PANDÈMIA

L’oci nocturn tem un tancament indefinit per contenir el covid-19

Salut ha de decidir abans de dissabte si prorroga quinze dies més les restriccions a les discoteques

Les discoteques es juguen el futur en qüestió d’hores. Diumenge caduca la resolució que ordena el tancament de tots els locals d’oci nocturn a Catalunya, i la Generalitat encara ha de confirmar si prorroga la mesura quinze dies més. Tot fa pensar, però, que el Govern està més a prop d’allargar la restricció que de posar-hi fi i, de fet, les patronals del sector ja es temen el pitjor: un tancament indefinit dels locals.

La Federació Catalana d’Associacions d’Activitats Recreatives Musicals (Fecasarm) i la Federació Catalana de Locals d’Oci Nocturn (Fecalon) asseguren que continuar amb les persianes abaixades farà que molts negocis hagin de tancar definitivament, i per això reclamen al Govern la reobertura dels establiments. Concretament, la crida del secretari general de la Fecasarm, Joaquim Boadas, a la Generalitat és que, “abans de renovar res, s’asseguin i plantegin mesures alternatives”.

Però el tancament de l’oci nocturn a Catalunya anirà per llarg, o almenys aquesta és la impressió que es desprèn de les intervencions del secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon. La màxima autoritat en el control de l’epidèmia a Catalunya va tornar a dir ahir que el veto als locals d’oci nocturn permet reduir la mobilitat a partir de la mitjanit i reduir l’accés a espais propensos a la transmissió del coronavirus.

Fonts governamentals afirmen que les últimes setmanes s’ha incrementat el nombre de brots generats en l’àmbit social -esdeveniments de masses organitzats, espais d’ús públic, reunions familiars o d’amics i locals d’oci-, i que molts dels brots de traçabilitat familiar que s’han anat detectant tenen l’origen en aquests entorns. 

Salut Pública remarca que aquests brots afecten grups grans de població que són difícils d’identificar, ja que tenen orígens geogràfics molt diversos -molts són turistes- i, a causa de les dificultats de localització que generen, impedeixen una aplicació efectiva de les mesures de control. “Són brots amb una mitjana de més de 15 casos”, apunta .

Arguments contraris

L’informe que va enviar el departament de Salut al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) -i al qual ha tingut accés l’ARA- per convèncer el tribunal de la necessitat d’aplicar restriccions a tot l’oci nocturn del país ja qualificava aquests locals d’“espais tancats, sovint poc ventilats, en els quals es poden concentrar moltes persones -algunes de les quals transmissors asimptomàtics-, que afavoreixen la relació social entre desconeguts i la relaxació de mesures de distància o l’ús de mascareta”. El document també adverteix que l’ambient musical obliga a apujar el to de veu i que “això augmenta l’expulsió de gotetes respiratòries”.

El sector, en canvi, considera que si l’aforament dels locals d’oci nocturn es redueix a la meitat no hi pot haver concentracions. “Sense aglomeració no hi ha possibilitat de contagi”, defensa Boadas. La Fecasarm també assegura que els espais tancats tenen uns sistemes de ventilació que els fan segurs i que els que són a l’aire lliure no suposen cap risc de transmissió. “Al final els botellons continuen, quan amb l’oci controlat les mesures serien segures”, afegeix Boadas.

El gremi lamenta que el Procicat no hagi aprovat el pla de desconfinament del sector que s’havia acordat durant les trobades amb el Govern. Per això Boadas avisa que si la Generalitat prorroga el tancament de les discoteques “llança al precipici milers de famílies” que en depenen. “Ni un 20% dels locals arribaran a final d’any si no hi ha unes ajudes molt contundents”, pronostica el portaveu de la Fecasarm.

El conflicte arriba als tribunals

L’oci nocturn ha estat al punt de mira de l’administració catalana des que va acabar el confinament. Al cap de quatre dies d’aprovar la resolució que regulava la represa o nova normalitat, el Govern va introduir-hi el primer canvi: va prohibir ballar a les discoteques després d’un cap de setmana en què ho havia permès. En aquell moment la Generalitat va emplaçar el sector a acordar la desescalada en el pla de desconfinament i, segons la Fecasarm, es van arribar a fer fins a cinc trobades per redactar el pla.

Però la resposta coordinada no ha prosperat perquè a mitjans de juliol es van aprovar restriccions a Barcelona i l’àrea metropolitana, entre les quals hi havia el veto a les activitats d’oci nocturn. L’estocada va arribar una setmana després, quan es va ordenar el tancament de tots els locals. Des de llavors els ponts s’han trencat: el Govern no ha tornat a convocar el gremi a cap reunió i només s’han vist les cares als jutjats. Fins ara el TSJC ha avalat el tancament de les discoteques, sales de ball i de festes amb espectacles a tot Catalunya. Amb tot, sí que ha permès que els bars i restaurants dels municipis amb restriccions -que no poden servir a la barra- puguin tancar més enllà de la mitjanit, en contra del criteri del Govern. La Fecasarm avança que si es manté la prohibició d’obrir els locals d’oci nocturn recorrerà la nova resolució que ho prorrogui, com ja va fer amb l’anterior, demanant mesures cautelaríssimes i cautelars -el tribunal s’haurà de pronunciar en poc temps-.

Pel que fa a la decisió de fa uns dies del TSJC, tant la Fecasarm com el Govern la volen recórrer, però els terminis no s’activen fins a la setmana vinent, i van per llarg. Des del departament de Salut, Argimon confia que, amb el recurs per demanar que es torni a limitar el tancament de bars i restaurants, el tribunal “atengui a raons epidemiològiques”.

Precisament, el Procicat també havia rebut els últims dies la petició de Lleida i sis localitats més del Baix Segre de revisar que els bars i restaurants puguin obrir a l’interior, malgrat que ahir va descartar aixecar aquesta prohibició.