"No tothom ha de poder viure a plaça Catalunya"

BarcelonaL'habitatge és un problema que hi ha a la nostra societat: si no el pateixes tu, el pateixen els teus fills, els teus nebots o els teus veïns. Amb aquesta idea l'ARA i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) han volgut abordar una de les qüestions que més preocupen els ciutadans i de la qual més respostes i solucions es demanen als governants amb el cicle Habitatge: les solucions tècnicament possibles. És l’hora de construir noves ciutats des de zero?. Unes solucions que, tal com expliquen el geògraf i membre de l’IEC Josep Vicent Boira i l'arquitecte i també membre de l'IEC Ferran Sagarra, han de passar, sobretot, per deixar de planificar l'urbanisme des d'una perspectiva municipal i començar a trobar solucions a escala metropolitana. En un acte moderat per la subdirectora de l'ARA Carla Turró, el geògraf i l'arquitecte han intentat trobar –però també descartar– possibles respostes al problema de l'habitatge que viu Catalunya, però també molts dels països d'Europa.

Abans de plantejar solucions, cal fer un bon diagnòstic de la situació. "El problema a Espanya en general i a Catalunya en particular és que en el sector de l'habitatge s'ha instaurat una mentalitat de rendista", apunta Sagarra, posant sobre la taula el fet que "si ets rendista pagues menys impostos i menys tributacions que si tens una empresa o si ets un assalariat". En aquest sentit, l'arquitecte critica que a hores d'ara "el mercat de l'habitatge està fet pels que ho veuen com un negoci i no com un servei". És precisament per aquest motiu que Boira ha volgut insistir que "el mercat no proporcionarà mai la solució" al problema de l'habitatge, ja que és un "tema estructural, molt més complex que una situació conjuntural que depengui només de l'oferta i la demanda".

Davant aquest escenari, tots dos experts adverteixen que la solució no pot passar únicament per construir nou habitatge, sinó que, al ser un problema estructural, cal tenir en compte diverses variables. "Solucionar-ho fent noves ciutats és molt complicat. No és només fer habitatge, és fer llocs de treball, transports i connexions i el més difícil: fer societat i ciutadania", ha reiterat Sagarra.

Construir és una solució?

Ara bé, tot i que Sagarra i Boira descarten l'opció de fer noves ciutats, tampoc els convencen les propostes actuals per ampliar les ja existents. En diverses ocasions, per a grans ciutats com Barcelona s'han plantejat solucions a l'habitatge més imaginatives com, per exemple, optar per la construcció vertical. És a dir, apostar per fer més alts els edificis existents per tal d'ampliar el parc d'habitatge disponible. Una opció que Boira destaca que va funcionar amb Benidorm que "és una ciutat amb mala fama, però que, des del punt de vista ambiental és sostenible". Ara bé, Sagarra assegura que aquesta no és una solució realista per a la capital catalana: "Si a Barcelona es construïssin 200.000 pisos nous, la ciutat ja seria irrespirable. Hem d'entendre que no tothom ha de poder viure a plaça Catalunya".

Tenint en compte aquesta incapacitat per créixer de manera sostenible, la solució ha de ser compartida. "Cal introduir l'escala metropolitana en la gestió del sol", aposta Boira. És a dir, no treballar perquè cada municipi resolgui els seus propis problemes amb l'habitatge dintre el seu terme municipal, sinó que "el sol que es dedica a l'habitatge sigui mancomunat". I en aquesta gestió compartida dels terrenys habitables i construïbles cal buscar una estratègia per descongestionar les grans urbs i, tot i que hi hagi veus crítiques al respecte, acceptar que potser hi ha algunes poblacions que, com apunta Sagarra, "caldrà densificar".

"És evident que els models de baixa densitat són perjudicials per al caràcter mediterrani i pel nostre territori, per això caldria limitar la baixa densitat d'algunes urbanitzacions", coincideix Boira. En aquest sentit, tots dos ponents han posat sobre la taula la necessitat de tenir en compte la turistificació en aquesta estratègia, però no comparteixen el com. "Es posa al mateix sac apartaments turístics i segones residències i són aspectes que és important no confondre", defensa Boira. "Sembla que la solució sigui posar un impost a les segones residències i això no és així. Si es fa aquest tipus de política, la desafecció cap als règims democràtics encara serà pitjor i serà un caldo de cultiu perquè la classe mitjana viri cap a l'extrema dreta", adverteix. En canvi, Sagarra és taxatiu: "Cal posar impostos a la gent que compra habitatge quan no és resident d'un lloc. Si compres una casa on no viuràs, això t'ha de sortir més car".

Sigui com sigui, tant Boira com Sagarra han deixat molt clar que és impossible gestionar el problema de l'habitatge sense tenir en compte la segregació espacial, les desigualtats o quines solucions es donen als joves. De fet, han recordat com aquests últims i les seves famílies amb fills petits són els que més estan havent de fugir de grans ciutats com Barcelona. Per aquest motiu, tots dos han insistit que cal apostar per una bona política de mobilitat. "No podem esperar que la gent vagi a viure a vint quilòmetres de Barcelona si no resolem el tema de la mobilitat", ha reiterat l'arquitecte de l'IEC.