Els banyolins feien servir bolets per encendre foc fa 7.300 anys

BarcelonaEls habitants del poblat neolític de la Draga de Banyoles ja feien servir bolets com a esca per encendre foc o mantenir-lo quan el transportaven fa 7.300 anys. Al jaciment, en diverses campanyes d'excavacions, s'hi ha localitzat una singular col·lecció de fongs que és un dels casos més antics d'ús tecnològic d'aquests organismes que s'ha documentat mai. La col·lecció de bolets localitzats és única en la prehistòria europea i s'ha publicat a la revista 'Plos One'. En aquest projecte hi han col·laborat la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) i la Institució Milà i Fontanals.

Raquel Piqué, investigadora del Departament de Prehistòria de la UAB, explica que, tot i que l'ús del foc hi està ben documentat, a la Draga no s'havia trobat cap prova sobre els materials que utilitzaven per encendre'l o transportar-lo. "Les dades apunten que la majoria dels bolets recuperats a la Draga van ser seleccionats, traslladats dels boscos dels voltants del poblat, assecats i emmagatzemats amb la intenció d'utilitzar-los com a esca", ha dit. El grup de recerca ha validat aquesta hipòtesi perquè dues de les peces analitzades tenen mostres evidents de manipulació que encaixarien amb aquesta finalitat.

Les condicions excepcionals del jaciment de la Draga per a la conservació de restes arqueològiques –estan sota terra i submergides, de manera que es conserven molt millor– han permès recuperar fins a 86 fragments de fongs –alguns complets– i fer-ne l'estudi taxonòmic, i han identificat la presència de sis espècies: 'Skeletocutis nivea', 'Coriolopsis gallica', 'Daedalea quercina', 'Daldinia concentrica', 'Ganoderma adspersum' i 'Lenzites warnieri'. “És excepcional que s’hagin pogut recuperar aquests bolets, atès que la seva conservació com a material arqueològic és molt difícil, perquè són molt sensibles a la descomposició”, assegura Antoni Palomo, investigador del MAC i de la UAB.

La majoria dels exemplars recuperats a la Draga són polípors i poden créixer sobre els troncs d'arbres morts o parasitar arbres vius. Són espècies no comestibles, però que s'han fet servir tradicionalment per encendre foc, de manera que es coneixen també com a "bolets d'esca". Són molt inflamables, ideals per encendre's quan entren en contacte amb les espurnes causades quan es colpeja una roca silícia contra un mineral ric en sulfur fèrric, com la pirita o la marcassita.

Jaciment excepcional

Fins ara les escasses troballes arqueològiques de bolets es restringien a jaciments del nord i el centre d'Europa, com el jaciment mesolític de Starr Carr, a Anglaterra. Com que només en comptades ocasions s'havia pogut demostrar el seu ús tecnològic, els investigadors afirmen que la troballa fa de la Draga un cas excepcional per a l'estudi de l'ús de fongs a la prehistòria. "És un dels jaciments on més quantitat i diversitat de fongs s'han recuperat fins ara", puntualitzen.

Les restes estudiades ara formen part del conjunt de troballes recuperades al poblat neolític de la Draga, situat a la riba oriental del llac de Banyoles. Va ser un dels primers llocs on les societats camperoles neolítiques es van establir al nord-est de la península Ibèrica, fa uns 7.300 anys. Van transformar l'espai que els envoltava per desenvolupar les pràctiques agrícoles i ramaderes necessàries per a la seva subsistència.

El tret més singular del jaciment és la conservació d'elements elaborats amb fusta i altres matèries orgàniques, fet excepcional per a cronologies tan antigues, i que possibilita un acostament diferent i més complet a la comprensió de les primeres societats camperoles de la Mediterrània occidental. El descobriment del jaciment es va produir el 1990 i des de llavors s'han succeït les campanyes d'excavació sota la coordinació del Museu Arqueològic de Banyoles i la participació de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Consell Superior d'Investigacions Científiques (IMF) i el Museu d'Arqueologia de Catalunya.