven el cos amb pigments, des del descobriment del primer fòssil neandertal a mitjans del segle XIX han estat considerats majoritàriament com una espècie diferent, més rude, amb menys capacitat cognitiva i no tan sofisticada socialment. La nova datació d'unes pintures rupestres que es publica aquest dijous a la revista 'Science' capgira algunes d'aquestes idees.

Mitjançant una tècnica de datació coneguda com a urani-tori, un equip internacional de científics ha determinat que les pintures descobertes a les coves d’Ardales (Màlaga), Maltravieso (Càceres) i La Pasiega (Cantàbria) es van pintar fa almenys 65.000 anys. A les parets d'aquestes coves s'hi han trobat motius geomètrics, mans pintades en negatiu i formacions com estalactites i estalagmites cobertes de pintura vermella. Com que els humans moderns van arribar a l'Europa Occidental fa uns 40.000 anys, els investigadors han conclòs que els autors de les pintures són artistes neandertals.

Fins ara, les pintures rupestres més antigues que es coneixien tenien gairebé 40.000 anys d'antiguitat i s'atribuïen totes a humans moderns. Aquesta forma d'expressió pictòrica s'ha associat sempre a la capacitat d'abstracció i al pensament simbòlic, ja que, segons els investigadors, podia tenir funcions com generar trets d'identificació amb un grup i representar mites que en justificaven l'origen. "Fa 160 anys que discutim si els neandertals eren menys intel·ligents que els humans moderns -explica Joao Zilhao, investigador de la Universitat de Barcelona que ha participat en l'estudi-, però això s'ha acabat: aquesta troballa deixa clar que els neandertals tenien una capacitat cognitiva avançada i havien desenvolupat un pensament simbòlic sofisticat".

"Es tracta d'un treball molt rellevant perquè demostra que els neandertals també expressaven el pensament simbòlic, la capacitat estètica i una cognició complexa en forma d'art", afegeix Marina Mosquera, investigadora de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) que no ha participat a l’estudi. Segons Zilhao, "aquest descobriment també reforça el que ja se sap des de fa temps: els neandertals no eren una espècie diferent dels humans moderns; el que passa és que fa 100.000 anys l’espècie humana era molt més diversa".

Més continguts de